Tu ets poeta

Digues poesia
Feis un muntatge poètic
Fes poesia
 Exercicis d'imatges poètiques
 Exercicis de mètrica: ritme i rima
Poemes de...
 

Digues poesia

 Has dit o recitat mai poesia en veu alta? No és mal de fer. 

- Has d'aprendre el poema de memòria:
l'has de llegir moltes vegades
t'has de fixar en el ritme del poema i en el seu sentit.

- L'has de dir amb veu clara.

- L'has de dir a poc a poc
“S'HA D'AGUANTAR EL RITME: en lloc d'accelerar, millor donar força parlant més fort o amb més ràbia”, diu Ovidi Montllor.

- L'has de dir a bocins: 
t'has d'aturar a les comes, als punts, als finals de vers,
i també quan t'agrada la paraula que dius;
els silencis reforcen les paraules, el sentit.

- Quan acabis una frase, per un punt o final de vers..., no ho facis afluixant la veu, sinó ben fort i clar.
“S'HA D'AGUANTAR EL TO fins al punt o final de vers, i no baixar la darrera síl•laba (sinó més aviat pujar)”, és a dir, NO VAGIS MORINT AL FINAL DE VERS (No hi ha res més lleig que acabar els versos com si tiràssim senallades de grava marge avall). Els finals han d'ésser alts, amb força, i mai decadents.

- Has de donar vida al que dius. 
Hi has d'abocar els teus pensaments i idees, les teves emocions i sentiments. Es tracta més de DIR que no de recitar: Brossa en diu DEÏDORS DE POESIA.
 

I ara, prepara els poemes que t'agraden més d'aquest recull i recita'ls als companys
 

EXERCICIS:

 Digues un dels poemes amb distintes entonacions: sorpresa, ràbia, tristesa, alegria, exultació, dolor, amor..., i veuràs com en canvia el sentit.

 Digues el poema sense mirar ningú, i després torna'l a dir mirant els amics que t'escolten. Digues el poema d'assegut i de dret. Digues-lo sense gesticular i després gesticulant.

 Ara pots dir el poema incorporant algun element (objecte, dibuix...); per exemple una mosqueta feta teva (per exemple amb plastilina i filferro) per al poema de Joan Brossa, etcètera. 

 Tot això et servirà per tenir més recursos per després recitar bé els poemes que has triat. 
 
 

inici
 
 

Feis un muntatge poètic

 Cercau més poemes que parlin d'animals, com els de Josep Carner i de Pere Quart, i vosaltres feis també poemes d'animals.

 Una vegada tingueu bastants poemes fareu un bestiari: un muntatge amb aquests poemes. 

 Es tracta:

1.- D'aprendre els poemes de memòria i recitar-los bé. (Aquí ja tenim la classe de llengua)

2.- De pensar com farem els animals, i de fer-los: alguns els podem fer amb simple mímica (amb un gest de la mà feim una trompa, i si caminam a poc a poc i molt pesat, ja tenim un elefant), d'altres els podem fer amb capgrossos o amb titelles, d'altres amb dibuixos... (I vet aquí les classes de medi, d'expressió corporal i de plàstica)

3.- De lligar bé tots els poemes a fi que ens quedi un espectacle; per exemple, podem fer un conte amb totes els animals, amb un narrador que vagi introduint els distints poemes d'animals... 

4.- No hi quedarà gens malament un poc de música; tant pot ésser cercar una música de fons per a l'espectacle, o bé de musicar alguns dels poemes per fer-los cantats, o les dues coses (I aquí teniu la classe de música.) (I si feis quatre divisions ja ho haureu treballat tot)

5.- Després dels assajos és l'hora de convidar les altres classes de l'escola per representar-los el bestiari. I un capvespre, una representació per als pares. 
 

inici
 

Fes poesia
 

 Segur que has escrit ja més d'un poema, i si no, n'has llegit dels teus amics, i d'altres al•lots, com els que tens en aquest recull. Ara farem uns exercicis perquè entris de ple en el món de la poesia i perquè a partir d'ara siguis poeta. 
 

EXERCICIS D'IMATGES POÈTIQUES

 Comparar paraules (coses, persones), jugar amb el so i amb el sentit de les paraules, és part de la poesia.

 Ara ho veurem amb exemples.
 

