| puig antich
(1974) (fragments)
INTRODUCCIÓ
[...]
És temps
És temps!
És temps
d'anar
amb la cara ben alta
creuant les avingudes
els balcons
la misèria
l'esperança
amb el cor en un puny
enlairat
més alt que l'alba
molt més
ferruginós
molt més
un grapat
de metralla.
[...]
Companys
amics de lluita
amics de mà anhelada!
Jo us recorde
caiguts entre
la pols
als peus del mur de
l'alba
i vull dur
el vostre record
la vostra exigència
a la meua jornada
Presidireu el dia
presidireu els treballs
presidireu la taula
Molt us recorde
amics
però si he de ser clar
potser no us recorde massa
Puig Antich
jo t'invoque
i cride
des de la murada
el teu sacrifici
la teua
mort
la teua amarga matinada
i espere la irrupció
de la teua mort
cruel com no
n'hi ha altra
No duràs
l'acostumat ram de les flors
sinó la sang acostumada
que florirà
dintre un pitxer
amb aigua
mentre per la finestra
puja el dia
la brisa
l'alta
alegria de punys
vindicadors
una crònica tendra
irada
de banderes
de punys
un poble que avança
Puig Antich
jo t'invoque
Vine!
El meu cor t'aguarda
fent senyals a la terra
un alfabet de dol
i ràbia
Puig Antich
vine
El meu cor aguarda
I
Jo no t'¡he conegut
però et recorde
com l'infant sobtat que escoltava
el relat
del combatent d'esventrades espardenyes
de l'afusellat
i l'escoltaves en silenci
amb els ulls molt grans
i rodons
[...]
Feres el que et calia
aquell matí
de març
Ascendires dintre la llum
com consagrat
Llum ja en la llum
pols en la pols
poble entre el poble
però al lloc més alt del teu poble
de la teua llum
de la teua pols
El poble et va fer seu
va assumir la teua vida
i la teua mort
[...]
el nen que escriu a llapis en un quadern escolar
obstinadament
i esborra el que ha escrit
i torna a escriure
i ho torna a esborrar
i hi ha una amable
llunyana
sentor de fusta de llapis
a l'estança
i esborra encara més
i bufa
unes engrunes
i a poc a poc
es trenca el
paper
és com un tel de ceba
i el nen es queda estupefacte
i no dóna crèdit al que veu
i baixa de la cadira
corre a la cuina
va a la
seua mare
la seua mare plena
de grenyes
de llàgrimes
de fum
i li mostra el quadern
i li diu Mira mamà
i des de la pàgina sorgeix
fosforescent
amb gotes de llum
amb resplendors
el rostre
de Puig Antich.
II
[...]
Aquest poble ha patit
i ha esperat
ha guaitat
en silenci
sense dir res
cada matí
en obrir la porta
mirant un costat i l'altre
com els llibreters de vell
del carrer de la Palla
per veure
si era hora
per veure si venia
i venia una dona
amb una cistella de tristesa
una noia de tacons durs
i silenci
i fred
Aquest poble nostre
ha patit
i ha esperat
nit i dia
com al capçal
del malalt
que es moria
[...]
El malalt
el moribund
alenava encara
encara vivia
malgrat els quaranta anys
malgrat les privacions
Però foren quaranta anys
terribles
de botes feixugues
de mans amb claus
d'ocells de becs constants
III
Hauries escoltat
el relat
infinitament trist
amarg
del combatent
que va conèixer la pols
i el vinagre
de la derrota
Hauries escoltat
el relat humil
de la petita mort diària
sacrificada
heroica
la virginitat perduda
venuda
embolcallada amb un tros de paper
Et vares engolir
tots els relats
totes les desventures
del nostre poble
cloent els ulls
amb tristesa
amb horror
amb amor -també
i et vingué una gana
una comprensió
una fraternitat
universal
i et proposares lluitar
àdhuc pel que no coneixies
pel qui patia lluny
en silenci
obstinat
L'home serà germà de l'home
havien anunciat
veus de punys
L'home tornava a ésser
germà de l'home
escut
i lluitava per ell
per més que ell no ho sapigués
Vull retre't
el meu humil homenatge
Vull apropar-me
a la teua fossa
i dipositar
davant ella
l'homenatge
de la meua tristesa
del meu amor
a tu que et vares dedicar
a la causa del nostre poble
i vas morir per ell
calladament
heroicament
eucarísticament
aquell matí de març
que no vull oblidar
Dic el teu nom
i dic
tots els pobles
tots els morts
els assassinats
[...]
Vaig creuar Londres
aquell matí
d'una llum serena
vaig arribar
a les altures
del Christal Palace
les prades
el verd immaculat
els enamorats estimant-se
damunt la molsa
era bella la vida
o podia ser bella
o la feien bella
mentre a Barcelona
moria un home jove
assassinaven
cruelment
altre cop
una vida jove
un camió creuava els carrers de la ciutat
amb un mort
a dins
[...]
Puig Antich
fill meu
que esdevens
pare meu
tu
que fores l'infant
que escoltava el relat
del combatent
vençut
EPÍLEG
[...]
Com qui a la terra traça
amb la mà
negligents
signes
que el temps esborra
o el vent
o la mar
o la mà de l'home
o el temps
hem invocat l'heroi
agenollats
al merlet
i el dolcíssim fantasma
ha estat
sencer
davant
les nostres súpliques
el nostre amor
fervent
Ara
companys
tornarem al diari
afany
el diari
afer
penetrats
pel seu sentit
un amor
exigent
i farem
les coses
senzilles
que ens cal fer
però tindran
una alegria
un sentit
un designi
un vent
que d'altra forma
no tindrien
no tindrien
El temps
el martiri
la consideració
del sacrifici
cruel
haurà enriquit
potser
els nostres projectes
els nostres
afanys
els nostres carrers
[...]
El poble
el nostre poble
t'ha engolit
t'ha fet seu
màrfega suada
pensament
record
pa
sement!
[...]
Puig Antich
et recorde
en el nom de les coses que fem
Dissolt
en l'ampla claredat
fet música
brisa
temps!
Per a tu el meu record
aquest jorn
planer
un dia
entre els dies
que puja
sense rent
Puig Antich
murada
i
vent!
Març, 1974
portada vicent andrés estellés
|
