La llebre salta
les tiges seques.
Ja falta poc
per la garriga.
Un marriment sense insídia
va emmusteint les garlandes
que altre temps bé s'estenien
més enllà del comellar.
La terrola enjogassada
mou la cua i xucla el cuc
que l'arada del pagès
ha malmès i tret defora.
Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
Aquelles gallines cloques
que corrien pels rostolls
i dormien enfilades,
¿no en tenen la culpa de tot,
per haver sabut fer creure'm
que el viatge no seria
un troteig irresponsable?
Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
Ja t'he vist en bicicleta
pel camí que duu al raval:
de les cuixes, res a dir;
el preu, però, que hi posaves
no s'esqueia amb la mirada,
massa plana i massa igual
al cobalt de les cançons
de les muntanyes nostrades.
Quin posat, quina expertesa
esmerçaves per anar
del bordell fins a la Llotja,
quan encara l'hortolà
del verger de les Clarisses
badallava entreabaltit!
Jo puc dir-ho perquè et veia
de darrera el finestral
del despatx del senyor jutge.
Si l'Enric sent l'afalac
del terror del clot immund,
és que hi guaita. Si no hi cau,
no caldrà d'importunar-lo.
Al costat d'una cosina
que arribà en el tren d'ahir
ha pensat d'anar a alleujar-se.
D'un cop sec amb el cantell,
ha trencat la guardiola.
La conserge ha lligat caps
i ho divulga per l'escala.
Ell reïx fins al carrer.
Gosa córrer i no ho troba.
Tentineja i cau a plom
just davant la perruquera.
Com que res no té per viure
i va sempre assedegat,
es comprèn que empaiti nenes
escopint i blastomant.
Després ve que les mestresses,
enfurides pel comport,
l'apallissen quan se'l troben.
inici