1.- Pots parlar amb qualcú, o amb un animal, o amb els estels...

 En aquest poema, Joan Brossa parla amb el lector (és el que s'anomena apòstrofe)

POEMA

A tu, qui 
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

Fes un poema en què parlis amb algun animal, o amb el sol o els estels, o amb el lector...
 

2.- Amb les paraules pots imitar el renou de la mar o del tro... 

 Si repetim molt un so podem imitar el renou d'un que camina, o de la mar, o de... (s'anomena al•literació). Ho veim al poema Joc amorós de Blai Bonet, que heu llegit, i que va imitant el renou de l'aigua contínuament

Prova de fer alguns versos imitant el so d'alguna cosa, d'algun animal, d'alguna màquina...
 

3.- Si repeteixes una paraula la recordes més.

 Si el que feim és repetir una frase al final de cada estrofa, deim que és la tornada. És el que passa al poema Les illes fet per un al•lot de primària com tu (i que has llegit), que al final de cada estrofa repeteix:

Illes amades
sou catalanes

Escriu un poema amb una tornada al final de cada estrofa
 

4.- Pots fer un poema amb paraules que sonen igual però que tenen un significat diferent

 Ho veus al poema de Pere Quart. (S'anomena homofonia)

COLOMÍ

L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.

Prova de fer un poema usant paraules que sonin igual però que tinguin significat diferent. 
 

5.- Fés un poema en què repeteixis frases iguals amb paraules diferents.

 És el que passa al poema Llibertat (de Paul Eluard, traduït de J.M. Llompart), en què a cada vers de la primera estrofa trobam un complement de lloc amb estructura similar.

En els camps de l'horitzó
A les ales dels ocells
 En el molí de les ombres
Escric ton nom

A cada glop de l'aurora
A la mar i en els vaixells
A la muntanya enfollida
Escric ton nom

Fes alguns versos que repeteixin, amb paraules distintes, la mateixa estructura sintàctica
 

6.- Pots posar un nom, o un verb, o un sintagma..., darrera l'altre, per anar enumerant objectes, fets, qualitats...

 Mira, si no, La mosca, de Joan Brossa

Pertot arreu,
a les parets,
a les fustes,
els mobles,
les portes, 
el sostre,
la mosca,
la mosca intolerable.

 Els elements de l'enumeració poden seguir una gradació: de més poc important  a més, de més abstracte a més concret, etc. Torna a llegir el poema de Joan Brossa que comença Sóc a casa meva, i ho veuràs.

Fes un poema on hi hagi una enumeració d'objectes, d'animals, de fets, d'accions, de qualitats, que segueixin una determinada gradació.
 

7.- Podem posar en un poema dos pensaments o expressions de sentit contrari

 Com quan Guillem d'Efak diu que un raig de sol ompl de fosca lluminosa la Catedral. Tots sabem que la fosca no és lluminosa..., però ho pot ésser, als ulls del poeta. 

 En aquest poema Joan Brossa contraposa refranys amb missatges diferents:

Callar és sac d'errades.
Més val perdiu en mà que dues en l'aire.
Escoltaràs, miraràs i si res veus ho callaràs.
Qui no s'arrisca no passa el mar.

Home, com quedem?

Ara tu fes un poema on surtin pensaments o expressions de sentit contrari.
 

8.- Comparar un element o fet amb un altre, és una de les imatges més corrents. 

 Mira aquesta comparació d'Ausiàs March:

Bullirà el mar, com la cassola en forn

 I aquesta altra d'un alumne de 3r de primària:

L'esperança és com un peix
que se t'escapa de les mans
com un gra d'arena
que cau a terra.
Demà la tristesa
desapareixerà 
i seràs feliç

Fes un poema on comparis elements o fets l'un amb l'altre (utilitza com, o més...que, o sembla, etcètera.
 

9.- Quan usam una paraula per dir-ne una altra que s'hi assembla en algun aspecte, usam una metàfora.

 Quan dic En Joan és un ase ja sé que no ho és, però d'ase en té que no em tracta bé, per exemple. Si dic En Julià és un porc vull dir que és brut com un porc. Usam la paraula en sentit figurat.

