"Voler l'impossible ens cal,
i
no que mori el desig"
POESIA:
elegies i paisatges
terra i somni
poemes mediterranis
els dies
els béns
incompartibles
sonets de balansat
la miranda
el cop a la terra
declarat amb
el vent
sobre Marià Villangómez
poemes musicats
traduccions del
francès
traduccions
de l'italià
traduccions
de l'anglès
"dins la nostra veu es gronxarà la pàtria"
recital poètic
l'assemblea
de les dones
antologia de poemes
per a l'escola
"Mestre és el que ens allibera
tornant-nos a la realitat de nosaltres mateixos i de les coses"
SONET
Que bells els trets que animen el teu rostre!
I amb tot, sovint no els veig, galtes colrades,
llavis -formes 'damor-, per mor dels ulls,
foscos com els d'aquella dona bruna.
Però tampoc recordo amors passats;
pels teus ulls tot ho oblido, tan presents,
tan joves, quan declina ja el meu viure,
fonts durables d'amor quan prest no hi sigui.
Els teus ulls tenen llum, per bé que obscurs;
són estels de negror en un cel ben clar,
llum que entra dins de mi, mig món de l'ombra.
El dia és nit perquè els teus ulls són astres.
El seu foc ve del fons de l'univers.
Negre esclat, daltabaix dels anys, follia.
(Escrit el 1986 i publicat el
mateix any a "Es Vedrà i es Vedranell, número de novembre)
