|   
     Clica la foto i sentiràs Palau dient "Mèdium" 
     L'Estel (S'Arenal de Mallorca) 13-03-96
                      
                         doctor     honoris causa
 muntatges      de mag poesia
            
                         el   monstre
 dansa de l'odi sobre la tomba de franco
 l'afrau (diversió
per a titelles)
  PICASSO PUR
 Fer 
            néixer  les coses dient-les: heus ací el miracle. 
             Aigua, 
            pa, dona  taula.  Fer 
            néixer,  davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim 
           vist mai, les coses  que estem cansats de veure. 
             Aigua 
            per beure.             Pa        per menjar.
 Dona        per estimar.
 Heus        ací el  miracle.
 Hi 
            ha dona nua i dona despullada. 
           En        el principi 
   fou la dona.Nua,        és a dir, abans del vestit.
 Les        dones de Picasso  són sempre nues.
 josep palau i fabre, doctor hc de la
 uib
 
  dia 23 de febrer de 2005: exposició "palau i fabre, poeta"
i  representació de "príncep de els tenebres" a càrrec
de magpoesia, i "palau nu" a  càrrec de cia dionís
 dijous, 24 de febrer de 2005 al matí a son lledó:
 acte
 d'investidura
 amb el padrinatge de catalina cantarellas i antoni artigues
 dijous, 24 de febrer de 2005 a l'edifici guillem
   cifre   del  campus   de la uib  a les 20:
 el muntatge "vides de picasso" de quim lecina
               arxiu fotogrāfic
     
 Muntatges de 
JOSEP PALAU I FABRE fets per MAGISTERI     TEATRE - MAG POESIA:
    * i   la sang se'ns ha tornat quatre   vegades          vermella 
            
   * la   tràgica història
           de miquel   kolhas 
   * esquelet             de don joan 
i l'alfa            romeo i
julieta 
   * avui   romeo i julieta 
            i la 
més forta       
   * poesia             en viu: palau-marçal-vinyoli     
            
   * la             confessió 
      
   * la   caverna             
             * príncep            de les tenebres 
             * recital Palau 
 
      
 
 Maria Mercè Marçal, tres vegades sola 
            (Avui, 15 d'abril de 1999)
 
                        
           Per a mi, barceloní i, per tant,  ciutadà, 
   la primera cosa que m'assalta de la poesia de Maria Mercè Marçal 
   és l'olor d'espígol, de farigola, de bosc,  de matolls duts 
  pel zèfir des del seu país, Ivars d'Urgell.  [...] Maria Mercè
Marçal se'ns ofereix, a través de les seves estrofes, convertida
   en naturalesa. I jo diria que allò que diferencia més la
seva   poesia no és tant el seu lèxic  o certes formes expressives 
  típiques del seu terrer, com el perfum,  l'aroma que aquests mots 
i  aquestes formes duen amb ells. En cap poesia de cap poeta nostre no se 
m'ha  fet present, com en el seu cas, aquesta alenada  agradosa que desprenen 
els  seus versos en llegir-los. [...] Aquesta flaire  que va semnpre endavant, 
 que avança fins a esvair-nos, crec que és  el tret més 
 profund i distintiu d'aquesta poesia. [...] Maria  Mercè Marçal 
  és la gran apassionada de la poesia catalana  moderna, com Salvat-Papasseit 
  n'és el gran apassionat. 
 Un projecte
estroncat. A propòsit del cinquantenari  de Salvat-Papasseit(Canigó, 14 de setembre de 1974)
 
                        
            Em sembla que un monument a Joan Salvat-Papasseit, 
    que és com dir al més gran avantguardista que hem tingut 
 [...]   ha de ser al menys encarcarat possible.    Jo havia imaginat un petit vaixell -un veler, naturalment-,
ancorat     a  la Barceloneta, però amb la possibilitat de salpar,
o sia amb   els  camins sempre oberts al davant; duent, a proa, ben visib
le, el nom  de Joan  Salvat-Papasseit. Un vaixell que es digués Joan  Salvat-Papasseit i que fos visitable, amb una bandera
flamejant al cim  i gallardets de colors  a les cordes. La cabina la veig
atapeïda de records del poeta [...] Hi veig fotos de Salvat-Papasseit
a totes les edats, fotos dels seus amors,   de la seva filla Salomé,
gravats o estampes de la Barceloneta del  seu temps; facsímils dels
seus llibres o dels seus manuscrits [...]  I, per mitjà d'una cassette, la possible audició dels seus poemes, allí
dins, acompassats amb el bres de les onades,   amb l'olor del salobre saturant
els narius, amb l'ànsia d'un possible   viatge sempre latent.
   Pàgina de presentació 
MAG POESIA 
 
 |