poemes en prosa  
sol i de dol
les irreals omegues
on he deixat les claus...
onze nadals i un cap d'any
desa aquests llibres als calaix de baix
altres poemes

escrits catalanistes
 
 

altres poemes
 

TOT N'ÉS PLE 

Quantes roselles al prat de la vila
     Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
     Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
     Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
     Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
     Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
     Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
     Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
     Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
     Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
     Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
     Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
     Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
     Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
     Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
     Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
     Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
     Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
     Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
     Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
     Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
     Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
     Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
     Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
     Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
     Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
     Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
     Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
     Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
     Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
     Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
     Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
     Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
     Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
     Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
     Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
     Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
     Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
     Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
     Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
     Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
     Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
     Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
     Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
     Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
     Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
     Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
     Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
     Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
     Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
     Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
     Tot n'és ple
 

DELS SUBDESENVOLUPATS I ECONÒMICAMENT AFEBLITS, DE L'ENGATJAMENT, DELS ENGATJATS I DELS POSSIBLEMENT ENGATJADISSOS, I, EN GENERAL, DE L'ACTUAL CONJUNTURA 

Jo m'engatjo:
 He parat, en sis anys, vuit sorgents de benzina.
  (Vora riu,
   quan Matilde em besava, se'n reia i plorava.) 

Tu t'engatges:
 Has llançat cinc noms més de fluor corrosiu.
  (Lluny del bosc,
   on passa, remorós, un vol de roses.) 

Ell s'engatja: 
 Ha obert quatre clubs-blus per burgs, cimals i planes.
  (Vora els ponts
   on els màrtirs i els sants enfilaven estrelles.) 

Nosaltres ens engatgem:
 Fem tres carburants més a preus episcopals.
  (Lluny del rec
   on parlàvem, baixet, amb ressaca de fulles.) 

Vosaltres us engatgeu:
 Feu dos extrets de fruits amb clots de vitamines
  (Vora el pou
   on bevíem el vi com si fóssim regents.) 

Ells s'engatgen:
 Fan un ultracafè amb el poltre domat.
  (Lluny del món
   on dormíem, plegats, a la cambra del rei.) 

I, en un engatjament totaltal, els subdesenvolupats i afebrits, feu un producte nou, bucòlic i òrfic ensems, homogeni i evolucionat, de flancs mòrbids i receptius. - De venda: Al tombant de la conjuntura europea i europeista de les luminiscents autopistes. 

  1963
 

EN UN PAÍS DE FORTA OLOR BOSCANA
I AMB EL MAR PRESSENTIT... 

Tornaven totes tres de les sardanes:
-balls solars i exultants! A ple dia, a ple aire,
en un país de forta olor boscana
i amb el mar pressentit! Lluny del crit i dels cants
turbulents d'una ambigua manigua
on el sol no té llit ni la lluna mirall,
dels vins feixucs, dels colors envilits
i dels encantaments de la flamenqueria. 

Venien pel torrent de les moreres,
untades de vermell d'esponja barba-roja
-de rosella de mar quan xucla gra de pluja-.
Guarnien el cabell, quasi el cobrien,
papallones de grisos i blaus apagats,
bacants i sàtirs de selves alpines
amb un no re esblaimat de minses taques grogues,
tot al voltant de les ales ullades. 

-Si alcem els braços i ens donem les mans,
i petgem fort i puntegem airoses,
farem arrel a la terra comuna
i granarem al ginestar dels dalts.
Cad'un és ell, i agermanats fem un.
Va dir una d'elles, que era la més alta,
parla i escriu tots temps la llengua que ens aplega,
lloa l'amor i la raó, i confia. 

Ara reien de riure i s'hi gaudien
com si es veiessin sense flocs ni roba
a l'aigua d'un bassal amb clarors d'àlber;
i, càndides, xisclaven. Un canyer vinclat
al pas d'un corriol les amoixava.
Amb ull llunyà miraven, del costat dels pins,
no sé pas quin ocell d'extravagant plomatge
o el campanar d'un temple que no vèiem. 

Es descalçaven per moure fullaca
a l'acost d'un noguer; paraven les ombrel•les
amb folga i alegrois, perquè s'inflessin
-si la brisa bufava del maresme-
tal les meduses cap allà mig març,
i un llevant arrissat els fes llit d'aigües.
Quan, boires augustes, s'encallen i es migren,
i moren al fossar de les conquilles. 

Tornaven transparents a la fresca dels verns,
com qui llisca amb esquís, a cada oberta
pels revolts de la llum, deçà el Carlit,
amb clots sobtats i planelles esquerpes;
com esquinçalls de boira matinera
-quan guaita, ardit, l'isard d'orella freda
al pic extrem de la mola de Busa-;
com qui es lleva de nou, vençuda la febrada. 

Van trencar pel costat de la riera
talment una que fuig; o espera i vol,
i ara afluixa el vestit, ara es pentina,
o fa veure que esporga la bruguera.
Quan els vam dir si ens volien per guia
-nosaltres els tardans i bells garlaires-
ja el vent se les enduia enllà la plana
amb el pol•len lleuger, per a enflorar els estanys. 

 Puigcerdà, juliol de 1971 

Dos poemes més musicats:

(M.D. Laffitte: Estimats poetes)
ÉREM TRES, ÉREM DOS, ERA JO SOL, ÉREM NINGÚ

Érem tres, jups, al foc de les veremes,
amb mar als ulls i vinassa a les mans,
quan fuma el rec a la sal de les selves
i un plor d'infant espurneja al serrat.

Érem dos, drets, al rec de les estrelles,
el cor sagnós, sense fona ni dards,
quan crema l'erm i sangloten les brees
als clots latents a les feixes dels fars.

Era jo sol, ombrós entre ombres velles
figuratiu d'una altra ombra a l'escar
on amarina, entre xarxes esteses,
el son de tots en febrejants foscants.

Érem ningú, fullats per les tenbres
quan plou la por en els pètals dels aigualls
i l'altre, el pur, llibert d'arjau i veles
salpa, vident, cap al clarós Instant.



(Celdoni Fonoll: Per un petó)
DE MATÍ SI EM CÀLÇOC...

De matí si em càlçoc,
que vull caminar;
per l'ull de l'eixida
guàitoc quin temps fa.
Un grop, a l'Albera,
gairebé fa por;
davallen les boires
de Sant Salvador.
-Serà tramuntana
o farà garbí?-
El Quim mira enlaire
i no sap què dir.
-Que bufi o que manqui
prou demà ho sabré;
pugeu a la barca,
que en sou timoner.-
Ja el llagut foreja
i on 'nem ningú sap;
jo sí que faig proa
als calancs del cap.
-Atraca a S'Arena,
que un niu som trobat
de pedres alades
i rocam ullat.-
Amb pigment de roses
ja hi dónoc color;
ella les volia
que fessin olor.
D'olor no en fan gaire,
però riuen fi:
aquí en pòrtoc dues,
per tu les collí.

inici

foix 
 

Pàgina de presentació MAG POESIA