"voldria que cada poema fos del tot nou i impensat respecte a l'anterior, [...] no puc concebre per a mi dos poemes seguits que, en un aspecte o altre, puguin semblar repetició, ni objectivament, de cara al poema, ni subjectivament, de cara al poeta i [...] encara més, concebeixo la gestació dels poemes determinada per certes lleis de raó vital, però d'ordre diferencial i de reacció, de canvi de climes." Barcelona, 12 de maig de 1940

"Vaig veure En Triadú que em va dur el llibre de l'Espriu [Cançons d'Ariadna] de part seva. Moltes gràcies. He de dir-li francament que aquestes cançons només em fan gràcia, que és ben poc. Em sembla fins i tot -i això ja no em fa ni gràcia- que sota el ropatge de la facècia s'hi amaga a vegades l'anti-poesia. No, ni com a experiment m'interessa; perquè en poesia es poden fer tots els experiments que es vulgui, amb la condició de posar-hi l'ànima."  París, 16 de gener de 1950
"M'és difícil parlar objectivament de Salvador Espriu. Jo admirava, de jove, la seva prosa, els seus relats breus. En aquest sentit, Miratge a Citerea i ariadna al laberint grotesc són, quan apareixen, obres que estan a l'avançada de la nostra literatura quan aquesta vol estar a l'altura dels temps. [...] En la poesia de Salvador Espriu hi sento massa les fitxes, el diccionari, la gramàtica, però m'hi falta inspiració." (Avui, 22-2-95)

"La sàtira de l'Espriu (per tornar al tema de l'última carta) no fa sang. La societat que Espriu pretén ridiculitzar només permet la revolta. Fins a quin punt un "satíric" no forma part de la societat que ridiculitza?  fins a quin punt no li és necessària aquesta societat, quan no es revolta?          No es tracta d'això encara. Es tracta simplement que la poesia ha deixat d'ésser, per sort, un gènere literari i ha deixat, al seu torn, de tenir gèneres. Només hi ha la Poesia, que és conquesta metafísica o no és res. Dintre d'aquesta Poesia hi ha veus, tan diferents com la de Mallarmé o Blake o Rimbaud, però que van cap a una mateix cosa. L'Espriu és un home prou intel.ligent per haver-se'n adonat, però prou caut per no haver-s'hi donat. "Escil.la" i "Barca Osiríaca" són la prova del que jo dic. Per això li ho recrimino." París, 31 de gener de 1950

"Palau no ha abandonat mai la relectura de Llull, a qui considera el seu precedent alquimista i exemple de la vessant d'obscuritat i follia de les lletres catalanes en la qual ell s'inscriu." (Nota de N. B., p.84)

"Li agraeixo molt l'haver-me enviat "Salvatge cor". Esperava amb desconfiança aquest llibre d'En Riba. Tenia por de trobar-hi el poeta "arribat", que ja en les Elegies em molestava, i fins i tot el poeta caduc. I és tot el contrari. En el dilema que actualment es tenia posat en Riba, veig amb goig que ha triomfat l'alè romàntic i apassionat per sobre del contingut, la follia per sobre del seny. Aquest Riba és el meu, junt amb el de les "Estances" i "Per a una sola veu". Els altres tres moments no em semblen tan autèntics. Les "Tres suites", que contenen un o dos poemes que em plauen, tenen, en conjunt, un to massa dolç, massa francès, que és estranger a la naturalesa violent de Carles Riba. Les "Elegies" em semblen una mica pedants. Les tannkas, poqueta cosa. En Salvatge cor hi ha alguns dels poemes que més estimo de tota l'obra d'En Riba. Retorna l'autor de les "Estances" però menys recarregat, menys germànic, més depurat, més nu. Penso, sobretot, en tres o quatre poemes, "Celeste mur...", "No ho diria en va..." i aquell on parla de la dona
T'he pensat per sentir-te idea,
t'he callat per sentir-te dea,
en la llum dels versos antics." 
Argentière, 15 d'abril de 1953

"Aquest estiu m'ha estat bastant favorable: he tingut un altre petit paper en un film, "Le Guérisseur", i he debutat en el teatre (Le Noctambule) en una obra de Cocteau. El mes de febrer vinent treballaré al teatre de la Huchette com a régisseur -potser també com a actor, depèn de l'obra."
París, 12 d'octubre de 1953

El 54 escriu a Riba demanant-li que tradueixi els presocràtics, Heràclit, Empèdocles i Parmènides. "Algunes formulacions d'Heràclit ens poden recordar certes idees de Palau: "Bé i mal són una mateixa cosa"; "Totes les coses es converteixen en foc, i el foc es converteix en totes les coses, de la mateixa manera que les mercaderies es canvien en or i l'or en mercaderies"; "Els contraris encaixen i la bella harmonia neix de les coses que són diferents. Tot neix de la lluita". (Nota de N.B., p. 138)

Diu a Vuit poetes: "La meva preocupació actual més important és la tragèdia, que és lluita contra la fatalitat." 

"El meu projecte eivissenc dels dinou anys, de tenir una casta on recloure'm i treballar intensament i amb independència, no els vaig poder realitzar sinó als quaranta-cinc anys a Grifeu, Costa Brava" Qui sóc i per què escric, dins "L'escriptor del mes", Barcelona, ILC, novembre de 1991.

El 65 surt publicat  el Tao-te-king de Lao-Tze, traduït per palau i amb litografies de Ràfols Casamada (Barcelona, Taller S. Salvadó Cots, 1965). "Palau ha apronfundit relativament en el taoisme, amb el qual li notem certes identificacions, especialment quant a la dualitat essencial (masculí-femení, Bé-Mal, blancor-foscor); a la predominància del coneixement irracional (del ventre) per sobre de l'intel.lectual; a la suprema saviesa com un retorn a la infantesa o al naixement; al coneixement de si mateix a través dels altres i a la revelació d'aquest a través del silenci." (Nota de N. B., p. 160)
 
 
 

Pàgina de presentació MAG POESIA