PICASSO PUR

Fer néixer les coses dient-les: heus ací el miracle.

Aigua, pa, dona taula.

Fer néixer, davant dels nostres ulls, com si no les haguéssim vist mai, les coses que estem cansats de veure.

Aigua per beure.
Pa per menjar.
Dona per estimar.
Heus ací el miracle.

Hi ha dona nua i dona despullada.
Nua, és a dir, abans del vestit.
Les dones de Picasso són sempre nues.

En el principi fou la dona.

"Viure, humanament parlant, és, abans que res, una capacitat per abastar les zones més distants i diverses de la consciència, que és passat i futur, conegut i inconegut. Les obres d'art són, per tant, els testimoniatges irrefutables d'haver efectuat aquestes visites, després de les quals l'artista resta de nou estranger a la seva obra. No tant a aquesta, potser, com a la regió o zona que ella representa i en la qual ha estat engendrada. D’aquí ve que a tot artista li quedi una gran nostàlgia dels països visitats i el desig constant d'emprendre un nou viatge, una nova incursió en aquests o altres paratges inexplorats. Seria fals d'usar el mot evasió per designar aquesta activitat, pel que té aquest mot de negatiu  i de pejoratiu. Una obra d'art no vol dir tant anar-se'n d'un lloc -d'aquest on som, de la nostra vida habitual- com penetrar en un altre. [...] Haver escrit tal poema, compost tal partitura, pintat tal quadre vol dir, primordialment, haver assolit una determinada dimensió a la qual es té difícilment accés."  ("Introducció" pp. 8-9)

"Fins que un dia se'n va anar d'escola (se n'ha anat sempre de totes les escoles), perquè els mestres ja no podien ensenyar-li res: als deu anys en sabia tant com els professors de quaranta, als quinze com els de cinquanta, als vint més que ningú. Avui Picasso té quatre o cinc mil anys, que és l'edat de l'home de les cavernes, el de la infància pura." ("L'infant" p. 35)

"Picasso ha estat l'home que s'ha pres més llibertats. La interior és la més difícil de conquerir. Cal alliberar el braç, la mà, la ment, els ulls, la memòria. De què? De tot. D'aquesta poma que tenim al davant, d'aquest rostre que ens obsessiona. Si la poma se'ns proposa rodona i vermella, tenim la llibertat de voler-la quadrada i blava. Si aquest rostre ens vol imposar un esquema, tenim la llibertat de refusar-lo, de veure'l com ens plagui [...] senyoreta, us puc veure ben diferent, us puc veure amb ulls d'infant, si vull. Precisament avui us heu despertat amb els somnis aturats a flor de pell, com una nina pintada." ("La llibertat", p. 51)
"La llibertat és això: no estar obligat a res, a cap imposició exterior, a cap compromís, ni que sigui amb un mateix. Poder disposar, en nosaltres, de tot, començant per nosaltres. Quisvulla pot ser emperador del món. No li cal sinó apoderar-se de la immensa fortuna que té a l'abast de la mà, cada dia, a cada instant." (p. 54)

FAUST-PICASSO

FAUST en el seu taller de pintor -Qui truca?
MEFISTO -Jo.
FAUST -I qui ets, tu?
MEFISTO -El qui sempre és Jo.
FAUST -Seu. Què vols?
MEFISTO -La teva ànima.
FAUST -No en tinc.
MEFISTO -Fes com si en tinguessis, ja m'arreglaré.
FAUST -A canvi de què?
MEFISTO -Tria.
FAUST -Espera't... Ja ho tinc! A canvi de la d'un altre, i després la d'un altre, i després la d'un altre, i després la d'un altre, fins a mil i una.
MEFISTO -Fet.
FAUST -Després et quedes amb la meva.
MEFISTO -D'acord.
FAUST -Comencen.
MEFISTO -Quina vols?
FAUST -La de Rembrandt.
MEFISTO -És teva.
FAUST -Bé, ara deixa'm. Ja et cridaré quan et necessiti. (Es posa a pintar.)
MEFISTO -Entesos.
FAUST, al cap d'una estona -Mefisto!
MEFISTO -Què hi ha de nou?
FAUST -La d'Ingres.
MEFISTO -És teva.
FAUST -Ara deixa'm. Vine.
MEFISTO -Quina més vols?
FAUST -Cézanne.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Lautrec.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Velázquez.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Goya.
MEFISTO -I ara?
FAUST -Van Gogh. Avisa'm quan siguem a mil.
MEFISTO -Ja som a mil. Falta l'última. Quina vols?
FAUST -La teva.
MEFISTO -Com s'entén, la meva?
FAUST -Sí, vull la teva.
MEFISTO -No te la puc donar.
FAUST -Doncs així no vull res.
MEFISTO -Com, res? I les mil que t'he donat?
FAUST -El tracte és mil i una.
MEFISTO -Tria una altra cosa.
FAUST -No m'interessa.
MEFISTO -I els quadres? I els retrats?
FAUST -Els he venut.
MEFISTO -Lladre! Estafador! Ets pitjor que el...
FAUST -Què deies?
MEFISTO -Res. Maleït siga! (Mefisto es retira amb la cua entre cames.)
FAUST, cridant-lo quan és a la porta -Ei, espera un moment, no et moquis, que et dibuixo!
 

inici

palau

Pàgina de presentació MAG POESIA