Tu ets poeta

Digues poesia
Feis un muntatge poètic
Fes poesia
 Exercicis d'imatges poètiques
 Exercicis de mètrica: ritme i rima
Poemes de...
 
 

Digues poesia
 

 Has dit o recitat mai poesia en veu alta?

 No és difícil fer-ho bé, però t'hi has de posar. 

 Primer has d'aprendre el poema de memòria. L'has de llegir i de dir moltes vegades, i en distints llocs i situacions. Et pensaràs que el saps i encara davant la gent pots quedar travat. 

 L'has de dir amb veu clara, i a poc a poc. No frissis. VIU EL POEMA I EL FARÀS VIURE. “S'HA D'AGUANTAR EL RITME: en lloc d'accelerar, millor donar força parlant més fort o amb més ràbia”, diu Ovidi Montllor.

 Fes les FRASES CURTES. Si les fas llargues, la pressa per respirar i no et permetrà articular bé ni parlar amb prou potència. Marca bé les PAUSES que marquen oracions (pauses sintàctiques), les que marquen finals de vers i d'estrofa (pauses mètriques) i les que donen més força al que dius en aquell moment (pauses emotives. Has de mirar de combinar bé les tres castes de pausa. No tinguis gens de por dels silencis, de les pauses llargues. Els silencis reforcen les paraules, el sentit del poema

 I als finals de les frases, has d'aguantar el to, i no baixar la darrera síl•laba (sinó més aviat pujar), és a dir, no vagis morint al final de vers (No hi ha res més lleig que acabar els versos com si tiràssim senallades de grava marge avall). Els finals han d'ésser alts, amb força, i mai decadents. 

 Tingues  en compte que quan recitam poesia parlam de nosaltres mateixos. Només si perds la por a fer-ho i t'hi dones, recitaràs amb força (alegria, tristor, sensualitat, ironia...) Els sentiments i els pensaments són més importants que la veu per transmetre emoció. Si et dónes en la recitació faràs viure el poema als qui t'escolten.

 El que caracteritza el teatre, la interpretació, LA RECITACIÓ, no és la falsedat, l'engany, el fer-se passar per un altre, sinó l'AUTENTICITAT, la vivència, el fet de DONAR VIDA a un text, abocant-hi els nostres pensaments i idees, les nostres emocions i sentiments, les nostres passions. T'has de deixar dur per les imatges que et desvetlla el poema. Has d'evitar la teatralitat postissa, has de parlar com un amic que parla amb un altre (ara alegre, ara trist, però mai teatral ni llegit, sinó viu). Es tracta més de DIR que no de recitar: Brossa en diu DEÏDORS DE POESIA.
 

I ara, prepara els poemes que t'agraden més d'aquest recull i recita'ls als companys
 

EXERCICIS:

 Digues un dels poemes que has triat només tenint en compte, pel que fa a les pauses, la mètrica (el final de vers). Després el diràs tenint en compte també la sintaxi i l'emotivitat o afectivitat o el sentit del poema. 

 Aprèn i recita el següent poema, després d'haver-lo treballat en tots els aspectes que hem dit: de tal manera que per a qui el recita vulgui dir algunes coses que tothom les entengui o les senti.

Renulls d'acarigol fartien olls.
Xecacs; bratien siunyats tacots
i cap refunissat nestuf cliclava.
Runien cellaguts, de cast catoll,
que refunaven ceriguts elgots
damunt l’escatzia que cenyament bescava.

Furgien fatagalls, tots plens d’espoll:
al cluny, una isca de verrut ticava.

  (D'Ofici de sords de Damià Huguet)
 

inici
 
 

Feis un muntatge poètic

 Ja sabeu que podem fer un bestiari amb poemes d'animals fets de diversos poetes i fets nostres; després feim capgrossos d'animals o titelles o els representam gestualitzant lligant una mica els diversos poemes i ja tenim un bon espectacle per fer a les altres classes de l'escola i als familiars i als amics de fora. 

 Podeu fer molts més muntatges o espectacles poètics. Per exemple:

 Escenificau L'home parat al cantó de Vicent Andrés Estellés. Ja té música (del valencià Paco Muñoz), mentre uns la canten, uns altres escenifiquen el que passa: Provau-ho. 

 Dels Projectes de poemes de Joan Brossa en podeu fer un bon espectacle ben complet, seguint exactament les indicacions que dóna, que es poden anar representant damunt l'escenari (prèvia preparació).

 A partir de la Cançó de Son Coletes de Guillem d'Efak, podeu fer un bon muntatge; la música ja la va fer el poeta. Això sí, du un poc de feina de preparació: més informació sobre els fets (medi), i sobre el vestuari (medi i plàstica) per ampliar un poc la representació. Hi podeu afegir un fil argumental (llengua). Després ja la podeu cantar i representar (expressió corporal i música, i dicció...)

 I tants altres poemes, com Tot n'és ple de Foix, etcètera, etcètera. 

 I tantes altres cançons, com Bon dia d'Els Pets, Lladres d'Al tall, EmilianoZapata dels Lax'n Busto...

inici
 
 

Fes poesia
 
 

 Segur que has escrit ja més d'un poema, i si no, n'has llegit dels teus amics, i d'altres al.lots, com els que tens en aquest recull. 

 Farem uns exercicis perquè entris de ple en el món de la poesia i perquè a partir d'ara siguis poeta. 

inici

EXERCICIS D'IMATGES POÈTIQUES

 Comparacions, metàfores, tot el que sigui jugar amb el so i amb el sentit de les paraules forma una part bàsica de la poesia (juntament amb la mètrica (el ritme i la rima).

 Ara ho veurem amb exemples.
 

1.- Fes un poema en què parlis amb un amic o amiga, o amb el lector, o amb el sol...

 En el poema Vaca Suïssa de Pere Quart, la vaca parla amb el lector (és el que s'anomena apòstrofe). A vegades el poeta el que fa és establir un diàleg fictici, com al següent poema.

ADMETEM-HO

-Vós, mestre, per què ensenyeu?
-Ensenyo per tal d'aprendre!

Fes un poema en què parlis amb algun animal, o amb el sol o els estels, o amb el lector, i un altre en què facis un diàleg.
 

2.- Fes un poema en què imitis el renou d'unes canyes que cruixen o d'una serp...

 Si repetim molt un so podem imitar el renou d'un que camina, o de la mar, o de... (s'anomena al•literació). Ho veiem als següents versos de Jacint Verdaguer.

- Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels

- i roda com un carro el tro de guerra

Prova de fer alguns versos imitant el so d'alguna cosa, d'algun animal, d'alguna màquina...
 

3.- Fes un poema repetint una paraula o una frase, a fi de donar-li més importància.

 Ho veim al poemes de Joan Maragall que has llegit:

La ginesta altra vegada/ 
La ginesta amb tanta olor

 I també al final d'aquest poema de Joan Brossa

IATRE I BATAFRA

Es miren de fit a fit
Tots dos es miren de fit a fit
immòbils. Ella
abaixa els ulls
Les mirades es busquen. Tornen
a mirar-se de fit a fit
Romanen abraçats
Es desabracen
Es contemplen sense adonar-se de res del que passa
S'0estrenyen en abraçada. Els ulls
en els ulls
S'asseuen i ell reclina el cap als braços d'ella
Tots dos s'abracen
Tots dos s'abracen
Ah, com es podran oblidar mai!

Fes un poema semblant, en què la repetició d'una paraula o d'una frase reforci la part del poema que més t'interessi.
 

4.- Pots ajuntar en un poema paraules (o sintagmes) que sonen igual però que tenen un significat diferent

 Ho veus al poema La mímica escrit per una al•lota de primària. (S'anomena homofonia)

Com ho fas arlequí,
que tota la gent t'admira
et mira i al•lucina
quan passa per aquí.

Prova de fer un poema usant paraules (o sintagmes) que sonin igual però que tinguin significat diferent. 
 

5.- Escriu un poema en què facis servir la imatge de repetir estructures sintàctiques amb paraules distintes

 Ho hem vist al poema Tot n'és ple, de J.V. Foix.

Quants pagerols que es venen la pineda
     Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
     Tot n'és ple
 

Fes alguns versos que repeteixin, amb paraules distintes, la mateixa estructura sintàctica
 
 

6.- Fes un poema en què enumeris objectes, fets, qualitats..., repetint noms, verbs, adjectius...

 Com a la Cançó de son Coletes de Guillem d'Efak: 

primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.

 Ho hem vist al poema Quin animal ( no diria guepard ni pantera. Ni tigre ni lleó ni puma ni tauró). 

 També en l'enumeració d'interjeccions que fa Brossa en aquest poema.

SPOT

Entre nació i nació hi ha diferències
molt notables. No visqueu fastiguejats
agafats entre dos focs.

Principals interjeccions:
ep! ei! ah! ai! oi! uix! ui!
ecs! hola! ca! apa! bah! fort!
vaja! noi! llàstima! da-li!
pit i fora! tant de bo! manoi!

Fes un poema on hi hagi una enumeració d'expressions.
 

7.- El poeta a vegades oposa en una mateixa frase dos pensaments o expressions de sentit contrari

 Ho hem vist al primer poema d'Antibes de Vicent Andrés Estellés, quan diu col.leccione aigua en cistella. I més clar encara en aquest breu poema de Joan Brossa:

Conec la utilitat de la inutilitat
i tinc la riquesa de no voler ser ric

Ara tu fes un poema on surtin pensaments o expressions de sentit contrari.
 

8.- La comparació d'un element o fet amb un altre, és una de les imatges més corrents. 

 Mira comparacions dels poemes La rosa, A Mallorca durant la guerra civil de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Desapoltronar d'Enric Casassas. I també aquest poemet de Joan Salvat Papasseit:

PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament. 

Fes un poema on comparis elements o fets l'un amb l'altre (utilitza com, o més...que, o sembla, etcètera.

Tota la meva vida es lliga a tu
com en la nit les flames a la fosca.
 Bartomeu Rosselló-Pòrcel
 

9.- Podem usar una paraula que expressa una cosa per dir-ne una altra que hi té alguna semblança. És LA METÀFORA, la reina de les imatges

 Quan dic En Joan és un ase ja sé que no ho és, però d'ase en té que no em tracta bé, per exemple. Si dic En Julià és un porc vull dir que és brut com un porc. És el fet d'usar un mot en sentit figurat. 

 Moltes paraules i expressions que usam cada dia han estat metàfores; com quan deim una coa de gent, la xarxa de ferrocarrils, el cul de l'olla, va amb el cor a la mà, fa els ulls grossos, té la cara de lluna plena, l'ha enviat a escampar la boira. 

 El surrealista André Breton diu: “comparar dos objectes d'allò més allunyats l'un de l'altre, o, per qualsevol altre mètode, posar-los en mútua presència bruscament, arravatadament, continua sent la tasca més elevada a què pot aspirar la poesia.”

 Joan Brossa va més lluny amb la seva poesia visual i corpòria. Diu: “Si les paraules són les coses, també pots servir-te'n, de les coses, per fer metàfores. Precisament la metàfora permet viatjar en el temps i l'espai per analogies sensibles.”

 Així com a la COMPARACIÓ els dos elements apareixen en el discurs (amb com, o amb altres elements de comparança), a la metàfora només hi apareix el segon terme de la comparació (continua havent-hi la relació entre dues paraules o idees). Ho veiem en aquests versos de Miquel Martí i Pol:

Faríeu bé de tèmer les mirades
seran dures com pedres: seran pedres-

 Blai Bonet diu fa un cel escombrat, i Ausiàs March, Veniu plorant, ab cabells escampats, / uberts los pits per mostrar vostre cor. També trobam metàfores a l'estrofa de Joan Vinyoli: 

De música em tornaré
no fos que, estrenyent-me els braços
teus, vida, em fessin malbé;
em tornaré pols de llum.

 Mira de trobar una metàfora al poema Països Catalans de Joan Brossa.

 Aquest poema de Joan Brossa, quasi visual, és tot ell una metàfora:

CAPITALISTA

Cap
Llomillo
Rellomillo
Espatlla
Cansalada
Cuixa
Cap de costella.

 El poema Serpent de Josep Carner és una al•legoria: una metàfora que dura durant tot el text. Durant tot el poema al•legòric hi trobam un sentit figurat al costat d'un sentit literal. Mira de trobar a qui es pot referir el poema, a més de referir-se a la serpent. Fes el mateix amb el poema Capitalista. 

