ESTANCES. 

 III

No acataràs  les lleis que no vinguin del bri o de la mà del sol.

No diràs la paraula que no sigui tan lliure com el vent sobre el mar
que no plora els seus déus.

No negaràs el somni que ofrena tot son cos al desig de l'aurora
quan l'ala de l'ocell acomiada les estrelles.

No acceptaràs el vent que no ha voltat entorn de l'espiga que calla i pesa,
en la nit de les messes nades per al diàleg que obriran en la llum.

No trairàs l'infant que dorm en la teva ànima i es desperta en el cant.

No execraràs el sí que hi ha en el nu total.

No lligarà s ta sang davant les caravanes carregades de besos que travessen les portes de
 l'arc iris.

No inventaràs en el fum que es desfà, sinó en l'arrel profunda.

No cercaràs la llum que no pot envoltar una estàtua viva o les herbes plurals.

No salvaràs les ombres que assetgen amb llimacs la gran sina que raja.
 
  QUAN DE MI, FINALMENT...

Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
    posades com ocells damunt els cables tensos
    dels esperits fidels als himnes de la vida,
    un martell plorarà per la llum apagada.
    El dia portarà corones de mimoses.
    Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
    El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
    i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
    Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
    Els estius lluiran les seves bruses grogues
    i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
    Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
    Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
    Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
    que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
    Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
    el temps farà dringar un cascavell d'estrelles ...

    WHEN, FINALLY, THERE IS NOTHING LEFT...

    When, finally, there is nothing left of me but my words
    Perched like birds on the taut wires
    Of spirits faightul to the hymns of life,
    A hammer will cry out for the extinguished light.
    The day will wear mimosa wreaths.
    Perhaps there will be forgiveness on the ceaseless sea.
    The sun will bear in its mouth, by the stem, its Everlasting
    And new voices will say the joy of water.
    The wind will lay waste streetlights and statues.
    Summer will wear its yellow smock
    And the white cane of the blind will tap on grey cobblestones.
    Among the jagged rocks and in foresta of souls
    Orpheus will seduce the anonymous beast.
    Full moons will come to make maidens shudder,
    Those who await the advent of love amid cricket and acacia.
    I will be faceless. In my ears of grass
    Time will ring a bell made of stars...
    
    February 7, 1978

Translated by D. Sam Abrams Agustí BARTRA, Last Poems (1977-1982), Institute of North American Studies, Barcelona, 1984.

 XI

-Oh després de l'amor, necessito la mar, el vaivé de l'onada, l'aigua de sol i moviment!
Adéu, però no adéu! Me'n vaig i no me'n vaig. El sol juga amb espases i gavines.
Adéu! Ja sóc de l'ona, d'un altre bes immens i del ruixim salobre...
Oh, jo sola i el mar! Gira, gira la llum com una vela folla!
Sota l'ona, un moment, jo seré clandestina cap a noves naixences,
quan el vent em rebrà amb la seva ala tèbia.
Brillo, brillo de tu! Sento dins, en ma boca, el desig de la mar.
Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d'home!
Adéu, però no adéu... Et recordo en l'escuma!

COM...

Com aquell que se'n va amb la maror i el crepuscle,
com la pluja s'adorm en les fulles del salze,
com petjades d'amant devers l'amor que bleixa,
com el vent que transforma la immòbil faç de l'aigua,
com el conquistador que uneix bandera i terra,
com les vocals d'escuma de la mar riallera:
així voldria jo que entressis, Poesia,
amb l'ocell, la foguera, el somni i les estrelles. 

    LIKE...

    Like he who departs with the tide and twilight,
    Like the rain that settles to sleep on the leaves of the willow,
    Like the footfall of the lover toward his love who sighs,
    Like the wind that transforms the listless face of water,
    Like the conqueror who unites land and flag,
    Like the frothy vowels of the laughing sea:
    Thus, I would have you come to me, Poetry,
    Bearing birds, bonfires, dreams and stars...
    
    March 26, 1978

Translated by D. Sam Abrams Agustí BARTRA, Last Poems (1977-1982), Institute of North American Studies, Barcelona, 1984.

inici

agustí bartra
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia