SOL 

Estic sol. 
Sol en la meva família. 
Sol entre els amics -sí, entre els meus amics. 
Sol en la meva pàtria sola. 
Sol entre les dones -sobretot sol entre les dones. 
I una noia està sola dins meu de fa molts anys. 
 
                      Barcelona, 12 de novembre del 1945


LA MÚSICA DE LES ESFERES

*
Aquesta vida meva sense música! Només sorolls: el soroll del mar, el soroll del vent, el soroll de les temples, les petjades humanes... Sorolls, sorolls. Fujo la música com es defuig la facilitat. El que busco és al cantó oposat a la música. Àrides avingudes. Visc en el despoblat de la memòria. ¿Per a recordar-me de què? Impossible tornar enrere. Cada vegada la vida es fa més escassa, com en els cims dels Alps, com en un paisatge lunar. ¿Arribaré a l’Impossible?

*
Les cançons s’evaporen, els sorolls resten: es reabsorbeixen en la memòria, en el silenci. El silenci és mineral.
     Soroll de les esferes!

*
La música deixa el silenci gras, sec, untuós, engordit, deixondit, metàl.lic, segons la seva qualitat.
     Silenci de jazz. Silenci s’ossos estellats.

*
El suïcidi és l’absència total de música.

                París, octubre-novembre del 1947

CONTE

Una vegada era un príncep que havia estimat molt
i molt, però que no havia tingut dona ni fills. Encara jove,
els seus cabells s'havien tornat tots blancs, platejats. Un
dia caigué malalt. Els metges li pronosticaren una ferida
al cor. El mal s'anà agreujant. La ferida era ara un tu-
mor. Els diagnòstics es contradeien. Però el tumor s'ana-
va fent més i més gran i el cor s'empetitia progressiva-
ment. Fins que descobriren que aquell tumor no era un
tumor, sinó un embrió, un fetus, que devorà el cor sen-
cer. Hagueren d'operar el príncep per a salvar l'infant.
El príncep va morir.  

HÖLDERLIN

Al davant, als seus peus, com un gos molt mesell besant l’amo, el riu passa i s’enduu els seus pensaments aturats. El riu s’atura i el pensament segueix. Només –nua- una Idea, s’ha quedat astorada davant del mirall, en mirar-se. I si miro el mirall m’astora aquella idea, miro amb aquella idea. No em veig.
 
 

COMIAT 

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. 
La tinta m'empastifa els dits, les venes... 
--He deixat al paper tota la sang. 

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure 
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit, 
la tempesta en la sang sinó en la sang, 
l’arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? 
¿On podré dir la mort, sinó en la meva mort, 
morint-me? 
La resta són paraules... 
Res no sabré ja escriure de millor. 
Massa a prop de la vida visc. 
Els mots se'm moren a dins 
i jo visc en les coses. 
 

INICI

portada palau i fabre

Pàgina de presentació MAG POESIA