SERPENT

M'arrossego bé 
i em cabdello als arbres;
mai no m'ha calgut
un parell de cames.

Destrossada carn,
que d'altres la cerquin;
jo menjo només
preses que bateguin.

Poder absolut
és el que m'encanta;
que l'hegui tot jorn
bo i arrossegant-me.

a) A veure si ara, amb tot l'entrenament que dus, i amb aquests exemples que has vist, et surten unes bones metàfores.
b) Després, mira de fer alguna metàfora visual (amb un objecte, un dibuix...)
c) I si t'hi atreveixes, prova de fer un poema al•legòric.
 
 

10.- Si donam propietats humanes a animals, plantes, objectes o conceptes com si parlàssim de persones feim una metàfora anomenada personificació

 Com tots aquests contes que saps en què els animals parlen i fan cases, i toquen el flabiol... Com als poemes L'albatros, L'hipopòtam, Plany de l'oreneta, Vaca suïssa, en què els mateixos animals es presenten i parlen. Com Blai Bonet, que parla de lentes alzines, maternals figueres. 

 Mira la personificació del poema La ginesta de Joan Maragall.

Segur que ben aviat has fet un poema amb alguna personificació.
 

11.- Si un diu exactament el contrari del que pensa, fa ironia

 Per exemple si deim: Saps que ho és d'alt en Pere... Si sabem que és baix, veim que això és una ironia. Com els següents versos de Miquel Martí i Pol:

La fàbrica us resol tots els problemes
llevat del de la mort, almenys per ara.
 Martí i Pol

 També trobam ironia a la introducció del poemari El regne enmig del mar  de Guillem d'Efak, que conta la història de Mallorca.

He llegit la nostra història
i molt m'ha fet cavil.lar,
d'ençà que en tenim memòria
tothom mos ve a ajudar.
Tothom mos ve a ajudar,
en el moment oportú
mos vénen a alliberar
i no els ha cridat ningú.

Tothom que mos ve a aidar
mos fa ses busques endins.
Això gira malament
cantaven els mallorquins.

 El poema visual de Joan Brossa titulat El planeta de la virtut és una sala plena d’escarabats. 

Ara que ja hi dus volada, a veure si ets capaç de fer un poema irònic.
 

inici
 
 
 
 

EXERCICIS DE MÈTRICA: RITME I RIMA

 Les imatges literàries, que són com la sal i les espècies per a l'expressivitat i creativitat poètica. Un altre puntal de la poesia és la mètrica, el ritme (com a la música i a les cançons) i la rima. 

 Ara mirarem d'entrar-hi una mica. En tots aquests exercicis que farem ara, mira de posar-hi també imatges poètiques: repeticions, enumeracions, comparacions, metàfores...

1.- Ritme binari

 Digau en veu alta aquest fragment de la Tirallonga dels monosíl•labs de Pere Quart.

Doncs jo sols vull [...] / Un poc de fam  / i un xic de pa. / Un poc de fred
i un poc de foc. / Un xic de son / i un poc de llit / Un xic de set / i un poc de vi / i un poc de llet. / I un poc de pau. [...] / Un poc de goig / i un xic de bes / i un poc de coit. [...] / I un poc de cant. / I un xic de vers. / I un xic de ball [...] 

 Has vist que tot el temps segueix el mateix ritme: una síl•laba fluixa, àtona, seguida d'una síl•laba forta, tònica, i així tot el temps, àtona tònica àtona tònica àtona tònica... D'això se'n diu ritme binari.

 També la major part de cançons de rock, que reconverteixen àtones en tòniques i viceversa en funció del ritme binari de la música. (Escoltau "Jo vull ser rei" d'Els Pets, o alguna altra cançó de rock).

Fes ara un poema breu tot de ritme binari.
 

2.- Ritme ternari

 Digues en veu alta aquest fragment de La sardana de Joan Maragall i mira quin ritme segueix:

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil, magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil.la
com mal orientada l'agulla d'imant.

 Veus que aquí el ritme és diferent. Tenim àtona àtona tònica, tot el temps. És un ritme ternari. 

Prova de fer alguns versos de ritme ternari
 

3.- Tornam a fer gloses

Primer de tot haureu de dir gloses que sapigueu o en demanau a qualcú o en cercau. 

 Mirem com són fetes aquestes gloses. Com a exemple, aquesta:

Diuen que per anar a Pina
han de passar un torrent,
i jo en passaria cent
sols per veure't, Catalina

 Veim que hi ha 7 SÍL.LABES CADA VERS (es compta fins a la darrera síl•laba accentuada

EXERCICI PER MESURAR POESIA: Podem fer una graella per anar-hi col•locant les síl•labes:

1               2                 3                4               5                 6                7
Di- uen que per a- nar a Pi- na
han de pas- sar un tor- rent, 
i jo en pas- sa- ri- a  cent 
sols  per veu- re't, Ca- ta- li- na

Fes el mateix amb les gloses que recordes o que has trobat.

 També veim que:

- La RIMA és CONSONANT (molt preferiblement), és a dir que tots els sons a partir de la darrera síl•laba accentuada són igual

- EL MÉS HABITUAL en la rima ÉS LA QUARTETA CREUADA (abba), però també pot esser encadenada (abab), o una quinteta o una sexteta

- EL MÉS CORRENT ÉS BARREJAR VERSOS MASCULINS (acabats en paraula aguda)  I FEMENINS (acabats en paraula plana)

Ara et toca a tu fer una glosa, mirant bé que cada vers ha de tenir set síl•labes, i procurant que la rima sigui abba, consonant i alternant versos masculins i femenins.
 
 

4.- Feim més haikús i tankas

 Fes una graella com la que has fet per a les gloses, per comptar les síl•labes d'aquesta casta de poema, que es diu HAIKÚ: 

Au, au, desperta't
serà la meva amiga,
au papallona.
 (Haikú japonès)

Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.

Lluna, la bruna.
Al recer de la barca
l'alba es despulla. 

Poble camina
com un poble entre els pobles.
Camina i canta.
 Vicent Andrés Estellés

 Has vist que l’HAIKÚ té tres versos (sense rima, i femenins), que sumen DISSET SÍL·LABES, comptades també les àtones finals:
 4 + 1
 6 + 1
 4 + 1

 Si hi afegeixes dos versos més com el segon de l'haikú tindràs una TANKA, com aquestes de Miquel Martí i Pol:

Uns dies passen 
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.

Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna
i la gent que la parla.
 Martí i Pol

Fes uns quants haikú i tanka a partir d'una sensació, un pensament, un sentiment. 
 
 

5.- Romanços

 El romanç és un poema, que es fa cantat, que serveix per contar una història. Digues a la mestra o al mestre que us dugui romanços cantats: enregistraments de Biel Majoral, UC, Nou Romancer, Jaume Arnella...

 Mira com estan fets els romanços que hàgiu escoltat,  mira la seva estructura. També tens aquí alguns romanços per tornar-los a mirar: Cançó de l'home parat al cantó de Vicent Andrés Estellés (que el canta Paco Muñoz), Romanço de Miquel Martí i Pol (que el canta Maria del Mar Bonet), i fragments de La cançó de son Coletes de Guillem d'Efak (que la canta ell mateix). 

 El romanç sol ésser de set síl•labes. Amb rima assonant en els versos parells i lliure en els senars.

Ara, en grups de tres o quatre fareu un romanç: primer heu de pensar quina història voleu contar, després escriure'l seguint l'estructura que hem dit i finalment, si teniu coratge posar-hi una música (o adaptar-n'hi una de coneguda). Finalment el cantareu. 
 

6.- Cal·ligrames
 

  Mira aquest cal.ligrama de Joan Salvat Papasseit

I ara, aquest de Junoy

7.- Poemes visuals

Mira poemes visuals de Joan Brossa
 

Fes algun poema visual: recorda que igual que amb els altres poemes has d'utilitzar imatges poètiques: comparacions, antítesis, metàfores. 
 
 
 

Poemes de .............................

 Per acabar:
 Escriu a les pàgines següents els poemes fets teus que t'agradin més, després d'haver-los corregit bé (gramàtica i mètrica) i d'haver-te assegurat que són rics en imatges poètiques.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA