DUES VARIACIONS SOBRE TEMES NAVAJOS

1. La veu que embelleix la terra

La veu que embelleix la terra,
La veu que embelleix la terra,
la veu de l'home, la veu de l'altura
que embelleix la terra.

La veu que embelleix la terra,
la veu que embelleix la terra,
la veu de l'home, oh la veu d'abaix,
la veu que espera l'aurora,
la veu que embelleix la terra.
 

CANÇÓ

Oh, m'ha fregat, ivarsosa,
la punt de l'ala negra
que esmola l'afuat xiscle
de la profunda oreneta.

Lligades amb fortes cordes
tinc quietes les cançons.
La meva ànima alça, enorme,
enyorances d'horitzons.
 

CRIDA

-Eh, tu, la vida!
-Qui em crida?
-Jo, la vida.
-On ets?
-En tu, la vida.
-Jo sóc tu.
-Els teus ulls brillen
-Reflecteixen els teus.
-Tu ets jo.
-Des d'on m'ho dius?
-Des de la vida.
-Eh, la vida!
-Qui em crida?
-Jo, la vida!
-Sóc la vida de la vida.
 

L'ÀNGEL DE LA LLUM

Deixa'm posar de nou dempeus damunt la terra,
oh Àngel de la llum que en l'aire t'enriqueixes,
del canvi i de l'arrel que persisteix tossuda.
Deixa'm vagassejar sobre la terra viva
i veure la naixença dels camins que comencen
dessota les estrelles i prop dels ulls de l'aigua,
mentre el cor escorcolla el cant del rossinyol
que interroga la nit capjupa de misteris.
Deixa, àngel somrient de retorn i equilibri,
alçar-me fet pollanc, tot trèmul d'existència,
vers la deu d'airecel d'on neix la primavera.
Tocat pels teus dits, deixa que un ensum de paller
vingui a ajeure's, prop meu, com a vora el seu amo.
No m'abandonis, àngel, al salari d'almoina
amb què paga el dolor durant les seves minves.
Estic nu. I vulnerable al diamant del dia.

Anem vers les aloses!
Pastura un poltre roig.
Ve l'est, amb la gavina.
Oh àngel de poder entre les formes cegues,
deixa'm sentir la titànica força
d'un bri d'herba que creix,
l'oració de l'aigua,
els enigmes del foc.
Vine, àngel, acompanya'm de ta llum necessària.
Vine, vine, no em deixis, bellesa resplendent,
creació i consol,
pietat convertida en esperit.
Mira, àngel, Vall endins - Demèter dorm: jaguda
solemne i vasta fa un gran gest amb la mà
de protecció i d'ordre, i tots els ocells volen,
i després murmurant, lenta, muda de jeia...

I l'àngel fa el Senyal: el cercle etern.

ANGEL OF LIGHT

Allow me to stand upon the earth once more,
Oh angel of light, as you draw wealth, aloft,
From change and the stubborn root that persists.

Let me be idle upon the living earth
And behold the birth of roads that take their start
Below the stars and near the eyes of water,
While my heart searches the song of the nightingtale
And interrogates the night that bows its head under mystery.
Allow me, smiling angel of return and balance,
To soar like a poplar, trembling all over with existence,
Toward the fountainhead of the rim of horizon where spring is born.
Touched by your fingers, let the smell of haylofts
Come to lie down, near me, as if beside its master.
Don’t leave me, angel, to the salary of charity
That suffering pays out as it lessens.
I am naked. And vulnerable to the diamond of day.

Let us go to ward the larks!
A red colt grazes.
The east comes, with the gull.
Oh angel of power among blind shapes,
Let me feel the titanic force
Of a blade of grass as it grows,
The prayer of the waters,
The enigma of fire.

Come, angel, accompany me with your necessary light.
Come, come, don’t leave me, luminous beauty,
Creation and solace,
Piety turned spirit.
Look, angel, deep in the Valley — Demeter sleeps; lying,
Solemn and vast, she makes a great gesture with her hand,
A gesture of protection and order, and all birds take flight,
And later, murmuring, she slowly changes position...

And the angel makes the Sign: the eternal circle.

Terrassa, March 25, 1982

Translated by D. Sam Abrams Agustí BARTRA, Last Poems (1977-1982), Institute of North American Studies, Barcelona, 1984.

SI NO ET TINC...

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
ves comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc la veu desesperada.

Si no etinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.

            IF I DON’T HAVE YOU...

            If I don’t have you I stand alone,
            Mutilated solitude.
            Silence dressed in mourning
            At the most fateful hour,
            No laughter, no flight:
            Start to count the eyes of dawn
            And the birds in every flock.
            If I don’t have you I stand alone
            And my voice, a cavern.

            If I don’t have you I stand alone,
            A scarecrow on the edge of the fields.
            I can no longer wear the sun,
            No longer wear the cape of air,
            I move about like the slow snail
            That bears its house upon its back.
            If I don’t have you I sand alone
            And my voice, chimera.

            If I don’t have you I stand alone
            Like the tallest weather vane.
            As you come up, path
            Of sweetscented fatigue;
            As you go down, brook
            Of foamy riders,
            Say along with me: if I stand alone
            My voice is but despair.

            If I don’t have you I stand alone
            Like the Evening Star.
            Sound, cosmic shawm,
            As you strip me of fear
            On days when the sky is in revolt,
            And bring thimbles of water to my eyes.
            If I don’t have you I stand alone
            And my voice is crucified.
            
            Terrassa, May 5, 1982
            Our Lady of the Remedy Clinic
            
Translated by D. Sam Abrams. Agustí BARTRA, Last Poems (1977-1982), Institute of North American Studies, Barcelona, 1984.

inici

agustí bartra

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia