poemes en prosa
sol i de dol
les irreals omegues
on he deixat les claus...
onze nadals i un cap d'any
desa aquests llibres als calaix de baix
altres poemes

escrits catalanistes
 
 

desa aquests llibres al calaix de baix
(1964.) 
("Integren aquest recull tot de poemes que l'autor no s'havia decidit d'incloure als llibre anteriors" "La data i l'indret de la seva escriptura, sota cada poema, no li semblen a l'autor, innecessaris.")
 

EN JOSEP MOMPOU, EL PINTOR, M'HAVIA DEMANAT D'IL·LUSTRAR UNA NATURA MORTA. TOT PENSANT-HI, I EN TORNANT DEL PORT DE LA VALL CAP AL MEU ALBERG DE PORT DE REIG -BUFAVA EL MESTRAL I EL MAR S'ENCRESPAVA I ENFOSQUIA-, M'HAN ATURAT ELS FRIGOLA DE CAÇÀ DE LA SELVA. M'HAN DIT QUE ANAVEN A CAN CANET, EL LLIBRER DE FIGUERES PERQUÈ ELS GUARDÉS UN DIARI QUE ELS HAVIEN ASSEGURAT QUE DUIA QUE JO M'HAVIA MORT. S'HO HAVIEN CREGUT. EN PREGUNTAR-LOS COM S'HO HAVIEN PRES, HAN RESPOST QUE HAVIEN COMENTAT ENTRE ELLS: -POBRE FOIX, POC EL VEUREM CAP MÉS ESTIU AL CAFÈ DE LA MARINA 

Cansat d'anar per vila
Jo sí que torno al Port;
Allà ningú cavil•la:
Qui no pesca va a l'hort.
Al cau de la Sibil·la
Fan córrer que só mort. 

Diuen que ho duu el diari
I ho ha llegit el bus;
Se'n fa creus el vicari
Que diu missa al Pertús:
Al mirall de l'armari
Ja em veig com un intrús. 

Si passo per la Riba
Quan l'alga fa el seu bull,
El del Cafè m'esquiva
I s'amaga el del trull;
Somric als de l'estiba,
I em guaiten de mal ull. 

Plora el qui ferra l'ase
Tot fent renou pel sou
I l'airosa que es casa
Amb un bastaix de bou.
Me'n vaig de dret a casa
Que encalcinen de nou. 

Passo, llarg, per la sala
Amb retaules bastards
I el que cullo a la cala
Pel ponentol de març;
Prenc l'escopeta amb bala
I salvo el bruc i l'arç. 

Sé on la perdiu d'ajaça
I on vola, si s'escau;
No cal forfollar massa
Les mates de Puignau:
Qui té l'ull per la caça
Ben tost albira el cau. 

D'un tret, dalt, a la coma,
Abato un perdigot;
O de pèl o de ploma
Ço que hec ho enfunyo al pot::
No em cal fer el Dret, a Roma,
Per enxarxar un peixot. 

Amb caça i pesca forta
Tothom atia el foc,
L'hostal m'obre la porta,
I gairebé els commoc:
-Us porto, per al coc,
Una natura morta. 

 El Port de la Selva, 1956
 

ENTRE ESTIBES DE BALES DE COTÓ FÈIEM VOLEIAR LLARGUES CINTES BLAVES 

Reculeu, voluntats ordenades entre ploms verticals i betums en deliri!
Cediu, coratges excitats per les llanes i els fums espirituosos!
Lliureu-vos, guerrers insepults: Som ací els herois nous.
Els nostres braços són rius errabunds eixits de fonts frescoses;
Portem la lluna al front i el nostre cos és l'altívola palmera.
Som l'aigua dels cors, la sorra ardent de la besada, el port obert de la fosa dels esguards,
 [l'obscur congost dels desigs absoluts, els alfacs dels cossos vençuts, el delta
        [agressiu de la mort cobejada.
Aplaneu-vos sota el corró de la nostra mirada: Voluntats, Genis, Caràcters!
Sou l'energia en pols: el vostre cel és una constel•lació de formes abstractes de cautxú
       [il•luminades pel neon sinistre.
 

LA MARTA EN UN BAR DAVANT EL MAR 

-Amarra el bot! Tu folgues, i dius: Trum!
Oh Marta! Oh Mar! L'Ull de la Nit s'estrena
I dansa, airós, amunt un tronc de fum;
Tota et despintes i enfloques la trena,
I el rom fermenta al ras.
   Ones de fulles
I de clarors tardanes de l'hangar
Bruixen la platja mentre tu m'embulles
La pinassa del ventre. 
   Oh ja de mar
On em capbusso i jec, a l'hora rosa
Que mor en tu i amb tu! Flora de llum
On flairo un cos i el crit esbalço. Posa
Les sorres tèbies al pit, i: -Trun!
Oh Mar, oh Marta, oh bar! Barreu la porta,
Buideu, de pressa, els gots, boniu, grueu...
Tots sou el jutge, i jo el confés i el reu
Quan grana el foc a la Pupil•la Morta. 

 Sitges, Pleniluni d'agost de 1921 
 

inici

foix

Pàgina de presentació MAG POESIA