Estellés- Poesia 1976-78- Magisteri Teatre-Mag Poesia

No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
el vent que fa, i segueixen per un
antic costum els camins de la mar.
Així vaig jo, com perdut dins les hores,
com navegant que busca far enlloc
que el pot guiar; però la meua nau
sent els embats dels vents contradictoris,
i un cansament de fusta l'escomet.

Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d'accelerada lluita,
de combatius balcons i d'estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l'enyore jaç
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m'ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta

Preserve molt la meua soledat.
Com un gran bé l'acaricie i tempte.
Ningú no sap el que a ella li dec,
un sentiment feroçment solidari
amb qui pateix, amb qui espera en silenci;
un vast amor per la mort i la vida,
cosa total, universal principi.
Defense molt la meua soledat,
el meu racó, petit, de cada dia,
el meu jardí o el meu convenciment.
Si el deixe un jorn em moriré aleshores.
I el deixaré, arribat el moment
per la més gran soledat irreducta.

Com un sac ple de pedres i de pluja
camine, vaig i vinc, i mai no torne:
em perd enlloc i després no m'hi trobe
per la ciutat que no conec, funesta.
Com un sac ple de pedres i de pluja,
d'interrogants que ningú no em contesta,
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes,
que se'm desfan, corcades, a les mans,
i veig buidor i veig sols estupor.
Com un sac ple de pedres i de pluja
em busque en va, per mi mateix pregunte,
la casa on visc, i ningú no em contesta
sinó jo sol, que erre en la resposta.
Com un sac ple de pedres i de pluja.

Valencià de catalana arrel,
de permanent convicció central,
em sé i em dic i em declare fidel
per sempre més al més íntim principi.

inici

primer llibre de les odes

ODA MURAL A JOAN MIRÓ

Sentors de fem,     mosques de vaqueria.
Ah borumballa,     borumballa bòrum!
Arriben, clars,     al seu sancta sanctòrum,
meravellats     fonaments del migdia.

Quatre maons     ens restaven del fòrum.
Als dalts, aquell     encís de fusteria.
Ara, calleu,     per estricte decòrum.
El jorn ha llums     d’una invicta energia!

Muntava el brau,     tot bramant, la vedella.
A la viu-viu,     guaitava la donzella:
mirava el coit     feroç, monumental!

Amb la destral     honesta fèieu llenya,
amb tant d'amor     com ningú no ho ensenya.
Secretament,     preserveu la destral!

inici

les acaballes de catul

El teu car fill, un mamonet encara,
s'ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.
Hem acabat la nostra febril feina,
i en jeure, nus, escampats sobre el llit,
per aquell son suavíssim que ens pren,
el tendre fill de les teues entranyes,
que tinc motius per dir-li fill de puta,
ha començat a cridar i jugar,
pujant al teu amorosíssim cos,
caient, feroç, des de la doble alçària
dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.
Encara més, se m'ha pujat a mi
i ha descobert la meua artilleria.
Li he deixat fer tot allò que ha volgut,
no amb sentiments, precisament, de pare,
sinó, més bé, de Tiberi, segons
ha repetit Suetoni, el cabró.
L'has agafat i l'has deixat a terra
i has ocupat, furiosa, el seu lloc,
t'has assegut -no sé com ho hauràs fet-
damunt mateix l'entrecuix meu, absorta
i amb el cos dret, i com transfigurada,
has practicat un coit dels que hom recorda.
M'has dessucat, i has restat molt cofoia.

fondo plaer, fondos béns, fondes coses!

ens has vençut, car ne volies més
d'aquells esguits, tots dos contemporanis,
i no hem pogut complaure't novament,
segons has dit, assenyalant fallides,
com era que, havent-te entrat tots dos
al mateix temps i sense previ acors,
l'un ha sortit, eixut, abans que l'altre,
i tot, així, no ha estat simultani.
som aprenents i has d'ésser comprensiva.
el teu cos fou doble camp de batalla
on han lluitat molt contràries forces.
sols el teu cos ha restat vencedor
-cintura breu, alts els pits, cul feixuc,
molt novençà, encara que has parit,
per més que sols haja estat una volta
i com si res, tan cofoi el tenies-
del brusc combat, de la irada batalla.
eixarrancats havem restat nosaltres,
mentrestant tu més de festa en volies,
o és que potser, volies la vuitava,
i amb hàbils mans, llengua concupiscent
i càlids crits com d'insistent ocell.
hem canviat de forat aleshores,
amb gran delit, renovellada fúria,
i hem reviscut novament el debat.

fondo plaer, fondos béns, fondes coses!

ens has deixat, darrerament, al llit,
abandonats i sense consistència,
i amb pas lleuger has davallat molt digna.
davant l'espill, amb les puntes dels dits,
t'has despertat els pits i l'engonal.
amb els teus crits no hem pogut pegar ull.

havem fundat, a la doble fondària,
secret august, irrepetible, únic!

fondo plaer, fondos béns, fondes coses!

M'he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d'una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d'albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l'esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.

inici

els camins de la llibertat

CHE GUEVARA

Oh fusta humana com cap fusta
Ploren carrers avingudes i places
Jeu tot estès a vostres castes faldes
el che guevara

Jeu tot estès sobre els pupitres castos
Mort per a sempre Punys de fonda còlera
Oh fusta humana metrallada pena
el che guevara

(1977)

inici

per a tota la mort

vares deixar el teu cap al meu muscle.
tenies son i volies dormir.
et fou capçal el meu muscle, i recorde
els teus cabells, aquella confiança.

la teua veu per a les confidències,
la teua veu de vegades cremada,
de pètals breus socarrats a les vores
en arribar foscament el desig,
la teua veu que no escolte fa temps.

et vaig besar aquell dia a la boca,
oberta i gran, aquells llavis tendrals.
envara més, et vaig besar les dents.
i més delit encara: les genives.

*
els teus cabells sota la meua mà.
la meua mà es demorava en ells.
sota la mà, molt àvida, somreies.
érem contents de qualsevulla cosa.
ningú dels dos no sabia per que`.
però era així, et rec orde i recorde
el cap petit, els cabells, com un niu.

per tu he tornat al carrer dels balcons,
ben dematí, per veure si et trobava.
per tu he tornat moltes nits al carrer
ple de balcons i de fulles llarguíssimes.
no anava jo: era l'amor qui em duia,
per tu he mirat, molt amarg, el cantó,
distretament, però amargament sempre.
mai no ens hem vist, però sempre tornava.

inici

cant de vicent

De pares pobres
i amb mitges soles,

a molta honor,
vindria al món,

un món humil,
mes no mesquí.

Recorde, encara,
la casa, clara,

on jo nasquí:
precari, el pis

tenia cuina,
amb una pica

de pedra vella
i una finestra;

després hi havia
la galeria

aquella parra
que tant m'agrada,

sempre evocar;
l'embarronat,

corcat, dolent,
i un colomer

buit, en desús,
dalt el comú.

Plàcides prades
de les teulades,

d'això em vindria
la melangia,

anys endavant,
i més d'un cant.

El paisatge
l'honren estables,

comuns, corrals
i fumerals.

Per fer més fi,
també algun pi,

i cossiols
d'alegres flors:

hi ha, de precari,
clavells, geranis,

roses intactes
i fulles magnes.

Al menjador
molta claror

i ben poc més.
Per les parets

unes pintures
de criatures

inesperades:
donzelles llargues,

de llargs cabells,
i mariners,

reblertes sines,
remotes illes,

ocells i barques
estranyes canyes.

M'excitaria
la fantasia

aquell mural
càndid i estrany?

Després, l'amplària
greu de la sala

un ambient
de cos present.

I l'adjutori
del dormitori

on em van fer,
fill de forner,

i em varen traure,
el dia 4

de cert setembre,*
del càlid ventre.

Molt festejat
pel veïnat,

a poc a poc,
amb llet de pot

i sopes d'all,
em vaig criar.

Tinc la nostàlgia
d'aquella casa,

del món aquell,
què li hem de fer.

No em preocupe:
és l'únic luxe

que em puc permetre,
i a fer punyetes.

*Fou l'any del batre:
l'any 24

taula parada

CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Passaven -i ells les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.

Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.

Di de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.

Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.

Algú va avisar l'alcalde,
i l'alcalde, un "concejal",
i el "concejal" els qui duien
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER

Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

inici

festes llunyanes

Tot és inútil.
I això no obstant espere,
com aquest poble,
camins clars de banderes
enlairades que tornen.

inici

la casa de la música vora el mar

Som molt humils els dos Però tenim la música
Però et puc fer uns versos i lligar-los després
Amor meu jo t'estime per a tota la vida
Per a besar-te i fer-te com d'amagat un fill

Per a veure't el ventre completament rodó
Per a veure't parir agafant-me una mà
Per a veure el poal ple de sang i excrements
Per a besar-te el front suorós i de grenyes

Amor meu jo t'estime Sense tu em moriré
Ploraré pels carrers i hauran tancat les portes
I no sabré on anar ni donar cap indici

Amor meu si tu em deixes jo em perdré pels carrers
Jo em perdré per la vida si no em deixes mirar-te
Si no puc estimar-te de la nit al matí

inici

estams en la pols

OH CALCUTA!

¿tu no has estat mai a calcuta?
no. jo tampoc.
però hauria estat molt agradable d'haver estat a calcuta
una vegada
aquell dia
haver recorregut els seus carrers
haver jagut amb l'esposa d'aquell militar anglès
sempre tan desficiosa
i recordar-ho ara tot
per exemple
aquest vespre inútil de diumenge
ací
com som ara on som ara
exactament damunt aquest mateix llit desfet
l'un al costat de l'altre
nus
com ara
després d'haver fet l'amor i d'haver-lo tornat a fer
i recordar calcuta
i dir
¿tu no has estat mai a calcuta?
oh sí
¿et recordes?
sí
i podríem parlar tots dos de calcuta,
i no com ara,
que no podem parlar de calcuta,
tu no has estat mai a calcuta,
jo no he estat mai a calcuta,
¿com podrem parlar, doncs de calcuta?
¿què podrem fer?
¿realment, no has estat mai a calcuta?
almenys en tindràs l'enyor de calcuta
com jo
ara
mentre davalla molt peresosament el cap-al-tard
i som nus
tu i jo
escampats damunt el llit
tu del costat dret
donant-me l'esquena
la infame rodonor del cul
jo boca amunt
mirant el cel mirant calcuta
fumant molt lentament
mentre calcuta es desenvolupa com un fum
i no dic calcuta
però evoque calcuta
car jo he estat a calcuta
una vegada
i fou allí on et vaig trobar
¿o potser no vares ésser tu?
¿tu no has estat mai a calcuta?
m'agradaria avui parlar amb alguna persona que
hagués estat a calcuta
com jo
que mai no he estat a calcuta.

inici

versos per a jackeley

aquell home amb fama de surrealista i tota l'hòstia
raonava amb arguments cautament feixistes
des del seu benestar sense perdre ull
de les vendes i el ring ring de la caixa.
de vegades introduïa a la conversa el dubtós testimoni
d'un poeta llatí naturalment apòcrif.
tu estaves que et mories d'indignació
de cansament
de ganes d'amollar una bona pixarrada a l'establiment.
potser una cagada.
vostè perdone jo.
no et deixava parlar, parlava encara.
al carrer floria una primavera humil
una primavera d'amagatotis.
els xicots i les xicotes passaven abraçats es palpaven
es reien.
l'home aquell del gran ull mirava més enllà.
intentava parlar d'europa. feia un signe gairebé
episcopal amb l'índex de la dreta.
escolte que jo em pixe.
això no obstant allò

a la merda.
em vaig llançar sota les rodes d'un tramvia
com que no passa res com que no passa
res

has arribat
i com cada dia que arribes
ho has alterat tot no hi ha res segur
ni aquell quadre tu fixa't com vacil.la
pobrissó. fumes.

de vegades tens una mirada freda i gairebé cruel.
però se t'endevina tota la tendresa del món.
ets un ocellet mullat.
m'has inspirat un gran amor.
¿ho saps?
tu ho endevines tot. te la saps tota.
no parlem d'això ara.

ens emmerden.
sí clar.
ens emmerden vicent. ¿no et notes ple de merda? ¿no
sents pujar la marea de la merda?
¿no veus que això és un merder?
ens emmerden vicent.
fumaves breument
a glopades irritades i intenses.
permet. vaig prendre una cigarreta del teu paquet.
ens emmerden vicent. aquesta ciutat.
no la suporte escolta. ni jo i calle i t'escolte
i escolte aquell joan fuster aquell vicent ventura
però no t'ho dic. t'indignaries massa.

jo no sé ser allò que sóc un vell.
no m'és permès això.
t'escolte, calle, participe de la teua còlera
com he participat permet del teu tabac negre que
voldríem tu i jo que fos més negre encara negre com
els pèls del baix ventre.

inici

et porte un record, avui que et cases

Encara em beses,
amb la boca agraïda
plena de semen,
oh adorada! Bese
els teus mugrons, indòcils.

inici

sonata d'isabel

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal.ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliós d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl.labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl.labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besesn a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

inici

portada vicent andrés estellés

Pàgina de presentació MAG POESIA

MallorcaWeb i Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca))