L'ASSEMBLEA DE LES DONES
 
  • autor: Aristòfanes. Versió de Marià Villangómez
  • direcció: Antoni Artigues 
  • dansa: Maria Antònia Font
  • música coral: Baltasar Bibiloni. Música sintetitzador: Ferran Ruiz. Arranjaments musicals: Maria Rosselló i Margalida Roca. Col·laboració: Arnau Reinés. Músics: Ferran Ruiz, Maria Rosselló, Margalida Roca, Joan Esteve Quetglas, Joan Ramon.
  • decorat: Violant Lirola. Realització: Sebastià Amorós i M. Antònia Martorell. 
  • màscares: Ferran Melià. Col·laboració: Antònia Dolç
  • maquillatge i perruqueria: Antònia Deyà i Antònia Janer. Col·laboració: Pere Mascaró
  • il·luminació: Teatre Principal
  • disseny gràfic: Jaume Falconer
  • col•laboracions per al muntatge: Pere Mascaró, Nati Venegas, Pere Mulet, Pere Quetglas i Xus Castro
  • intèrprets: Marina Vallcaneras, Lluís Gili, Joana Maria Martorell, Ferran Melià, Joan Esteve Quetglas, Andreu Nadal, Guillem Ramon, Xesca Vallespir, Carme Sicília, Joan Ramon Mateu, Sílvia Torres, Catalina Bauçà, Violant Lirola, Bàrbara Florit, Sònia Peñalver, Joana Maria Coll, Margalida Nicolau, Anna Maria Escudero, Magdalena Siquier, Esperança Gamundí, Carolina Domènec, Jero Coll, Natàlia Sans. 
  • cor: Margalida Llompart, Trinitat Vanrell, Patrícia Sans, Sandra Sebastià, Margalida Nicolau, Magdalena Siquier, Esperança Gamundí, Carolina Domènec, Jero Coll, Natàlia Sans
  • estrena: Teatre Principal de Palma, dimarts 22 de novembre de 1994 a les 22 (600 espectadors)
  • d'altres representacions: Teatre de Magisteri, Palma, desembre de 1994 (200 espectadors). Institut Berenguer d'Anoia d'Inca, 12 de gener de 1995 (150 espectadors). Teatre Principal de Maó, gener de 1995 (150 espectadors)
  • sinopsi: "Ara fa dos mil cinc-cents anys, l'atenenc Aristòfanes va escriure les primeres  comèdies. Així com ara les comèdies solen ésser casolanes, abans eren de temes més ciutadans, més cívics; es dedicaven sobretot a la crítica dels governants; tant podien fer befa de les idees com de les personalitats. (...) Els cors (generalment de dotze integrants i la corifea), tan importants en les tragèdies -i que foren, de fet, l'origen del teatre-. ja no tenen un paper tan important en l'argument. La seva funció a la comèdia és més paròdica; i també servien perquè mentrestant els actors es poguessin canviar el vestuari. A la comèdia, les danses eren volgudament lascives; el cor fa sovint processons fal.lofòriques, amb un gran fal·lus a les espatles. (...) A L'assemblea de les dones (estrenada el 391 a. de C.) pot estranyar la igualtat feliç de tothom que es presenta, a base de fer treballar els esclaus. Els esclaus a Atenes eren importants; uns eren comprats i uns altres botí de guerra. N'hi havia, fins i tot, que feien de cuiners, de metges o de mestres; l'esclavitud era com una mili de per vida." (Del programa)




Una mostra de les músiques que va fer Baltasar Bibiloni

 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA