D'altres representacions:

* Son Llaüt (Santa Maria): dissabte 16 de febrer de 2002 a les 8,30 del vespre (Ho organitzen bèsties teatre i factoria de sò. També: BATUCADA, TORRADA, CORREFOC i la música de STRIKES, DR. MANHATTAN, NO DIGUIS DOIS, KE REAGGEA SKA, BONGO LOOP) (200 espectadors)

* Teatre Municipal de Binissalem: divendres 22 de febrer de 2002 a les 3 del capvespre (240 estudiants de primària i secundària)

* Teatre Municipal de Palma (dins "Teatre escolar"): el dijous 25 d'abril de 2002 a les 8 del vespre (60 espectadors) i el divendres 26 d'abril al matí (200 al.lots de Primària)

* Plaça de la font, el divendres 10 de maig de 2002 a les 9,30 del vespre (100 espectadors)

     Amb textos d'Anselm Turmeda, Ramon Llull, Francesc Eiximenis, La Fontaine, Pere Quart, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Joan Brossa, Josep Carner, Albert Ràfols-Casamada, Jaume Vidal Alcover, Roís de Corella, Màrius Torres, Joan Llongueres, Joan Salvat-Papasseit, Maria Antònia Salvà, Ausiàs March, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Enric Casassas, Pere Gimferrer, Lluís Llach, Miquel Martí i Pol
 

        Les bèsties

ESCENA 1
 

FRARE:
Cavalcant, jo, cercant frescura,
em vaig trobar una gran clausura
on hi havia infinit nombre
de flors i fruiters per dar ombra.
Em vaig asseure entre les flors,
i de son dolça tot mon cos
caigué vençut, i em semblava
com entre somnis contemplava
aquells llocs bells, espessos i alts
poblats de tots els animals.
S'hi veien elefants gallards
tigres, lleons i lleopards,
cavalls, muls, ases i someres,
dromedaris, camells, panteres,
óssos, dragons, cérvols, senglars, (entra un cabró bufant i fa una volta)
cabrons, daines, a milenars,
vaques i bous, moltons, anyells
i deu mil més; que molts d'aquells
de nomenar-los no tenc manera;
per ben cert, tota bèstia hi era
qui sobre potes caminàs.

Van entrant els animals fent el renou que els caracteritza

ELEFANT (bramula i fa una volta a l'escenari):
Digue'm gran savi d’Atenes,
quina és la L més gran
de totes les eles?

FRARE (com presentant l’animal):
 L'elefant.

ELEFANT:
  Molts en vesteix i no és sastre,
  n'alimenta molts també,
  i encara que algú el maltracta
  no en diu mal, sempre en diu bé. 
(Es sent un bel)
  El bel és ben bé d'un be. 

BE :
                          -Quina cosa em passa a mi 
                          Em diuen "be", i és la sola 
                          paraula que jo els sé dir. (Carner)

CÉRVOL (corre per l'escenari):
                          Com un arbre rebent, 
                          arrelat dins el vent... (Pere Quart)

FRARE: El cérvol

CÉRVOL:
(Entra la zebra)
              Pel desert corre la brama
              que no et saps treure el pijama. (Pere Quart)

FRARE: La zebra

ZEBRA: 
(Entrael gat meulant)
                          Misteriós i callat 
                               el gat 
                          s'enfila al prestatge 
                          t'observa indiferent 
                               i badalla ./
                          Una espurna de foc 
                             als ulls li balla. (Ràfols-Casamada)

 Entra el porc i el gat assenyalant-lo diu

GAT:
Cap
Llomillo
Rellomillo
Espatlla
Cansalada
Cuixa
Cap de costella
CAPITALISTA (Joan Brossa)

PORC:
Em cal un règim per a amagrir. 
La pell em tiba, panteixo massa. 
No em moc de casa, menjo a desdir: 
és clar, m'engreixo com un garrí, 
--allò que passa./
Però, ara sí: 
poques segones, gens de carbassa 
i les cent passes cada matí./
Ja tothom parla de Sant Martí! (Pere Quart)

GAT: 
  Un tigre, triga a venir.
  Dos tigres, triguen a venir.
  Els tres tigres que trigaven ja són aquí. 
(Entra el TIGRE bramulant)
                          ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, 
                          o potser l’ombra de la reixa? (Pere Quart)

TIGRE:
Udola el llop sota els arbres
i escup les més belles plomes
dels seus àpats d’aviram. (Rimbaud)

Es sent el llop que udola i sonen els timbals. Se'n van l'elefant, el cérvol i el tigre.
El be, la zebra, el gat i el porc queden posats a l'escenari.

ESCENA II
 

FRARE:
I d'ocells tot el que volàs
àguiles, cignes i falcons
perdius, becades i pagons.
Hi havia coloms, gallines,
cucuts, corbs, grives, merles fines, (entra l'oreneta)
orenetes i faisans,
mussols, caderneres, pinsans,
perdius, papagais, estornells. (entra la garsa)

OCELLS (es sent piuladissa):
 Estrella, qui et féu crespell?
 Hala i amunt torterola
 de crit! Fes la torniola
 el coloret colorí.
 Cadernera, sebel.lí,
 titina, pinsà, terrola...
 Quin gisco de corriola
 la son m'agombolarà? (Vidal Alcover)

GAT:
                           Jo somniava 
                          rossinyols, caderneres... 
                           Ocell que cantes, 
                          ara que no somnio, 
                          com has pogut trobar-me? (Màrius Torres)

PORC:
                          Davant genteta 
                          potser poruga, arraulideta, 
                          ella és qui diu: 
ORENETA:
                          -Som més, som més que una oreneta: 
                          jo som l'estiu. (Carner)

GALLINETA (canta  GARSA I ESMERLA amb la tonada de Raimon i acompanyament de guitarra; mentre, la garsa i l'esmerla es miren i després ballen):
  Amb els peus verds, els ulls i celles negres,
  plomatge blanc, he vista una garsa,
  sola, sens par, de les altres esparsa,
  que amb son mirar mos ulls resten alegres;
  i al seu costat he vista una esmerla,
  amb un tal gest, les plomes i el llustre,
  que no és al món poeta tan il.lustre,
  que pogués dir les llaors de tal perla;
  i, amb dolça veu, per art ben acordada,
  cant i tenor, cantaven tal balada: /
  "Del mal que pas no em puc guarir
  si no em mirau
  amb los ulls tal que puga dir
  que ja no us plau
  que jo per vós haja a morir. /
  Si muir per vós llavors creureu
  l'amor que us port,
  que no pot ser que no ploreu
  la trista mort
  d'aquell qui ara no voleu;
  que el mal que pas no em pot fugir,
  si no girau,
  els vostres ulls que em vulguin dir
  que ja no us plau
  que jo per vós haja a morir." (Roís de Corella)

ZEBRA:
(Entra el colom, amb el seu parrupeig, amb aquesta pancarta)

                          L'home voldria tenyir 
                          les teves ales de sang. 
                          No et paris, colomí blanc. 
                          No paris blanc, colomí. (Pere Quart)
 

GALL:
(Mentre entra un GALL, cantant)
  Fa qui-qui-ri-quic
  i duu barretina;
  canta de valent
  quan comença el dia.
 
 
 
 
 
 
 
 

GALLINETA (La canta la gallineta i la tornada la fan entre tots, amb acompanyament de timbals, mentre es van acostant i aficant entre el públic): 
La gallineta ha dit que prou,
ja no vol pondre cap més ou, 
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.  /
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.  /
A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida. /
La gallina ha dit que no,
visca la revolució. /
I no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.  /
La gallina ha dit que no,
visca la revolució; 
la gallina ha dit que no,
visca la revolució. (Lluís Llach)

La garsa, l'oreneta, el gat, el porc, el be, el gall, la gallineta, queden posats.

ESCENA III

FRARE:
I no us penseu que sols ocells;
també moscards, mosques i formigues,
gadelles, xinxes, puces vives,
llimacs, aranyes, escarbats,
abelles, polls. 

LLOP (mentre fa renouet del caminar de les formigues i tots els animals fan una corrua de formigues; en acabat el posen a fer el renou del grill):
  Camí de sol
  per les rutes amigues
  unes formigues. (Salvat Papasseit)

GARSA:
(Mentre, es senten grills)
   És petit, petit,
  no té cap moneda
  i diu que és ric, ric. 

*
  Grill que cantes,
  grill petit,
  companyia
  de la nit.
  Cançó negra
  sens dolor.
  Cant metàl.lic
  monotó.
  Insistència
  de neguit.
  Ressonància
  d'infinit.  /
  Plor de terra,
  plor senzill.
  Veu que eixordes;
  grill, grill, grill!  (renou de grills) /
  Ta cantada 
  sense fi
  va escarnint-la
  cada bri.
  De la terra
  puja al cel
  i la canta
  cada estel. (Joan Llongueras)

PAPALLONA (passa de cuc a crisàlide i a papallona): 
  M'arrossego com un cuc,
  fins que em fico dins un sac;
  quan el sac em ve petit, 
  cap enlaire i s'ha acabat. 

GAT:
damunt la pedra es posa
la papallona 
groga (Ràfols-casamada)

PORC (amb aquesta pancarta): 

                          Jo tinc una cuca-molla, 
                          que a les dues de la nit 
                          em desvetlla, tot furgant-me 
                          dins el nas i cavalcant 
                          per les galtes i parpelles. 
                          Algun déu defèn d'occir 
                          cap d'aquestes bestioles. 
                          Jo conec aquest deler 
                          de les divinitats nostres. 
                          Haig de fer com si no hi fos, 
                          la immunda bèstia fera, 
                          que ja tresca arreu, pertot: 
                          pels cabells i les orelles, 
                          que fins baixa a l'engonal. 
                          Jo no tinc gens de coratge. (Miquel Bauçà)
                          (gruny i se'n va)

GALL (picotejant caragolí i cantant, devora la gallina):
 No surt de casa quan plou
 i quan plou surt... És estrany?
 Camina molt amb afany
 i, malgrat  això, poc es mou. 

GALLINA (picotejant i escaïnant devora el gall):
 Un cargolí, encargolinat,
 qui el desencargolinarà?
 Jo el desencargolinaré
 perquè desencargolinar sé.
 I si jo no el desencargolino bé
 cercaré un altre desencargolinador
 qui el sàpiga desencargolinar millor. 

BE:
(Tots els animals van mirant el vol d'una libèl.lula) 
                          Flor viva de l'aire, 
                          libèl·lula atzur
                          volares rondaire 
                          per sobre del mur. /
                          Tota esgarrifança 
                          tota il·lusió, 
                          son blau d'alegrança 
                          llençant a baldor, /
                          la meravellera 
                          s'emmeravellà; 
                          mes tu, l'encisera, 
                          fugies enllà. (Maria Antònia Salvà)

FRARE:
Tots ajustats
en un aplec junts raonaven,
menys els peixons, qui en mar nedaven. 

ORENETA: 
                                 Peixos blancs, perduts 
                                 dins llençols de porcellana. (Miquel Bauçà)

(Dos lluços fan el ball)

                          Són dos i l'un empaita l’altre. 
                          Velocíssims, la boca closa 
                          i els ulls immòbils, de cristall.  /
                          Adesiara el que fugia 
                          es tornava percaçador.  /
                          A mitja llum de llet translúcida, 
                          vinga estrenar camins sobtats, 
                          sordament, a cuades 
                          violentes en llur mollesa.  /
                          Fins que topen dessota l’alga 
                          i s'abraonen tan estrets 
                          i entrellaçats; capiculats.  /
                          ¿En lluita lliure 
                          o en el joc d'un amor corrupte? (Pere Quart)

ESCENA IV

(BALL DE LA JUNGLA: remor de timbals fa que els animals es preparin i després timbals animats per fer el ball de la jungla, tots plegats i després per parelles fins que uns cops sequíssims i forts fan que tothbom s'arrambi als costats, esglaiats per la presència del lleó, que apareix majestuós)

LLEÓ:
 De la selva som el rei,
 i cada súbdit m'aclama,
 i acaten la meva llei
 perquè som qui més fort brama. 

FRARE: Fou pres acord que el lleó fos rei; però el bou contrastava molt fortament aquella elecció (entra el bou mufant), i digué aquestes paraules:

BOU : Senyors, el lleó no és bèstia que visqui d'herba, ans menja les bèsties. Si seguiu el meu consell vosaltres elegireu el cavall com a rei, perquè el cavall no té semblant orgullós, ni menja carn.

FRARE: Molt va plaure al cérvol i al moltó, i a totes les altres bèsties que vivien d'herbes, açò que el bou deia. I el tigre, i el llop, qui tenien esperança d'ésser elegits com a rei, digueren que la cort s'allargàs fins que haguessin determinat quina bèstia és més digna d'ésser rei. Però la guineu digué aquestes paraules:

GUINEU : Si el cavall és rei, i el lleó fa cap falliment contra el rei, ¿com en podrà prendre venjança el cavall, qui no és tan forta bèstia com és el lleó?"

FRARE: Per la força del tigre, i de les altres bèsties qui menjaven carn, malgrat de les bèsties qui menjaven herba, fou elegit el lleó per ésser rei; el qual lleó donà llicència a totes les bèsties qui vivien de carn, que menjassen i visquessen de les bèsties qui mengen herba. 

LLUÇ (amb aquesta pancarta):

                                           Tal com el llop la ovella devora 
                                      i el gran toro, segur d'ell, pastura herbes, 
                                           així els reis els pobles executen 
                                      i no aquells que tenen moltes ungles. (Ausiàs March)

FRARE: I això fet, vet els animals els quals amb gran plaer i solaç comencen, els uns a dansar i cantar (timbals, i uns animals dansen), els altres a saltar (timbls i uns animals salten), els altres a lluitar (timbals i unas animals lluiten), els altres a llançar la pedra o la barra, cadascú segons llur manera i condició. I es feien, totes aquestes coses, davant el dit novell rei. Aleshores, pels alts cants, brogit, tumulte i brogit que ells feien, jo, qui dormia, em vaig desvetllar, i, desvetllat, era tan meravellat com si hagués estat fora de mi mateix.

ORENETA (entra, poruc, el conill):
                          Conill, per què tems el temps? 
                          La pineda està tranquil.la 
                          i tanmateix mous ensems 
                          musell, orella i pupil.la.  /

CONILL:
                          --Escolto la veu dels pins, 
                          flairo l'oratge que em fibla 
                          i esguardo vers els camins 
                          de la ciutat invisible 
                          on homes de cor mesell 
                          desengreixen el fusell 
                          que fa aquell pet tan terrible. (Pere Quart)

(Va cap al lleó) Molt alt i poderós senyor, aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre, és de nació catalana i nat en la Ciutat de Mallorques, i té per nom frare Anselm Turmeda; el qual és home molt savi en tota ciència.

LLEÓ: Frare Anselm Turmeda, ha pervingut a la nostra reial notícia una certa veu: que vós deis i predicau i teniu per opinió que els fills d'Adam sou més nobles i excel.lents, i de major dignitat, que nosaltres, animals, no som. I encara el que és pitjor, que deis i creis que nosaltres no hem estat creats sinó per al vostre servei; i que vosaltres sou els nostres senyors, i nosaltres els vostres vassalls; i moltes altres fantasies i ximpleries. I no podem pensar que una tan gran follia ni una tan gran vilania procedeixi d'una tan altra ciència i prudència com és la vostra. I creim que aital anomenada no sigui divulgada de vós sinó per algú qui vos sigui enemic o malvolent, el qual hagi volgut enfosquir vostra bona i honorable anomenada. 

FRARE: Molt alt i poderós príncep i senyor. Sàpiga vostra reial altesa que tot el que vos ha estat dit de mi és veritat. I no vos sàpiga greu, senyor; perquè jo faig comptes de provar-ho per vives raons, si plau a vostra alta senyoria de donar-me'n audiència.

TOTS (Tots els animals, amb gran tumult, timbals- i brogit, criden consignes com les següents, mentre acorralen el frare): 
-Mori el traïdor frare Anselm!!! 
-Quatre potes sí, dues cames no!!!
-L'home és la bèstia més bèstia de totes les bèsties.

TIGRE: (Saltant es posà al davant dels animals, cridant): 
¡No sigueu traïdors, que el rei nostre senyor l'ha assegurat!-. 

(Així que els dits animals entenen que fra Anselm és assegurat pel rei, callant romanen en pau; emperò, remuguen contínuament i rondinen contra ell. I el rei, després d'haver oït les paraules del frare, s'aparta i enraona amb els seus per l'espai de mitja hora -amb acompanyament de timbalets d'intriga; i després, girant-se vers ell, li diu) 

LLEÓ: Frare Anselm, vos donam, per les presents, l'audiència per vós demanada. I per tal que sapigueu clarament que nosaltres, animals, som de major noblesa i dignitat que no sou vosaltres, i que amb raó i bon dret nosaltres devem ésser vostres senyors i vosaltres nostres súbdits i subjugats, deixarem de banda molt nobles i enginyosos animals, els quals en dos o tres mots vos farien callar com un mut, volem, i des d'ara delegam, que l'"Ase Ronyós de la Cua Tallada" vos respongui, (els animals el tallen amb crits de lulea i rialles); Sí, que l'Ase Ronyós de la Cua Tallada vos respongui,  per bé que ell sigui el més malastruc i miserable animal que hi ha en la nostra cort. I per tant, adreceu-vos a ell, dient-li totes les vostres raons i provant que el que heu dit contra nosaltres és veritat.

(Tots els animals celebren amb crits i rialles i tocs de timbal, la decisió del rei)

ESCENA V

GAT (mentre entra un malaurat ase, tot escorxat, mocós, ronyós i sense cua  vestit brut i espellingat, i frare Ansem resta indignat, però es conté):
No capten tes orelles 
                          el reny injust, 
                          l’ordre abusiva.  /
                          Meselles han 
                          esdevingut tes anques 
                          de tantes vergassades 
                          gratuïtes.  /
                          Practiques la doctrina 
                          de l'esforç mínim. 
                          Només el deure estricte! 
                          No ets servil com el gos, 
                          ni complaent com el cavall.  /
                          Ni ensuperbit esclau 
                          com l'home que et fustiga. (Pere Qaurt)
 
 
 
 
 
 

FRARE:  Nosaltres, fills d'Adam, som de major dignitat que vosaltres, animals. I això pel nostre bell saber i gran discreció, amb subtilitat d'enteniment i moltes ciències, bon consell i prudència que nosaltres tenim, pels quals seguim les vies justes i bones i deixam i avorrim les falses i males vies.

ASE: Eh, frare! Eh, frare! Pensar abans de parlar és saviesa, i vós feis el contrari: que parlau abans de pensar; i això és gran i alta follia, mesclada amb major bogeria. Però, jo no vos dic que en els nostres grans i notables animals, ans encara en els més petits, trobareu semblant i major saber, discreció i subtilitat d'esperit, i bon consell, amb prudència millor que no és la vostra. Les abelles apleguen la mel dins les fulles i flors de les herbes i dels arbres i d'altres plantes.  I de la cera fan llurs cases i habitacions, en diverses maneres. I llavors, totes en general, sense cap mena de propietat, mengen en comú. D'altra banda, vosaltres deixau de prendre molts plaers i delits per la temor qui és en vosaltres, dient: "Si jo faig tal cosa, la justícia es podrà adreçar a mi i fer-me perdre mon bé". També heu de sofrir moltes injúries i despits, dels quals no vos gosau venjar per temor de la justícia. 

VACA (amb aquesta pancarta):

              No hi ha justícia sinó per los pobres,
   que los rics amb favors se’n surten, i amb amenaces.

FRARE: Senyor Ase, l'altra raó per la qual nosaltres devem ésser els vostres senyors, és per les belles vestidures que portam, així com porpra, vellut, setí, domàs, cotó, llana, ben folrades d'herminis, martres, llúdrigues.

ASE: Frare Anselm: qui no mira davant cau endarrera. Així vos esdevé, perquè quan parlau no pensau pas el que deis, vist que les vostres paraules són totes contra vosaltres; creient-vos lloar, vos vituperau. Deis clarament que sou lladres, i vos teniu per tals. perquè com vós sabeu, les més nobles vestidures que vestiu, són de seda i de llana. I vós sabeu  prou que els animals de la seda, fan les seves cases de seda per romandre-hi  I vosaltres els ho llevau per força, robant-los per a fer-ne les vostres vestidures. Així és de la llana. Així és de les folradures que vós deis tenir; que són pells dels nostres animals, les quals vosaltres els preneu i robau. 

GUINEU: 
                           ¿Què en faria --pregunteu-- 
                          de la pell de cortesana? 
                          Abrics per a la germana 
                            guineu. (Pere Quart)

(Crits de befa de tots els animals;l’ase celebra els seus èxits amb moviments maldestres i riallotes; timblas)

FRARE: Reverendíssim ase, la raó per a provar que nosaltres som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, animals  és que vos donam de menjar i de beure, i vos guardam de calor i de fred, dels lleons i dels llops, i vos feim medicines quan estau malalts. Tot això ho feim per la pietat i misericòrdia que tenim de vosaltres.

ASE:. No ho feis per pietat ni compassió que tingueu de nosaltres, sinó per temor que teniu que no morim; car sense nosaltres no beuríeu gens de llet; ni menjaríeu gens de formatge, mantega ni mató; ni tindríeu gens de llanes per a fer draps, ni pells d'anyells per a fer folradures, ans moriríeu de fred. I aniríeu a peu, i duríeu les càrregues al vostre coll. I de ço que deis que teniu pietat de nosaltres, vosaltres preneu els anyells, vedells i cabrits i els tancau, separant-los de les mares; i els deixau morir de set, per tal de beure'n la llet. ¿Heu vist mai, frare Anselm, que alguns d'entre nosaltres, animals, beguin llet després que són deslletats, i que mamin més? En canvi la vostra glotonia i golafreria és tan gran que hom no la pot dir ni contar. Sou vells i menjau llet. (Mentre diu les darreres paraules, alça aquesta pancarta:)

VACA:             Quan jo m'embranco en una causa justa 
com En Tell sóc adusta i arrogant: 
                          prou, s'ha acabat! Aneu al botavant 
                          vós i galleda i tamboret de fusta!  /
                          La meva sang no peix la noia  flaca 
                          ni s'amistança amb el cafè pudent. 
                          Vós no sou qui per grapejar una vaca, 
                          ni un àngel que baixés expressament.  /
                          Encara us resta la indefensa cabra, 
                          que sempre ha tingut ànima d’esclau. 
                          A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre! 
                          Tinc banyes i escometo com un brau.  /
                          Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, 
                          l'he bramulat per comes i fondals, 
                          i no espereu que me'n desencamini 
                          la llepolia d’un manat d'alfals.  /
                          Que jo mateixa, si no fos tan llega, 
                          en lletra clara contaria el fet. 
                          Temps era temps hi hagué una vaca cega: 
                          jo sóc la vaca de la mala llet! (Pere Quart)

Crits d'assentiment i timbals

ASE: I encara, el que és pitjor, preneu els vedells, cabrits i anyells i els matau, i després els escorxau i els especejau; en fregiu les freixures i feis bollir la carn dins l'olla, i la rostiu en presència dels seus pares i mares. (Aquí, l'ase començarà a nar cap al públic, i els animals també avançaran damunt l'escenari)Vos dic, encara, que per les diverses classes de viandes de les quals després de grans penes, menjau, vos sobrevenen moltes menes de malalties, així com febres quotidianes, tercianes i quartanes, mal d'estómac i de costat, mal de ronyons, ronyes, poagres, hidropesia, gotes, còlic; i sofriu tantes classes de malalties, com en teniu de viandes. 

MOSCA:.  Els sembla que al món no hi hagi honor ni noblesa major que la seva. I quan ells tenen tanta de glòria, nosaltres, mosques, sortint de la immundícia, i amb les mans immundes i sollades i els peus emfemtats, ens posam en la barba del vostre papa, emperador o rei, i ens hi torcam i eixugam els nostres peus i les nostres mans enfemtades. I després, si ens ve en voluntat de pixar o fer de cos, ho feim en llurs barbes i vestidures. 
 
 
 
 
 
 

MOSQUIT :
La natura 
                          diligent ens procura 
                           una bèstia 
                          per a cada molèstia. 
                           Si a les fosques 
                          ja no piquen les mosques, 
                           hi ha els mosquits, 
                          que treballen de nits. (Pere Quart)
 
 
 
 

MOSCA (amb una bandera americana
            al pit, i movent-se entre el públic):
                          Salta a la cara. 
De la cara 
                          a les mans 
                          i del coll
                          a la cara. 
                          Salta a les mans. 
                          De les mans 
                          a la cara. 
                          Salta al coll. 
                          Del coll 
                          a les mans, 
                          de la cara 
                          al coll. 
                          Salta a la cara 
                          la mosca pesada. 
                          La mosca importuna 
                          que vola pertot arreu. 
                          La mosca,
                          la mosca intolerable. 
                          Pertot arreu, 
                          a les parets, 
                          a les fustes, 
                          els mobles, 
                          les portes, 
                          el sostre, 
                          la mosca, 
                          la mosca intolerable.  /
                          Hi ha papers matamosques 
                          i tasses de vinagre 
                          amb una gota de sucre 
                          que serveix de trampa. (Joan Brossa)

MOSQUIT (entre el públic):
 Sóc en extrem sanguinari;
 el xuclar sang és ma vida;
 ma ditxa és tenir tenyida
 l'eina sempre de vermell. 

(Acostant-se al frare)Nosaltres entram a les cambres a despit d'ells i contra llur voluntat, cridant quan ells volen reposar, no deixant-los dormir, mossegant-los i bevent-ne la sang fins que en siguem sadolls. I els feim tant de despit, picant-los i mossegant-los, que moltes vegades, pel gran desplaer que ells es donen de nosaltres, es donen ells mateixos bufets, creient-se que ens maten; i llavors, volant, ens escapam. 

ASE:
 Quin és l'animal
 que té sempre els peus al cap? 

FRARE: 
 El poll.

INSECTES (els animals diuen un vers o dos cada un, mirant el que diu el vers després d'ell, com si fos un insecte o en tingués un a sobre):
                          Perfecte 
                           l'insecte, 
                           cric cric 
                          vac vac 
                          sic sic 
                          jac jac. /
                          Lluent mosca d'ase 
                          ancorada, 
                          la paparra. /
                          El moscard 
                          fart 
                          fotocopiat 
                          a la paret 
                          amb un riuet 
                          de sang. /
                         La puça 
                          i son bot inevitable. 
                          La cussa 
                          i el quissó, 
                          el quis i el cus 
                          ja no poden pus, 
                          volen mossegar 
                          el bot de l'intrús. (Guillem d'Efak)

FRARE: Reverendíssim Ase, l'altra raó per la qual nosaltres som de major dignitat i noblesa que vosaltres, és que nosaltres tenim  ordres, religions i convents, en els quals hi ha molts sants homes menant santa i honesta vida, i els quals, per servir a Déu, han deixat i abandonat tots els plaers mundanals, vivint castament; i mai no prenen mullers; i esquiven els pecats.

GALLINETA (cantant, i amb aquesta pancarta):

Que te dóna a tu si va
es vicari a ca ses monges
pentura tenen taronges,
les hi donen a tastar.

ASE: Els homes mundans només prenen una dona per muller, escrivint-li i prometent-li el contracte de maridatge i donant-li l'anell, i els monjos en prenen tantes com en volen sense posar per escrit cap contracte ni donar anells. I tals són els monjos especialment, i la major part de les monges i dones de religió, qui sota l'hàbit de devoció fan sovint bona bugada sense lleixiu, així com féu un frare predicador a una bona dona confessant-se amb ell. Mes per fer-ho curt em callaré el seu fet, com fou ni com no.

El poema següent es farà a moltes veus i amb acompanyament de timbals, mentre agafen el frare, el tanquen a la gàbia i li fan fer voltes, fins que el deixen un poc enrera de l'escenari.

ANIMALS:
                          Ases! 
                          Porcs! 
                          Vaques! 
                          I gossos! 
                          Serps! 
                          Sangoneres! 
                          I llops! 
                          Són animals 
                          de la terra. 
                          Són animals 
                          del Senyor. 
                          Duros! 
                          Bancs! 
                          Finances! 
                          Or! 
                          Negocis! 
                          Bosses! 
                          I milions! 
                          Són paraules 
                          de la terra. 
                          Són paraules 
                          de senyor. 
                          Mort! 
                          Bondat! 
                          Fe! 
                          Caritat! 
                          Submissió! 
                          Pecat! 
                          Infern! 
                          ¿Són paraules 
                          que en la terra 
                          ens va deixar 
                          el Senyor? 
                          Ases! 
                          Porcs! 
                          Vaques! 
                          I gossos! 
                          Serps! 
                          Sangoneres! 
                          I llops! (Ovidi Montllor)

ESCENA VI

ASE: Un dia s'esdevingué que el rei estava en parlament, i tractava de l'ordenament de sa cort. Quan hagueren tengut parlament, el lleó i els seus companyons tengueren fam, i demanaren al llop i a la guineu què podien menjar; i ells respongueren i digueren que era tard per poder caçar; però que prop d'aquell lloc hi havia un vedell, fill del bou, i un pollí, fill del cavall, de què podrien menjar abundosament. El lleó anà en aquell lloc, i féu venir el vedell i el pollí, i se'ls menjaren. Molt fou irat el bou de la mort del seu fill, e també el cavall; junts anaren a l'home, per tal de servir-lo, i que els venjàs del falliment que el seu senyor havia fet contra ells. Quan el bou i el cavall se foren presentats a l'home per servir-lo, l'home cavalcà el cavall, i feu llaurar el bou. Un dia el cavall i el bou s'encontraren, i cadascun demanà a l'altre del seu estament. 

CAVALL: Molt he treballat per servir el meu senyor, perquè tot lo dia em cavalca i em fa córrer amunt i avall, i de dia i de nits estic pres. Molt desig de sortir de la servitud del meu senyor, i tornaria de gust a ésser sotmès al lleó, però com que el lleó menja carn dubto de tornar a la terra en la qual el lleó regna, i m'estim més ésser en treball sota la senyoria de l'home que no menja carn de cavall,  que en companyia del lleó, qui menja carn de cavall.

BOU: Jo també som en gran treball, tot lo dia llaurant,  i del blat que dona la terra que jo he llaurat, el meu senyor no me'n deixa menjar, ans convé que  quan surt cansat de l'arada, me'n vagi a pasturar les herbes que han menjades les ovelles i les cabres mentre jo llaurava. Molt em plany jo del meu senyor. 

ASE: Mentre que així el bou i el cavall parlaven, un carnisser vingué a veure el bou si era gras, perquè el senyor del bou l'hi havia tret venal. 

BOU (bramulant, desesperat): Ara el meu senyor em vol vendre i em vol fer matar i menjar als homes. 

CAVALL (també eguinant): Jo t'aconsell que fugis i que te'n tornis a ta terra, que més et val estar en perill de mort i amb treball, que amb senyor desagraït. 

ASE: El bou demanà al rei perdó, i el rei el perdonà en presència de tota sa cort. 

LLEÓ: I com és o com no és aquesta bèstia que en diuen home?

BOU: La serpent diu vera quan diu  que la més mala bèstia i la més falsa que sia en aquest món, és l'home, perquè d'home dolent, poderós i savi, cap bèstia no es pot defensar. L’home és la més orgullosa bèstia, i aquella on més hi ha avarícia que en cap altra bèstia. 

TOTS ELS ANIMALS (un tros cada un, primer pasturant, després voleiant, i picant-se, i el canvi d'estrofa es marcarà molt i el diran increpant el frare dins la gàbia): 
Estimades
siguin
ses cabres
negres
i l'aromàtic
boc,
que passen
cada capvespre,
fent
sonar
l'ungla
xapada,
damunt
el carrer.  /
Estimats siguin
la formiga,
l'oronella,
l'esbart
d'estornells
que,
a l'octubre,
ennegreix,
in numerablement,
el cel estirat 
i tan net.  /
Estimades siguin
totes 
les petites 
negrors
del poble.
I les picades
d'abella,
el mal 
de cap,
el cop
amb un martell
damunt
els dits.  /

Però quedin colgats sota la impaciència,
enterrats sota un segle de vermelles formigues,
els qui, com la pudor, entren dins tota la casa,
com si cada home fos raïm per al seu cup.  /
Contra els grocs cacics sempre, que, si donen un pa,
és per tenir un nou animal dins l'estable,
o per mirar-li el tòrax ample com una roca,
on la vida escriu una àguila acotada. (Blai Bonet)
 

ASE: 
Un llop, tot ell ossos i pell
topà un mastí lluent, gras, corpulent i bell,
Atacar-lo, ho faria de bon grat;
però calia presentar batalla;
i era capaç, un gos d'aquella talla,
de defensar-se amb ungles com un gat.
Doncs, vet aquí que el llop l'aborda mansament,
i, tot parlant, dedica un compliment
al mastí perquè fa tanta patxoca.

CA: 
Distingit senyor meu, a vós us toca
de ser tan gras com jo, que som un ca.
Deixeu el bosc, us provarà:
hi campen, miserables, 
tots els vostres semblants, pobres diables,
condemnats a morir de gana pels camins.
Seguiu-me, i us auguro el millor dels destins.

LLOP: 
I això què em costa a mi, quina és la paga? 

CA: 
Només us cal aquissar mendicants,
gent de bastó, truans, 
afalagar els del mas, anar a la saga
de l'amo, per complaure'l; però en paga,
rebreu sobralles a desdir:
ossos de gall, de colomí,
sense comptar-hi les carícies.

LLOP: 
Ai!, quasi plor; he quedat trasbalsat 
d'imaginar un recer amb tantes delícies.
Però digau, com és que duis el coll pelat?

CA: 
No és res, i què voleu, és poca cosa: 
la marca del collar que l'amo em posa.

LLOP: 
Un collar, heu dit? Llavors amb llibertat
no podeu córrer sempre al vostre grat? 

CA: 
Només si l'amo és qui ho disposa...
Però què hi fa? Quin desbarat! 

LLOP: 
Hi fa tant i tant que, ben de cor,
renuncii als bons àpats i a fer la gara-gara.
A aquest preu no voldria ni que fos un tresor.

ASE: 
Això dit, mestre llop va fugir i fuig encara.
 