 Moltes paraules i expressions que usam cada dia han estat metàfores; com quan deim una coa de gent, la xarxa de ferrocarrils, el cul de l'olla, va amb el cor a la mà, fa els ulls grossos, té la cara de lluna plena, l'ha enviat a escampar la boira. 

 El surrealista André Breton diu: “comparar dos objectes d'allò més allunyats l'un de l'altre, o, per qualsevol altre mètode, posar-los en mútua presència bruscament, arravatadament, continua sent la tasca més elevada a què pot aspirar la poesia.”

 Joan Brossa va més lluny amb la seva poesia visual i corpòria. Diu: “Si les paraules són les coses, també pots servir-te'n, de les coses, per fer metàfores. Precisament la metàfora permet viatjar en el temps i l'espai per analogies sensibles.”

 Així com a la COMPARACIÓ els dos elements apareixen en el discurs (amb com, o amb altres elements de comparança), a la metàfora només hi apareix el segon terme de la comparació (continua havent-hi la relació entre dues paraules o idees). Ho veiem en aquest exemple: 

Faríeu bé de tèmer les mirades
seran dures com pedres: seran pedres-
 Martí i Pol

 Blai Bonet fa molts metàfores, com aquesta: Em fa mal tot, fins la camisa. Mira també la següent metàfora de Miquel Bauçà:

I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.

 Troba ara les metàfores que hi ha a Divisa de Salvat Papasseit, a Les illes de Guillem d'Efak i a M'estim la nit d'Andreu Vidal.

 El poema La mosca és una al•legoria: una metàfora que dura durant tot el text. Durant tot el poema al•legòric hi trobam un sentit figurat al costat d'un sentit literal. La nota al començament del poema és el que et dona la pista per trobar el sentit figurat.

a) A veure si ara, amb tot l'entrenament que dus, i amb aquests exemples que has vist, et surten unes bones metàfores.
b) Després, mira de fer alguna metàfora visual (amb un objecte, un dibuix...)
c) I si t'hi atreveixes, prova de fer un poema al•legòric.
 

10.- Si parlam d'animals, plantes, objectes o idees com si parlàssim de persones feim una metàfora anomenada personificació

 Com tots aquests contes que saps en què els animals parlen i fan cases, i toquen el flabiol... Com als poemes L'anguila, El drac, El gat, Mosca, Porc, en què els mateixos animals es presenten i parlen. Com aquesta expressió que comenta Blai Bonet:  La gent del pla diu que a posta de sol el vent s'agenolla

 Mira les personificacions dels poemes Joc amorós de Blai Bonet, La mort d'Estellés, La petita pau parrupa de Pere Quart, El roser de Miquel Bauçà.

Segur que ben aviat has fet un poema amb alguna personificació.
 
 

inici
 
 

EXERCICIS DE MÈTRICA: RITME I RIMA

 Les imatges literàries, que són com la sal i les espècies per a l'expressivitat i creativitat poètica. 

 Un altre puntal de la poesia és la mètrica, el ritme (com a la música i a les cançons) i la rima. 

 Ara mirarem d'entrar-hi una mica. En tots aquests exercicis que farem ara, mira de posar-hi també imatges poètiques: repeticions, enumeracions, comparacions, metàfores...

1.- Ritme binari

 Digau en veu alta aquest vers:

Vaig veure un ca tot nu (Miquel Bauçà)
 

 Has vist que tot el temps segueix el mateix ritme: una síl•laba fluixa, àtona, seguida d'una síl•laba forta. D'això se'n diu ritme binari.

 Prova de fer, amb ritme binari el poema Eivissa petit bocí del grup Uc i veuràs com s'hi ajusta la mar de bé (has de fer tònica la primera síl•laba de cada vers, encara que no ho sembli a primera vista). 

Fes ara un poema breu tot de ritme binari.
 

2.- Ritme ternari

 Digues en veu alta aquests versos:

De la cara
a les mans
i del coll
a la cara
(Joan Brossa, La mosca)

En les nits de desembre- tan llargues-
els pastors s'estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
(Joan Maragall, Nadal)

 Veis que aquí el ritme és diferent. Tenim àtona àtona tònica, tot el temps. És un ritme ternari. 

Prova de fer alguns versos de ritme ternari
 

3.- Ritme mixt.

 De totes maneres, el que més abunda és el ritme mixt. Mira de marcar les àtones i les tòniques del següent poema de Miquel Bauçà:

Potser avui m'he fet enfora
m'he perdut per la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.
 

4.- Apariats. Auques

 Llegeix bé aquests versos de Vicent Andrés Estellés

Si no és alegria
no vull poesia

 Has vist que tenen el mateix nombre de síl•labes (5 cada un) i que rimen. Això és un apariat. 

 Si feim una història amb dibuixos i davall cada dibuix hi posam un apariat, tenim una auca. La mestra o el mestre te'n poden ensenyar qualcuna.

I ara, vinga, a fer una auca; primer heu de pensar la història, després dibuixar-la en vinyetes i fer un  apariat davall cada una
 
 

5.- Ara farem gloses

Primer de tot haureu de dir gloses que sapigueu o en demanau a qualcú o en cercau. 

 Mirem com són fetes aquestes gloses. Com a exemple, aquesta:

Diuen que per anar a Pina
han de passar un torrent,
i jo en passaria cent
sols per veure't, Catalina

 Veim que hi ha 7 SÍL.LABES CADA VERS (es compta fins a la darrera síl•laba accentuada

EXERCICI PER MESURAR POESIA: Podem fer una graella per anar-hi col•locant les síl•labes:

1               2                 3                4               5                 6                7
Di- uen que per a- nar a Pi- na
han de pas- sar un tor- rent, 
i jo en pas- sa- ri- a  cent 
sols  per veu- re't, Ca- ta- li- na

Fes el mateix amb les gloses que recordes o que has trobat.

 També veim que:

- La RIMA és CONSONANT (molt preferiblement), és a dir que tots els sons a partir de la darrera síl•laba accentuada són igual

- EL MÉS HABITUAL en la rima ÉS LA QUARTETA CREUADA (abba), però també pot esser encadenada (abab), o una quinteta o una sexteta

Ara et toca a tu fer una glosa, mirant bé que cada vers ha de tenir set síl•labes, i procurant que la rima sigui abba i consonant.
 
 

6.- Acròstic

 Llegeix atentament aquest poema de Marià Vayreda i digues si hi trobes alguna paraula amagada.

Obligades a viure en companyia,
Lligades a la terra i als camins,
Immerses en la pau de cada dia,
Verdes o blaves i amb el sol a dins.
Esclats de fruit -les branques ben curulles!
Reclam de tords i grives en dejú,
Espai del vent que dansa entre els fulles,
Sopluig dels somnis amb el cor ben nu.

Fes un acròstic. 
 
 

7.- Haikú i tanka

 Fes una graella com la que has fet per a les gloses, per comptar les síl•labes d'aquesta casta de poema, que es diu HAIKÚ: 

Au, au, desperta't
serà la meva amiga,
au papallona.
 (Haikú japonès)

Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.

Lluna, la bruna.
Al recer de la barca
l'alba es despulla. 

Poble camina
com un poble entre els pobles.
Camina i canta.
 Vicent Andrés Estellés

 Has vist que l'HAIKÚ té tres versos (sense rima, i acabats amb paraules planes), que sumen DISSET SÍL.LABES, comptades també les àtones finals:
 4 + 1
 6 + 1
 4 + 1

 Si hi afegeixes dos versos més com el segon de l'haikú tindràs una TANKA, com aquestes de Miquel Martí i Pol:

Uns dies passen 
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.

Terra -no somnis-
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna
i la gent que la parla.
 Martí i Pol

Fes uns quants haikú i tanka a partir d'una sensació, un pensament, un sentiment. 
 
 

8.- Cal.ligrames

  Mira aquest cal.ligrama de Joan Salvat Papasseit

Fes un cal.ligrama: un poema en què la disposició de les lletres ajuda a dir el sentit del poema.
 

9.- Poemes visuals

Mira poemes visuals de Joan Brossa
 
 

Mira aquest aquest de Juny

Fes algun poema visual: recorda que igual que amb els altres poemes has d'utilitzar imatges poètiques: comparacions, antítesis, metàfores. 
 
 
 

Poemes de .............................

 Per acabar:
 Escriu a les pàgines següents els poemes fets teus que t'agradin més, després d'haver-los corregit bé (gramàtica i mètrica) i d'haver-te assegurat que són rics en imatges poètiques.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA