AVUI, ROMEO I JULIETA
  • autor: Josep Palau i Fabre
  • direcció: Antoni Artigues 
  • espai escènic: Jaume Falconer
  • selecció musical: Francesc Crespí
  • regidoria i pentinats: Rosario González
  • il.luminació i so: Xavier Mayol i Catalina Bauçà
  • intèrprets: Rosario Gonzàlez, Joan Fernàndez, Catalina Cerdó, Joan Capó, Malén Rosselló, Aina Palou, Catalina Oliver, Marta Garau, Issac Aranda, Maria Albalat, Maria Àlvarez, Guillem Ramon, Eugeni Martínez, ¨Bàrbara Mora, Isabel Maria Gonzàlez, Maria Antònia Rigo, Joana Maria Belmonte, Francesca Tous, Sílvia Pita, Catalina Barceló
  • estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, dimecres 4 de desembre de 1996 a les 20 (290 espectadors); amb presència de l'autor. (Feta juntament amb La més forta) (Amb presència de l'autor)
  • sinopsi: 

  • "Palau intuïa en aquell moment la transcendència de les temptatives de fer teatre dins el teatre, de fondre les fronteres entre la ficció i la realitat a través de la creació de diversos nivells de representació en l'escenari. Palau exposa aquesta teoria a través de la metàfora del mirall: el teatre és un mirall, però un mirall embruixat "que exerceix, damunt nostre, la seva suggestió, la seva fascinació. Un mirall que ens mira i que, amb la seva força hipnòtica, pot arribar a crear un miratge: les fronteres entre l'actor i l'espectador poden arribar a desaparèixer o a invertir-se. Els personatges tràgics trenquen el mirall o el travessen". (...) 
    A Avui, Romeo i Julieta (...) La teoria del teatre com a mirall adquireix la seva semblança definitiva, perquè l'acció d'Avui, Romeo i Julieta transcorre dins un mirall, que reprodueix el capteniment dels espectadors. (...) Però la situació produeix un "trompe-l'oeil": i si tot no fos un miratge?, i si a l'amfiteatre s'estés representant efectivament Romeo i Julieta? (...) Els assistents a la funció representen una peça d'extraordinària bellesa i els actors, que ocupen el lloc d'espectadors i l'equiparen, la "confonen" amb Romeo i Julieta. El mirall i el doble, metàfores de l'activitat teatral, assoleixen una dimensió plàstica en el decurs de la representació universal, la tragèdia, i obtenen un nou significat: si la tragèdia és un gènere exemplar, el mirall permetrà als espectadors enfilar el camí de la llibertat, com a espectadors -conscients finalment de la natura de l'espectacle que presencien- però també com a éssers humans. En la vida de cada persona del públic hi ha la possibilitat de refer la ficció i de concloure-la amb un final distint, de destruir una altra vegada la fatalitat, d'alliberar el destí de l'home." (Julià Guillamon; reproduït al programa)

En el nostre muntatge integràrem un teatre paral.lel amb l'explicitació, amb ombres, d'algunes imatges de Romeo i Julieta de Shakespeare.

la més forta
  • autor: August Strindberg. Versió de H. Melgren i J. Palau i Fabre
  • direcció: Antoni Artigues 
  • Intèrprets: Conxa Manresa, Vicenta Tur, Àngela Danús 
  • estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, dimecres 4 de desembre de 1996 a les 20 (290 espectadors). (Feta juntament amb Avui, Romeo i Julieta) (Amb presència de l'autor)
  • sinopsi: 

  • un esquetx d'una gran força sobre amors, desamors; d'enveges en el pla de la feina i en el del treball. Al pròleg, Palau i Fabre diu: "Dels dos personatges femenins que hi intervenen, només un té dret a la paraula i, amb tot, no es pot pas dir que sigui un monòleg. Precisament l'interès del muntatge estarà a fer ben viva la qualitat de "diàleg" d'aquesta tirada."

                               
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

    Muntatges de Mag Teatre

    Pàgina presentació MAG POESIA