Pocs saben del jardí on la poesia es despulla de la música fàcil i amb la vara secreta fereix la roca d'on brolla l'aigua del record sense ribes.

EL DIA

I quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble, 
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrancaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes...
 

ELS BESOS DELS AMANTS...

Els besos dels amants no moren en els èxtasis:
pugen com la sentor de la gespa dallada
i volen redimir la galta de la Nit.

El panteix dels amants, en la joia dels cossos
que omplen de llum els motlles que el temps vermell engruna,
porta el cant de l'alosa fins al portal del Crit.

Els gemecs dels amants, que són çparrup i cràter,
rodolen fins al mur d'on penja el sec brancatge
de l'heura de l'Oblit.
 

agustí bartra

inici

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia