Si jo pogués recolzar una galta 
en la fredor d'unes natges que sé, 
estic ben cert que a la fi guariria, 
car tot el mal em ve d'aquesta febre. 
 "A una turista", la nit

 * 

No em deixes a la vora del riu de les paraules. 
Ni vull saber nadar i guardar bé la roba. 
Vull llençar-me, de cap, i jugar a les clares. 

No em dones, doncs, la pau. Et demane altra cosa. 
Solament que em sostingues ben calent, ben humà. 
El camí de la punxa conclou sempre en la rosa 
 "A sant Vicent Ferrer", la nit

* 

No hi havia a València dos cames com les teues. 
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, 
amb una teranyina de llàgrimes als ulls. 
On ets? On són les teues cames tan adorables? 
 "No escric èglogues" llibre de meravelles

*

Hòmens d'ordre vigilen de reüll el que escrius, 
els hòmens que s'han fet grossos en la postguerra. 
Hem pecat per això, perquè no se'ns deixava 
existir plenament, amar-nos plenament 
amb aquell impudor que la vida demana, 
aquell amor capaç de fondre tots els ploms, 
rebentar les perilles, deixar el món a fosques. 
 "Fundacions de la ràbia" llibre de meravelles

* 

el pubis contra el pubis, una empenta afanyosa.
 "Peixos per l'aire" llibre de meravelles

*

Omplis els meus papers com m'has omplert la vida.
 llibre de meravelles
 

* 

(Els pits, les cuixes 
rodonesa bessona 
del flanc, el sexe, 
entre la molsa uns llavis, 
tanta bellesa, tanta. 

Una alegria, 
la fúria secreta 
d'una carn tendra 
que s'oferia, viva, 
febrilment, en silenci. 

Àvids, uns llavis 
entre una fosca molsa, 
inquiets, tendres: 
amb dos dits els obrien 
les cautes mans expertes.) 
 la fira del vent

* 

Veig l'alqueria 
amb la parra, els geranis, 
munt de silenci. 

Poble, camina 
com un poble entre els pobles. 
Camina i canta. 
 "Fira" 

* 

Em quedaria 
a l'ombra d'uns geranis 
o d'una parra. 

Parres, llimeres, 
alegria de viure. 
Finestra oberta. 
 "Estivella" 

* 

M'acompanyes, 
vida secreta, i fores 
com llum petita. 
 "Vida" 

* 

No es mou el cor amb moviments d'escac; 
tampoc no ateny dictats de la raó. 
¿Com he d'eixir d'aquesta passió 
si aquest carrer és sols un atzucac? 
 hamburg

* 

Jo sóc Ningú, i Ningú m'anomene. 

Potser més clar, o més obscur encara: 
em reconec en el poble i sóc poble. 
 "No enganye" poemes preliminars

* 

A terra ols, ols a terra i a sexe, 
flor d'entrecuix i d'aixella estimada. 
 "El clavell" ram diürn

* 

jo 
   et 
      besava 
               tenint 
                       a 
                        les 
                            mans 
                                   els 
                                       teus 
                                             pits 
 mare de terra

* 

Sols diré pena, 
soledat, fracàs. Mira'm! 
Em demanàveu 
que digués alegria. 
Si ho voleu, me la invente. 
 estams de la pols

*

La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carns i freda d'entrecuix.
 la nit

*

El meu secret, de què et fas confident
és aquest gust general per la vida.
 ora marítima

*

Res no és obscé i tan sols compta el bé.
 els amants

*

Sóc un home que no té més remei que escriure,
i no té més remei que escriure certes coses,
i les diu, i les diu com les veu, com les sent,
o potser com les viu, amargament, amb presses,
pensant que va a morir-se demà o despús-demà,
amb alegria a voltes, però amargament sempre,ç
amb una coentor des dels peus al cervell,
en carn viva, cremant-li les boles dels ulls.
Escrivint em sé lliure. Absolutament lliure.
 la clau que obri tots els panys

*

Vora el barranc del Carraixet, 
torna el camí de la lluita:
alliberem la nostra terra
de tota mena de traïdors.
Pujarà el sol a les murades,
i mirarem tota la terra
alliberada, intensa i nostra
vora el barranc del Carraixet.
 Gran oratori pels morts valencians de la postguerra
 
 

 portada vicent andrés estellés 

pàgina presentació MAG POESIA