ASE: Reconta Fortunatus, poeta, que la guineu feia grans desplaers i ofenses a totes les altres bèsties, perquè a la una furtava la caça, a l'altra la hi feia fugir, a l'altra li sollava tota l'habitació en què estava, a l'altra la reblia de terra, i així d'altres ofenses. Finalment les bèsties concordaren que la prenguessen i la fessen ben dolenta; i quan l'hagueren presa, tingueren consell davant ella mateixa què en farien. Digué una de les bèsties: 

BOU: Pelem-la tota, pèl a pèl.

GUINEU: No em fa res, perquè quan sia pelada després em creixerà més.

MOSCA: Tinguem-la presa tot el temps. 

GUINEU: No em fa res, perquè amb les dents trencaré les portes de la presó.

ORENETA: El que hem de fer és batre-la. 

GUINEU: No en ten por, perquè jo tenc tantes vies i maneres que a tots escaparé lleugerament.

CAVALL: Anirem amb so de trompetes a difamar-te per tot el món com a lladre. 

GUINEU: No seríeu cregudes, perquè tot el món sap que semblant feis totes, i que si jo furt gallines vosaltres furtau moltons i matau homes, i tot el món sap que vosaltres totes em voleu mal per tal com vos faig grans burles.

ORENETA: ¿Voleu que vos digui què li podem fer, lo pitjor que li facem?

PAPALLONA: I què? 

CAVALL:-Cert, que la posem en mans de l'home cruel, perquè  jo sé què vol dir, perquè m’han perseguit, escoat i nafrat.

GALLINETA: Bé dius, que nosaltres també en sabem cosa, d'això.

GUINEU: Prec als déus que mal novell te vingui, perquè aquí em falla la rima, i ara em tenc per morta, ja que en mans de l'home cruel he de caure.

ASE: Diu que llavors es desesperà i es matà ella mateixa. Tement viure sempre en pena per mà de l'home cruel elegí mort sobtosa. 

LLEÓ: No em pensava que tan noble animal com és l'home fos tan vil i tan desconeixent; per això, vos deman de consell si serà bo que l'home sia denunciat judicialment per vil animal, i com el més desconeixent que hi hagi al món, i que tot bèstia li fugi d'aquí en avant i li denegui el seu servei. 

                                 Perquè  sí. 
                                 El vostre enemic és l'home blanc, 
                                 cristià, civilitzat. 
                                 No en teniu d'altre. 
                                 És el vostre enemic en pau i en guerra.  /
                                 En pau, l'escuma pútrida 
                                 del progrés blanc: Hong-Kong, 
                                 prostitució, joc, 
                                 alcohol, drogues, 
                                 capelles, capelletes 
                                 on uns apòstols càndids 
                                 us ensenyen a ser bons com nosaltres.
                                 És un petit mostrari.  /
                                 I així que les finances ho aconsellen 
                                 ja se us llança damunt 
                                 tan prepotent, tecnòleg i estadístic. 
                                 Us desnia, us acaça 
                                 fins a l'extermini 
                                 i àdhuc desfà la geografia 
                                 de les contrades míseres 
                                 on vau néixer, 
                                 on vivíeu i moríeu 
                                 a la vostra manera miserable.  /
                                 Però vosaltres 
                                 el combateu com vibres a la jungla: 
                                 que la voraç blanca justícia 
                                 sempre al servei del dret de tots els pobles— 
                                 us ha fet sanguinaris, bestials 
                                 com les armes dels altres, 
                                 però a una escala, ai las, ridícula.  /
                                 Ara temps ha que sou la subsistència, 
                                 menyspreada i alhora cobejada, 
                                 que el monstre de la pau reclama. 
                                 Sou necessaris, pobrissons, 
                                 als clans del crim. Sense vosaltres 
                                 n o els lluiria el pèl, als driopitecus 
                                 els peus ensabatats damunt la taula--, 
                                 i els llombrígols de les primeres dames 
                                 no foren potser un súmmum 
                                 de pulcritud afrodisíaca. 
                                 I Déu, què fa, què pensa mentrestant?
                                 Potser "es passeja per l'Edén
                                 a l'oreig del capvespre"
                                 per matar el temps, sí, sí: matar-lo. (Pere Qaurt)

BOU (mentre treuen les pancartes de Bush, Aznar i el papa):
La festa feixista. Al bivac, la clava dels homes vestits amb pell de lleopard. La llenca de síndria del cel rogenc: gàrgoles. La màscara parla amb veu de metall antic que s'esquerda. (Pere Gimferrer)
 

PORC:
Contra déus, mestres, filisteus, estetes,
pires, patíbuls, glavis, metralletes! (Pere Quart)
 

PAPALLONA (al públic):
 Vigila què fas amb la vida que la vida t'ho farà a tu, que les rates es mengen els  cors de la gent de cor de rata i el buit omple els cors dels sense cor.  (Enric Casassas)
 
 

MOSCA:
                                           Aquestagent tenaç, que fa negocis,
                                           ique els defensa amb urc i, a poc a poc,
                                           esdevélletja i agressiva i trista.
                                           Ai,quin pes tan feixuc,
                                           quinmal gust a la boca. (Miquel Martí i Pol)

ORENETA (al públic):
                          Cadenes tot el que neix 
                          cadenes la policia 
                          i cadenes tu mateix 
                          per la puta gelosia (Enric Casassas)

GAT (al públic):

LLUÇ:
                          Netegem el cel de déus 
                          i la terra, de cultura, 
                          que tolera que els vivents 
                          no puguem mirar-nos l'ànima.  (Miquel Bauçà)

FRARE: Jo també sóc una bèstia, i ja és molt. (Aquí tots els animals s'acosten a la gàbia i escolten el frare amb incredulitat però contents) Els faulistes de tots els temps ens han donat un mal exemple en atribuir cínicament als animals, que per definició són impecables, els vicis i les corrupcions pròpies i exclusives de l'homo sapiens. (Ara, els animals, amb crits d'aprovació i d'alegria, treuen el frare de la gàbia i l'encoratgen a continuar parlant)Les petites faules que avui us presentem volen ser un escarni per als homes i, també, de retop, una reivindicació d'aqueixes criatures dites irracionals, tan vilment bescantades. Homes, imiteu els animals! (Aquí el frare es treu els hàbits enmig de gatzara dels animals i tocs de timbal)Sí, imitar les bèsties i, tot respectant-ne i estimant-ne la ingenuïtat i la puresa, superar-les amb la pràctica d'un instint efectivament millorat per la cèlebre intel.ligència.

CHE (En surt un tapat amb una pancarta del che, i diu):

JO SÓC UN DELS ANIMALS, 
no classificats encara, 
en perill d'extinció. 
Fóra llàstima de perdre'm. (Miquel Bauçà)

Tots els animals, amb decisió i alegria, es treuen els vestits d'animals i es posen la camiseta amb la imatge del cartell; ball i timbals. 

Diari de Balears, 13-12-01

"TEATRE, FOC, MÚSICA I SOPAR AL POLÍGON DE SON LLAÜT. BÈSTIES TEATRE REPRESENTARÀ UN MUNTATGE ELABORAT AMB TEXTOS DE VINT-I-TRES POETES." "Els actors diran poemes de vint-i-tres autors diferents des de l'esperit dels bestiaris: és a dir, fer servir els animals com a crítica del poder, de la societat i del govern amb la voluntat de mostrar l'animalitat com a espeit d'oposició a l'estat actual de coses, "com a oposició a aquesta societat de capitalisme globalitzat". [...] Bèsties Teatre ha introduït algunes innovacions a aquesta festa de la paraula i del moviment aprofitant les característiques del pati de la Factoria de So de Santa Maria; així, veurem aparèixer animals pel terrat, d'entre el públic, del molí..." (Pere J. Bueno, a Diario de Mallorca, 7-2-2002)

     Les bèsties, de taula en taula

Muntatge a partir d'un tema: Jo som un animal

Comentem un muntatge poètic fet a partir d'un tema amb textos de molt diversos poetes. Igual que el muntatge anterior, el podeu veure complet, amb fotos i comentaris, a la web magpoesia, de la qual parlem al darrer apartat. En aquest cas el fem amb antics alumnes engrescats que demanen més muntatges. Al final de la tria, queden textos de Turmeda, Llull, Eiximenis, La Fontaine, Quart, Bauçà, Bonet, Brossa, Carner, Ràfols-Casamada, Vidal Alcover, Roís de Corella, Màrius Torres, Llongueres, Salvat-Papasseit, Maria-Antònia Salvà, Ausiàs, Guillem d'Efak, Montllor, Casassas, Gimferrer, Lluís Llach, Martí i Pol.

La caracterització és molt diversa i té en compte el moviment, els gestos i els renous de cada animal, a més d'algun element plàstic: elefant (trompa i orelles); cérvol (cornamenta); zebra (vestit de ratlles); gall i gallineta (crestes); gat, tigre, guineu, gos (caretes); conill (orelles); be, porc, bou, lleó, ase, vaca, cavall (capgrossos); la garsa i l'esmerla, i papallona (ales); lluços (vestits platejats ajustadíssims al cos); mosca i mosquit (coladors als ulls i becs); el llop és el músic que toca els timbals i es presenta amb un udol i tocs de timbals; les formigues les fan tots els animals caminant com formigues; els insectes els fan amb els gestos de gratar-se, i la libèl·lula, seguint-li el vol amb la mirada.

A les primeres escenes fra Anselm, que "com entre somnis contemplava aquells llocs bells, espessos i alts poblats de tots els animals", esmenta d'un en un els animals, i aquests entren en escena i són presentats amb un poema. Exemples: la garsa i l'esmerla fan una dansa mentre la gallineta canta la versió de Raimon de Roís de Corella; tots canten "La gallineta" de Lluís Llach mentre s'afiquen entre el públic; els lluços fan una dansa concupiscent i acaben capiculats amb el poema de Quart.

Un ball de la jungla al so de timbals acaba amb l'esglai de tots els animals per l'aparició del lleó, el qual comença a debatre amb fra Anselm i li envia l'ase ronyós de la cua tallada perquè disputi amb ell si veritablement l'home és de més gran dignitat que els altres animals. Mentrestant es continuen presentant animals nous, quan són esmentats, com la mosca, amb una bandera americana mentre recita el poema de Brossa ("Mosca"). L'ase rebat tots els arguments del frare i els animals el tanquen dins una gàbia mentre diuen els poemes de crítica social més contundents, i no el treuen de la gàbia fins que no diu, entre els crits d'aprovació dels animals: "Homes, imiteu els animals! Sí, imitar les bèsties i, tot respectant-ne i estimant-ne la ingenuïtat i la puresa, superar-les amb la pràctica d'un instint efectivament millorat per la cèlebre intel·ligència." Finalment tots els animals dansen, mentre un actor, darrera una pancarta del Che, diu el següent poema de Bauçà: "Jo som un dels animals / no classificats encara, / en perill d'extinció. / Fóra llàstima de perdre'm."

L'aplicació a l'home, a la societat, es fa mitjançant pancartes que mostren, entre d'altres, un noi atupat per la policia en el poema "Colomí" de Pere Quart, una foto d'Aznar a "Jo tinc una cuca-molla" de Miquel Bauçà, la cara de Bush al poema d'Ausiàs "Tal com el llop la ovella devora"; al final, les pancartes anteriors i una amb el papa envoltat de negrets, apareixen a "La festa feixista" de Pere Gimferrer.

Amb aquest exemple es veu com en un muntatge poètic, a més de poesia, podem treballar -sense exàmens, ni notes, ni rivalitat- ben diverses matèries: literatura, llenguatge, dicció, medi (natural i social), plàstica, expressió corporal, música.

D'altres muntatges poètics
 

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia