dades

fotosi més fotos

va com vull ovidi montllor-guillem d'efak

ovidi-guillem 2005  

Poemes i cançons* (Barcelona, Galba Edicions, 1978)
Antologia. 13 CD. (València, Dahiz produccions, 2000)
 
 
Ovidi recita Estellés   
 
Més informació:  Pàgina AELC
                      Pàgina Ovidi
                      Totes les cançons        

http://www.trovadores.net/ctr.exe?AA=365&FR=1
http://idd007jc.eresmas.net/escrits.htm

Ha musicat i recitat: Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Salvat-Papasseit, Jaume Vidal Alcover,  Josep Maria de Sagarra, Joan Brossa, Carles Riba, Carner, Espriu, Pere Quart, Joan Vergés... I té preparats, entre d'altres, recitals de Miquel Bauçà i Joan Vinyoli. 

POEMES

Dins Jordi Tormo. Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula. Carcaixent, Sembra llibres, 2015.

NEU

Neu,
Dos ulls immensos.
Geografia dolça.
Sol... sona.
Blanc.
Vermell.
Arbre noble.
No et glacis mai!

AUTORETRAT...

Sóc un granet de sorra en el desert.
Sóc el rabet d'un ull ataüllat.
Jo sóc el vent que deixa un suau petó.
Sóc una veu perduda allà en el fons.

Sóc un espill, l'ona d'un oceà.
Sóc com un crit enmig de la muntanya.
Sóc bel·licós si es tracta d'injustícia.
Sóc la remor d'un poble en erupció.

I sóc mos i sóc carícia
i sóc tendresa i sóc bastó.
Sóc el que sóc, sóc el que sóc.

Sóc un maulet modern i tolerant.
Sóc prou enterc, l'aljub de l'assedegat.
Sóc l'herba verda, la vora de la mar,
un tros de cel i el vermell de l'infern.

Sóc un peó de l'escac de la vida,
una tremolor del nàixer a la por.
Sóc com el so d'aquesta xeremia
i del tabal que anuncia festa i dol.

I sóc mos i sóc carícia
i sóc tendresa i sóc bastó.
Sóc el que sóc, sóc el que sóc.

M'AGRADA MIRAR-TE DES DE DALT...

M'agrada mirar-te des de dalt. M'agrada veure't estirada, sencera...
M'agrada contemplar-te els peus mullant-te'ls el mar. El teu mar.
El blau i dolç Mediterrani.
M'agrada veure els teus cabells destriats,
per tots els pins del parc Güell, del Tibidabo...
M'agrada veure't els pits escampats per l'Eixample. Grandiosos,
                                                                             /inhòspits...
M'agrada veure't la cama esquerra que es mostra a les Rambles.
Dreta, Paral·lel.
Cony, Plaça Catalunya.
Cap, Cultura.
Cor. Bel·ligerant. Dubtes entre Europa i Espanya.
Braços. T'abraces a tu mateixa. Egoisme.
Passeig Colon. Secciona les cames.
Montjuïc. Un fill que et defensa.
Barri Gòtic. Un fill que et don prestigi.
Barri Xinès. El fill dolent. Però el mes obert.
Amor. Ser tu i t'estimen tots.
La germana petita: Alacant, fa temps que espera carta. Escriu-la.

LES DUES DE LA MATINADA

Les dues de la matinada.
Amb el cigarret encès.
Sense poder dormir. Nervis?
Tot em té regust a res. Cansat?
No. No són pas els nervis.
Ni crec que siga cansament.
Dopncs...?
Ganes de viure, i per tant,
no voler tancar els ulls
per si ja no els obro més.

EM PREGUNTES MARE

Em preguntes, mare,
com és Barcelona, el món dels artistes.
Em preguntes si parlant com a casa m'entenen a Catalunya.
Si tot va bé,
si ja menge una miqueta més.
Em preguntes el que sent viatjant en avió.
Em preguntes si estic aprenent, perquè dius
que mai no se sap tot allò que és necessari saber.
Em preguntes i me'n recorde de vostè,
del pare, dels germans, de la família.
Dels d'Alcoi; companys, amics, novietes...
Si m'agrada encara Alcoi.
Em preguntes: Ets dels nostres?
No ens oblidaràs als pobres?
(Per a ella el món és clar: Pobres i rics.)
I em preguntes: Ets feliç?

COM DINS D'UN GOT

Com dins d'un got
ple d'aigua cristal·lina,
tot ho veig clar.
I mentrestant, m'ofegue.

ABRIL

23 s'abril.
Llibres i llibres.
Roses i roses.
Jordis i Jordis.
I el Drac... ben viu!

23 d'abril.
Festes i festes.
Sol i tempestes.
Molta alegria.
I el Drac... ben viu!

23 d'abril.
Cultura. Hurra! Hurra! Hurra!
Natura. Hurra! Hurra! Hurra!
I ben amagada
tota la freixura
sangonosa i bruta
de la realitat.

23 d'abril.
Sant Jordi va en burra.
La llança li sura.
La rosa no és pura.
El llibre no es cura.
I el Drac... perdura.

22

A la manera de Villon.
Em dic Montllor, i molt content n'estic.
Prop d'Istanbul, d'Alcoi sóc parit.
I una vesprada de futbol o bous
sabrà el meu fetge el que és viure amb els ous.

SOBRE BLAI BONET

"la poesia de Blai Bonet té força i és espectacular. És un dels poetes més interessants que existeix."
"els meus amics de Barcelona em van dir que estàvem pirats al treballar sobre textos de Blai Bonet, perquè ningú no l'entendria, però curiosament este poeta és el que més èxit té en els nostres concerts, sobretot tres poemes que parlen molt planerament i tenen molta força. Després dels concerts sempre alguna gent s'acosta i em pregunta "De quin llibre és eixe poema?", i crec que així es compleix alguna funció." (Baleares, 15 de juny de 1987).

Presentació del muntatge:
"La llibertat d'elegir allò que t'omple. Allò on un s'hi troba. Allò que et porta al pecat. I robes. Jo he robat en Blai per la seva mateixa llibertat. Matisar això és una complexitat de l'univers, que en aquest cas, i per la mateixa complexitat, entra Toti Soler amb la seva música.
"He començat dient la llibertat perquè aquest treball que tot just ara els hi oferim l'hem triat en temps de fer allò que un sent. Un, sol, sense ciutats, ni autobusos, ni guàrdies, ni mercats, ni tan sols estimes. El gaudi que, destesat, un tria i s'hi dóna a ell i somnia viu, més que viu despert.

"Potser aquest crit d'una llibertat (la d'en Blai Bonet) tan compromesa, tan poc fàcil, tan civilitzada, tan altament civilitzada, és una peça que podria explicar el perquè d'aquest treball conjunt amb el Toti sobre la poesia d'en Blai.
"Després, i a mesura que et vas capbussant en l'aigua que t'amara, descobreixes més vida, i els motius brollen de tot arreu, poc més podem explicar.
"Nosaltres som l'altaveu de les paraules d'en Blai Bonet. Un poeta que dia a dia ens enriqueix amb la seva formidable obra."
(Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula. Carcaixent, Sembra llibres, 2015)

M'agrada mirar-te des de dalt. M'agrada veure't estirada, sencera...
M'agrada contemplar-te els peus mullant-te'ls el mar. El teu mar.
El blau i dolç Mediterrani.
M'agrada veure els teus cabells destriats,
per tots els pins del parc Güell, del Tibidabo...
M'agrada veure't els pits escampats per l'Eixample. Grandiosos,
                                                                             /inhòspits...
M'agrada veure't la cama esquerra que es mostra a les Rambles.
Dreta, Paral·lel.
Cony, Plaça Catalunya.
Cap, Cultura.
Cor. Bel·ligerant. Dubtes entre Europa i Espanya.
Braços. T'abraces a tu mateixa. Egoisme.
Passeig Colon. Secciona les cames.
Montjuïc. Un fill que et defensa.
Barri Gòtic. Un fill que et don prestigi.
Barri Xinès. El fill dolent. Però el mes obert.
Amor. Ser tu i t'estimen tots.
La germana petita: Alacant, fa temps que espera carta. Escriu-la.

Pàgina presentació MAG POESIA