3
Es perllonga el pedreguer. La garriga, ardent, ens fereix
la cara amb albons. Dins el gran sol, les extremitats, fins la del sexe, es
rebel•len, s'enrigideixen i els ulls difícilment d'acluquen. Sabem,
però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió,
gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou
amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada.
4
El pallasso s'esllangueix vora els esgrellats de la sèquia.
Des del gran saló de marbre, li pervé una musica de cavalls
negres. El pallasso s'entendreix fins a voler tallar-se el coll. Sobre ciutat,
s'ha sentit l'estertor d'un gran tro i diminutes ales trencades han percudit
els vidres. El pallasso ha vist més enllà, ha nedat entre
ones vermelles, ha volat cap al país on els homes que transeixen no
demanen misericòrdia. El pallasso torna pàl•lid i copeja el
llum com els moscards. La seva feblesa li fa créixer nusos a la gargamella.
Se suposa que només vol que el cregueu quan esquinça les teranyines
dels seus ulls i s'aferra a una sola paraula, abans de caure dins l'abisme
retronant, que cregueu en el seu desert il•lusori, ple de monstres abrandats.
Des de la seva inconseqüència, us clama.
