Maria Antònia Salvà

Palma, 1869 - Llucmajor, 1958

El retorn

 
LA PETXINA
L'amor i son record que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure,
màgicament poblaren el meu viure
amb belles lluïssors d'or i d'argent.
Un cap-al-tard vingué desfent miratges;
jo els doní comiat -tot passa i mor-,
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

A LES DONZELLES DE L'ANY DOS MIL

Oh vosaltres, pressentides flors d'amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s'haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s'allunya, de mos versos dins l'esbart voleiadís.

RECOBRAMENT

Em plau tancar les portes del passat
al rosec sospirós de l'enyorança,
obrint el cor al sol de l'esperança,
a l'oreig eternal de bat a bat.

Drecera amunt, té el senderó que em guia
floretines i rou cada matí,
que els ulls meravellats em fan obrir
som si fruís del món la primeria.

L'amplària de cel que m'encisà
s'eixampla fins a fer-se indefinida;
cada nou jorn enlaira un poc ma vida
i tots em parlen d'un joiós demà.

Sé que en xuclar la terra ma llangor
l'esperit immortal restarà lliure,
i amoroseix mos llavis el somriure
d'una mai estrafeta serenor.

Res de quant estimí no m'és absent;
tot quant al món m'ha fet bona escomesa,
es revesteix per mi de jovenesa
al sol auguri del recobrament.
Oh joia del ponent!

Cel d'horabaixa
 
CEL D'HORABAIXA

Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i passió.

QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

TEMPS QUE TORNEN

Oh sol daurat, espigues, oronelles
i camí blanc de pau a l'esperit!
Temps que tornau! Les recondances belles
al meu entorn com mai han reflorit.

Avui que el món trontolla de feresa
--l'odi amb la por fent niu dins cada pit--,
oh mon recer humil sense bellesa
per tants, i per a mi tan exquisit,

amb quin conhort, essent per tu acollida,
sent rabejar-me de novella vida!

COMIAT

I aquest instant tan bell, tan bell, ha de passar...?
La son ell m'ha trencada amb un respir
d'alleujament. És un perfum de llir,
uns cabells rossos, uns ullets blau-clar
i uns bracets amatents a l'abraçar.

EL NÚVOL

Decau el jorn. Un nuvolat compacte
sobre el cel de llevant, àvidament
assedegat del sol que fuig, intacte,
esdevé roig com un fornàs ardent.

A poc a poc es va apagant l'ardència
i el núvol resta lívid sobre el camp;
immòbil i amb sobtada refulgència,
de ses entranyes emergeix el llamp.

EPÍLEG

Jovenesa, flor morada;
sol ponent, boirella d'or;
qualque estel a la vesprada,
heus aquí mon viu tresor.

Quan llueixi l'estelada,
pugui en l'alta nit callada
adormir-se, en pau, mon cor.

Lluneta del pagès

LLUNETA DEL PAGÈS

Lluneta del pagès,
jo estic dins ca teva
i tu no dius res.

Jo tenc un aucell
que canta l'aubada
i a cada passada
se bada un clavell.

Jo sent un mussol
que plora, i voldria
cantar nit i dia
com un rossinyol.

Lluneta del pagès,
jo estic dins ca teua,
lluneta del pagès,
i tu no em dius res.

A UNA LLUERNA

Com me plau trobar.te, petita lluerna
encesa en la vasta solitud del camp,
minúscula espurna de claror de llamp,
sempre tan antiga i ara un xic moderna.

Quan el temps arriba que els anyells són tosos,
respirant idil·lis deixes ton racó:
si eixamples les ales, ets un avió;
tens, com l'automòbil, dos llumets verdosos.

D'UN VIU LLAMBREIG

Ets un estel que de la volta blava,
esmaperdut, caigué dins mon redol?
Ets diamant? --Som la resseca bava
d'un caragol, i em toca un raig de sol.

GALANIA RÚSTICA

--Qui serà, qui no serà,
deia una colla d'amigues,
qui ens dugué el ramell d'ortigues
a la taula del planxar...?--
La més jove va callar
i cor endins va gustar
mel de raïms i de figues.

EL MEU ESTAT D'ARA

Dins l'orella canaris amb sordina;
ànneres escanyades dins ma veu;
ritmes, en tot el cos, de dansarina,
que em fan dansar quan lleu i quan no lleu.

Llepolies

VALLDEMOSSA

La poma la més fina
que es pot collir dins l'hort,
és la valldemossina.
Oh, quin plaent record!

Per tot n'hi hagué balquena
dins aquell any fruiter:
només mitja dotzena
omplen un paner.

Quin bé de Déu d'aroma
vagant per l'ombradís!
Semblava cada coma
un tros de Paradís.

Terbolí

TERBOLÍ        

--¿Per on passa? --Per la plaça.
--¿Per on vola? --Per l'escola
lluny del llibre, lluny del plec;
amb sonar de tamborino
i amb aletes de borino
trobadores del sossec.

ÉS l'eixam de les quimeres
çque entre folles polsegueres,
piuleria de siurells
i miloques enlairades,
vola enllà de les teulades
vola amunt com els aucells.

I quan passa -per la plaça
i quan vola- per l'escola,
tot s'eixampla dins l'espai;
cal fruir l'edat xalesta
que ara arriba amb so de festa
i en fugir no torna mai.

Cal fruir-la en tant que s'alcen
blanques hores que s'encalcen
com antenes de molí
dins un jorn de pols daurada
que per l'aire és emportada
en alegre terbolí.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

--¿Per on passa? --Per la plaça
--¿Per on vola? --Per l'escola,
mes la ratxa que passà
escampà llavor exquisida:
alegresa per la vida,
remembrança per demà.

[Més]

LIBÈL.LULA
Flor viva de l'aire,
libèl·lula atzur
volares rondaire 
per sobre del mur.
Tota esgarrifança
tota il·lusió,
son blau d'alegrança
llençant a baldor,
la meravellera
s'emmeravellà;
mes tu, l'encisera,
fugies enllà.

 
AL ROSERAR

Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

Informació de MARIA ANTÒNIA SALVÀ

una altra pàgina

Portada POEMES SOLTS

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia