Joves poetes

LA ROSA

Jo voldria, en un pom,
una rosa de cent fulles,
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.

A l'abril la colliré
-oh, la rosa de cent fulles!-
i a sant Jordi la duré,
cavaller de Catalunya...
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
 Ferran Martori (12 anys)
 (Llibre de les flors)
 

QUIN ANIMAL!

Si algú em demana
per una fera,
jo no diria
guepard ni pantera.

Ni tigre ni lleó
ni puma ni tauró.
No ho hauria de pensar:
respondria  el ser humà.

Fabrica armes per matar
i per animals caçar.
I a més fa animals
falsos i artificials.

Jo crec que els pitjors animals
som nosaltres, els éssers humans.
 Carles
 (CP Pràctiques, 5è)
 

LA MÍMICA

Com ho fas arlequí,
que tota la gent t'admira
et mira i al.lucina
quan passa per aquí.
Tu amb les teves mans
tan bé saps expressar
que la vida és molt bella:
la vols aprofitar.
També pots expressar
que la vida és molt trista:
tens ganes de plorar.
Per aquesta raó
admir el que tu fas:
el teu moviment,
la teva expressió,
que m'indica que tens
una mescla perfecta
d’odi i d'amor.
Arlequí, ets el millor!
 Cristina Rosselló
 (CP Pràctiques, 6è)

inici

Vicent Andrés Estellés
 

Horacianes

LXX

molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.

m’agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,

com tampoc hom no sap el nom de l'autor d'una marjada.
 

Antibes

* 

hi va haver un temps que col.leccionava pedres
ara
col.leccione aigua en cistella

*

diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal.ligrafia

*

tant si vostè ho permet  o com si no
aquest és el meu lloc
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus
 

CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d’on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Passaven -i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.

Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.

Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.

Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.

Algú va avisar l’alcalde,
i l'alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien 
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d’un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.
 

PAÏSOS CATALANS

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d’un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.

inici

Miquel Bauçà
 

S'admiren mútuament
com cans de raça
que saben quan és hora
de pegar urpades
seques i teatrals.

*

Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.

*

Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
 

Parla amb prosa com un porc,
    de la Casa de la Vila,
    arborant-se a si mateix
    amb bandera forastera,
    protegida pels venals.
    La corrupta pagesalla
    està atenta i assenteix,
    escortada pels esbirros,
    un llenguatge que no entén.
 

MAI NO HAS DE TOLERAR
 que se't riguin a la cara.
 Si no saps el que has de fer,
 sempre pots girar l’esquena.

inici

Blai Bonet
 

BALADA DELS ORGANILLERS

Silenci brescat de sol.
Matí blau de primavera.

Organillers embrunits
venten una polca vella,
a una placeta crismada
amb sol i ombres de palmera.

Ningú no vol un vals blau
i els organillers se’n queixen.
Molent espigues de música
les verdes camises deixen...

El manubri dins un porxo
de caputxines
i flors de carabassera...
Tres organillers tot nus,
obscurament suats,
ploren a la lluna plena...

inici

Joan Brossa
 

ARREPLEC

La burgesia suggereix al poeta les imatges següents:
La combinació per a obrir caixes de cabals
apuntada en una Bíblia.
Que em planxen el vestit posat i em tiren
sal al cafè amb llet.
Un paraigua en un garatge ple de cendra de cigar.
Un barret de copa damunt un armari negre.
Un gerent que toca la campana.
Un frac posat al mig d'un camp per espantar el ocells.
Uns botins en una palangana plena de sang.
A casa d'un obrer moribund, un rellotge de paret que riu
en comptes de tocar les hores.
Una galleda d'escombraries al portal d’un castell.
Una balandra que voga en un mar roig-de-sang.
 

12 DE MARÇ DE 1951, A LES 11 DEL MATÍ

  La intentona logró un éxito inicial...
   De la premsa

La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
       Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada. 
Llancen per les finestres del Govern Civil draps impregnats
 de benzina.
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.

A la dreta, l’impacte d’una bomba.
 

LLOSTRE

Aquesta gent tan ufana.
I superba. Un altre juny.
Alerta! Muntanya i plana.
L’enemic. Posem-lo lluny.

Ens volen fer patir gana.
Bon cop de falç! Alço el puny.
Sí. La terra catalana.
L’ensenya. I el cop retruny.

Au, defensors de la terra!
Com seguem el blat. Bon cop
de falç! Volen fer la guerra.

Esmolem eines. El roc.
Tornarà a ser rica i plena.
Segadors, seguem cadena.
 

Poemes irregulars

*

El Confucianisme
El Cristianisme
El Bramanisme
El Mahometisme

és més fals
és fals
és diví
és fals

Retalleu els mots d’aquest
poema, ordeneu-los com us plagui
i tindreu unes creences.
 

PROJECTES DE POEMES

1. Una A pintada damunt una bola de billar.

2. Recitar poemes amb unes ulleres dins la boca.

3. Amb un segell enganxat als llavis ficar el cap en un sac i comptar fins a cent.

4. Fer ombres xineses amb una lletra pintada a cada mà.

5. Posar-se un braçal groc i fumar un cigarret; posar-se un braçal vermell i beure un got d'aigua.

6. Dibuixar en una paret un paraigua obert i titular-lo Rodella; dibuixar una fletxa clavada en una rodella i titular-la Paraigua.

7. Escriure un poema servint-se d'escuraqueixals per a formar les lletres.

8. Arrencar un full d'un llibre de poemes i cremar-lo concentrant-li al damunt els raigs del sol amb una lupa.

9. Començar la projecció d'una pel.lícula amb claror de dia de manera que durant la projecció transcorri el capvespre i es faci nit fosca.

10.- Abocats al balcó retallar les lletres d'un sonet una per una.

11. Iniciar en veu alta la lectura d'un poema llarg tot sabent que un company vostre, des d'una altra habitació, tallarà el corrent elèctric en qualsevol moment.

12. Disparar un coet, dibuixar-se un ull al melic i destruir una gàbia.
 

ESTEREOSCÒPIC

 I
Darrera el castell (caserna) hi ha
els indis (dolents) que ataquen;
la policia (bons) cal que detingui 
o mati els revolucionaris (dolents).

 II
Darrera la caserna (castell) hi ha
els policies (dolents) que ataquen;
els revolucionaris (bons) cal que detinguin
o matin els policies (dolents).
 

PAÏSOS CATALANS

Un camp de blat ens il.lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!

inici

Josep Carner
 

L'ALBATROS

Ocell amb dits que un guant de pell defensa,
cos vigorós, bec potent i bon cap,
navegant de l'espai a bella altura
damunt la gran estesa de la mar,
ocell d'incomparable senyoria,
car sota el cel no en passen de més grans,
ni hi ha qui voli tan amunt, enlaire
d'illes, de continents i de penyals!

De lluny, deia l'albatros
si no amb la veu, amb son esguard:
-A mi no em plauen sinó estels i escumes:
goig que dura, s'atura i es refà.
 

L'HIPOPÒTAM

-El meu caparràs espanta
amb més morro que no front,
i tinc una pell tan dura,
que és la més dura del món!

Nedo com una sirena,
menjo herbeta al regadiu
i sé durar sota l'aigua:
sóc un elefant de riu.

El present que a mi em plauria
(per a dur-lo sobre els lloms)
fóra un piano de cua
amb mànec de dar-hi tombs.

He vist micos, he vist lloros.
Trobo que no valen res:
gent lleugera, estrafolària...
Sóc un animal de pes. 
 

PLANY DE L'ORENETA

-En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t'hi tornaries gens?

Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.

Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.

Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.

Vull delers i serenates
i cançons d'enamorats
i, a la fi d'un raig de lluna,
els poetes inspirats.

I tot d'una, a l'aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d'una vegada,
vaig a l'Àfrica d'un vol!
 

CANÇONETES DEL "DÉU-NOS-DO"
[fragments]

Déu nos do ser catalans,
gent de bella anomenada,
la millor cosa del món:
vella rel i fresca saba.

Portaré un raïm sencer
a la porta de l'amiga:
menjarem tot el raïm
sense moure'ns de la llinda

Déu nos do la casa blanca
sota un cel ben solellat;
dos rosers a la finestra
que l'Amor hagi flairat

Déu nos do la gosadia
de la sang independent,
i aquesta ànima difícil,
i aquest llavi malcontent.
 

TIRALLONGA DELS SISOS I ELS ASOS D'AQUEST MÓN
[fragments]

EL POLÍTIC
Quan diu rugint: -És tot govern impur!-
hom hi endevina el governant futur.

EL CAP DE POLICIA
Quan la sort de son càrrec el desnia
va al Guignol, on el baten cada dia.

L'ESTRANGER
Li parlem son llenguatge.  No ens entén.
A Barcelona, em penso, el va perdent.

L'ATRACADOR
No plany el cobrador que ha d'escometre.
És burgès; porta coll i sap de lletra.

EL MILIONARI
Amb un copet que us sol donar a l'espatlla
compleix, té crèdit nou i us posa a ratlla.
 

TEMES DE LA LÍRICA NÀHUATL

AMISTAT

La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
 de tan rossa i tendral.

Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
 un collar de joies al coll.

inici

Enric Casassas
 

DESAPOLTRONAR

Potser callar pot ser potser terrible.
Al menjador de casa un teu silenci
pot fer més mal en un moment donat
que un molotov en alguna altra taula.

No ho dic per dir-ho i és que no es pot creure
que si s'obrien totes les presons
i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin,
els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien.

No són ells que amenacen les neurones
del teu pobre cervell encaracarat.
No són pas ells els fabricants de bombes
ni ells que aterroritzen el mercat.

Potser pot ser pitjor però potser
entrarien en òrbita poltrones.
 

*

El piano del gitano
predomina pels carrers
i al gitano del piano
ningú li afluixa diners*

*

Diu que diu que diu que diu
digui digui digui digui
és que no sé com s'escriu
com collons vol que s'escrigui

inici

Guillem d'Efak
 

SA CANÇÓ DE SON COLETES

Sa cançó que escoltareu
l’ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí
i fill d'en Toni Cremat.
La va fer a Son coletes
un horabaixa de març.
Déu vulgui que per molts anys
pugui anar-hi caminant.

L'any mil quatre-cents cinquanta
pitjor fou que el de la fam.
Els rics mengen pa de xeixa,
diuen les dones plorant.
Els rics mengen pa de xeixa
i per noltros sols no hi ha mestall.
Lo Tort Ballester ho escolta
i li envest cap a Ciutat.

I era una colla de veure, tots eren manacorins.
Fent-se costat un a l’altre anaven replegant amics.
Primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda perquè era el més decidit.

Per donar compte an el rei
a Nàpols varen anar
i el rei els dóna penyora 
de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona
ni el rei volen escoltar.
Tres anys, lo Tort Ballester,
els tengué acorralats.

Set mil cinc-cents sous donaven
els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris,
moros i napolitans.
Calaren foc a les cases
i es fartaren de robar.
Després 'ribà la venjança
color de vi i de sang.

I era una colla de veure,, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins;
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
I a lo Tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

Després d'aquesta endemesa
tot romangué com abans;
els pobres més bocaclosa
i més viudes plorant plorant.
I no ploraven per elles,
ploraven pels seus infants.

Sa cançó que heu escoltat
l'ha feta Guillem d'Efak
qui demana a Déu que el poble
no tengui mai més tirans
i que si hi torna a haver guerra
la guanyem els catalans.

inici

Joan Maragall
 

SEGUIT DE LES VISTES AL MAR

I

La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a a córrer avall.

inici

Maria Mercè Marçal
 

DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
 

CANÇÓ DE FER CAMÍ

 Per a la Marina

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
 

PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL
II

Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre 
de l'alliberament.

Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l'enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s'espigui l’arbre
de l'alliberament.

Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de roig novell,
perquè floreixi l’arbre
de l'alliberament.

Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l’arbre
de l'alliberament

inici

Miquel Martí i Pol
 

ROMANÇO

Si ens besem pels carrers 
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,
vindran guàrdies civils 
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran les campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure’ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i et mirarà les cames.
Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners 
per les missions de l'Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,
ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.

inici

Pere Quart
 

VACA SUÏSSA

Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia  flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, 
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!
 

Dotze aiguaforts de Josep Granyer

[Dibuix,  un ase que fa rodar una bolla del món]

Sapiguen, ases, que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts, aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!

S'estenen els camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d'altres amos verga a mà.

Ja és hora de saber-ho, això:
pastura de tothom
és la Terra, germans;
i l'estatge, de tots els estadants.

Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur;
parem bé les orelles, doncs;
fem-nos tots coneixents.

Aleshores el nombre
farà la força de debò.
 

LA SOLUCIÓ DE L'IL·LÚS

La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l'exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l'Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d'antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
-val a dir-ho-, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d'Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa 
una vera democràcia.

Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
però cadascun a casa!

inici

Joan Salvat Papasseit
 

DIVISA

Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.
 

I EL SEU ESGUARD

i el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
  que la vull presonera:
aquest matí que una flor m’ha posat
li deia així
  baix baixet
    a l'orella:

sota els teus ulls, és un bes el que em plau.
 

LES GORGES

A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
  i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
  els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d'orella:
També a França.

inici

Jaume Vidal Alcover
 

CANÇÓ DE LA MORT PETITA
(sota un títol de García Lorca)

   La mort m'és cosa novella

M'és cosa nova la mort, m'és cosa nova.
He de sortir de ca-meva a fer la prova.

A fer la prova anem, camina enllà.
Sobre les coses verdes ja no hi ha res
i sota les estrelles cremen el bres.

 Anem a la muntanya
 a veure quin temps fa,
 si el cargol treu banya
 o floreix l’alzinar.

Anem a la muntanya, anem, anem, anem!
Les coses que hem perdudes mai més les trobarem!

 Din, dan, don! Campana de la tarda.
 Dan, don, din! Campana del matí.

 Per la llunyania ja torna la guarda!
 Vers la llunyania dematÌ sortí.

Ja torna la guarda, ja torna el ramat.
I dins la quartera caramulls de blat! 
 

inici
Marià Villangómez
 

LLUNA PAGESA [fragments]

Aquesta lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa,
ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mula
ni el bestiar que recull.
Si avorrida, ho dissimula
alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina
i els al.lots ja són al llit.
Na Xamena diu: "Au, vine",
a l'home mig adormit.

No fa cas de petiteses
la lluna. Vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l'olibassa,
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,
i la font que sempre neix,
i l'ona damunt l'arena,
i, amb un badall, jo mateix. [...]

Lladre i adúlter, a l'una
volen anar d'amagat.
Es queixen: "Aquesta lluna!"
I troba una ombra el pecat. [...]

La lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.

inici

Altres poemes

Agustí Bartra

CANÇÓ DELS JONCS

Afuats en la vetlla del somni abans de l'acte,
com els joncs, com els joncs.

Vinclats, sense trencar-nos, al cor del vent que s'alça 
i marca els joves troncs.

Vibrants i agarberats dessota la nit llarga,
com els joncs, com els joncs.
 

Gabriel Ferrater

LA PLATJA

El sol se l'ha menjat. Anava sola,
descalça com la mar, vestida com
la mar, amb brusa blanca i slacks verds,
i era rossa com l'aire, lluminosa 
com el lleó de fúria total.
 Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira.
Tallem el vent de llauna amb la cisalla
dels udols llargs. Esgarrapem la sorra.
Lladruquegem la mar, la disfressada.
 

J.V. Foix

TOT N'ÉS PLE [fragments]

Quantes roselles al prat de la vila
     Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
     Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
     Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
     Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
     Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
     Tot n'és ple [...]
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
     Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
     Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
     Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
     Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
     Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
     Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
     Tot n'és ple [...]
Quants pagerols que es venen la pineda
     Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
     Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
     Tot n'és ple [...]
Quants catalans vestits a la flamenca
     Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
     Tot n'és ple [...]
Quants homenots que escriuen el que els paguen
     Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
     Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
     Tot n'és ple [...]
 

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retalles les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
 

Joan Vinyoli

DES D'UNA CERTA DISTÀNCIA

Consola, reconforta,
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,
  mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.

inici

Cançons
 

Lluís llach

ABRIL

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu, el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

PILAR

Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.
Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen.

Però fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel.lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar.. es fa tard... i els masos ens cauen.
 

Els Pets

JO VULL SER REI

Jo vull ser rei
ser per collons cap de l'Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà

fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar 
la moto amb el botó engegat.

Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet
amb la seguretat
de que el xiquet
tindrà un futur encaminat.

Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar
al que em va col.locar on sóc
sense parlar 
res que no sigui l’espanyol.

I viatjar molt
sigui oficial o per plaer 
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.

Tan avorrit d’estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal.libilitat
com un cacic o un dictador.

Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.

BON DIA

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant,
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre d'un tallat.

Bon dia, 
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
amb bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia…

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes el mira
i diu

Bon dia…
 

Al Tall

LLADRES

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
 

Brams

POPULAR INFANTIL

Cinc ministres té el govern
de cinc un, de cinc un;
cinc ministres té el govern,
de cinc un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve
veureu el govern com dansa.
Si mireu el vent d'on ve
veureu com dansa el govern.

Quatre ministres té el govern
de quatre un, de quatre un;
quatre ministres té el govern,
de quatre un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Tres ministres té el govern
de tres un, de tres un;
tres ministres té el govern,
de tres un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Dos ministres té el govern
de dos un, de dos un;
dos ministres té el govern,
de dos un en penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Un ministre té el govern
un en queda, un en queda;
un ministre té el govern,
un en queda, el penjarem.

Si mireu el vent d'on ve...

Cap ministre té el govern
només queda, només queda;
cap ministre té el govern,
només queda el president.

Si mireu el vent d'on ve...

-Hola..., porto una sorpresa
per al president

-BOOOM!!!

-He, he, he... Iupi!
 

Lax’n Busto

EMILIANO ZAPATA

Quan s'encén una llum, una flama,
dins la teva ànima, dins el teu cor,
fes perquè no s'apagui, potser valgui la pena,
quan alguns tenen tanta riquesa i a d’altres
en canvi, ens falta la feina.
Un home sense terra no serà un home lliure, no mai.
Si no cantem tots que aquesta és la nostra lluita
tot seguirà igual.

I no em diguis que no, per favor, digues-m'ho a la cara,
doncs la terra és la mare,
el moment és ara i el lloc és aquí.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata,
al teu costat vaig lluitar fa molts anys.
Torna aquí amb mi però vine amb americana
i fes-me un pla d'Ayala per la llibertat.

Tu lluitares amb terratenientes
mentre els manava Victoriano Huertas.
Portava ulleres fosques, matava els teus germans.
Tu vas dir que la terra ha de ser
per aquell que la treballa amb les seves mans
i al poble de Morelos vas convèncer tu a crits d’olé!
No volies cap càrrec
mentre Panxo Villa es va significar.

Presidente no vas voler ser, ni un ric hacendado.
És per això que jo et canto
si volem ser lliures haurem de lluitar.

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...

I si és que algú té molta fortuna,
que no la guardi tota per a ell,
doncs si la lluna per a tots és una,
també la terra serà per a la gent.
Sé que ho veurem,
la nostra ànima és una, algun dia ho veurem...

Ai Emiliano, Emiliano Zapata...

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA