poemes en prosa
sol i de dol
les irreals omegues
on he deixat les claus...
onze nadals i un cap d'any
desa aquests llibres als calaix de baix
altres poemes

escrits catalanistes

* M'exalta el nou i m'enamora el vell

       * Si pogués acordar Raó i Follia

 * M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura

       * I al bo i al mal em don i allarg la mà

 * Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!

 "Foix és un rimador brillantíssim"
 "El poeta, actualment, ha de procurar no ser entès, però no per perversitat ni per cap mena de gratuïtat, sinó perquè li convé de no ser entès, simplement, per la gent que ell no vol que l'entengui. [...] Els que convé que no entenguin el poeta són, simplement, la gent de la ràdio, la gent del cine, la gent de la televisió, la gent dels diaris. Són la gent que agafaran les seves imatges, que agafaran els seus temes i que els trivialitzaran." 
 (Gabriel Ferrater.- Foix i el seu temps.- Barcelona, Quaderns Crema, 1987)

 "El sentiment bàsic de Foix és, podríem dir, que l'individu és un col·lectiu, i això en dos sentits: d'una banda, qualsevol experiència d'una persona és sempre una experiència de moltes altres, i d'altra banda un home és una mena d'agrupament combinatori, un agregat d'elements que es troben dispersos per molts altres homes. Una vegada em deia: "Sempre que escric jo, vull dir nosaltres". 
 (Gabriel Ferrater.- "J.V. Foix" dins Sobre literatura.- Barcelona, Ed. 62, 1969)

Més sobre JV Foix
Una altra pàgina
 Més encara

PORTADA PRESENTACIÓ mag teatre