Antologies de poetes
Nins poetes
Miquel Bauçà
Josep Carner
Enric Casassas
Guillen d'Efak
Josep Maria Llompart
Joan Maragall
Maria Mercè Marçal
Miquel Martí i Pol
Pere Quart
Joan Salvat Papasseit
Jaume Vidal Alcover
Marià Villangómez
Cèlia Viñas
Altres poetes
Cançons
Nins poetes
CAVALL
Vius a la granja
i menges herba.
T'aixeques dret
quan ets a Menorca
(CP Pràctiques, infantil)
L'HIVERN
La neu que neva,
la neu que baixa,
la neu que davalla.
La pluja que plou!,
la pluja que cau,
la pluja que baixa,
la pluja se'n va.
El calabruix que cau,
la pluja que ve.
El cim de la muntanya
blanca de la nevada,
blanca.
La neu que es fon,
fusa pel sol,
fusa cau l'aigua,
fusa.
La primavera que ve
el sol, les flors , també.
L'hivern que se'n va,
adéu hivern,
adéu...
Catalina Arbona
(CP Pràctiques, 5è)
-Les mans-
Les mans són per agafar,
i també per escriure,
escrivint una poesia
per en Guillem d'Efak.
Hi feia llumet de foc
davant la seva caseta
quan escrivia...
Mª Francisca Coll.
(CP Pràctiques, 3r)
Hi ha pinyes per tot.
Hi ha pinyes per tot
El vent les recull
i les fulles es mouen
(Angelina)
LA TORTUGA
La tortuga ballaruga
venga que ballarà.
Ai!, que és de ballaruga,
ai!, que li agrada ballar.
L'ARANYA
L'aranya lletgina
fa una teranyina,
s'enfila i s'enfila,
tragina i tragina
EL CARAGOL
Ja arriba el caragol
que a poc a poc camina;
porta les banyes al vol
i amb elles examina
*
L'elefant
és gegant
el ropit
és petit
*
La festa millor
és la de l'estiu;
tenim bon humor
tota la gent riu.
inici
Miquel Bauçà
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.
[dues versions d'un mateix poema:]
[1] Si demà em cau la dent,
tindré un portell a la boca.
[2] Si la dent em cau, demà
tindré por d'anar a costura.
inici
Josep Carner
Museu zoològic
ELS ANIMALS S'EXPLIQUEN COM BONAMENT PODEN
Cangur, el fill
-Jo, canguret bon minyó,
sóc a casa i al balcó.
El pop
-Sóc el ganut més sortós:
tot sovint, d'una embranzida,
pesco amb sis agafadors.
El cuc de seda
-Fils que feia per a un niu,
me'ls agafen i els treballen;
i acabant, us en vestiu.
El be
-Quina cosa em passa a mi
Em diuen "be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
L'oreneta
Davant genteta
potser poruga, arraulideta,
ella és qui diu:
-Só més, só més que una oreneta:
jo só l'estiu.
El gall
-Si jo oblidés ma cantera
en arribant el matí,
¿qui sap si el sol tornaria
cap més matinada a eixir?
La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
EL CAMELL
-El meu córrer meravella;
i si no em plauen estreps,
en ma esquena hi ha dos geps
i l'endemig fa de sella.
Espines, menjo només
(tot el que el desert ens dóna)
De pares a fills, fa estona
que ens carreguen els neulers.
Per sorrals escalfeïts
no tinc fam ni cerco ajuda,
i set dies i set nits
puc estar sense beguda.
I on jamai cap casa hi ha,
si és que em toca traginar
gent d'espasa o gent de renda,
quan ve l'hora de dinar,
ma gran ombra els fa de tenda.
EL CARGOL
-Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
L'ELEFANT
-Salut i alegria.
Jo só l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
Tinc una estatura...!
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
Bé em faria trist
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai no s'esgarria.
I en pena o en pompa,
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.
DIU LA PAPALLONA
-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l'una a l'altra flor.
Com a il.lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.
inici
Enric Casassas
COLTELLS
Aquella nit de cap d'any
va ser sonada sonada
quan li tocava tocar
es va espatllar la campana
inici
Guillem d'Efak
Capellet de vidre
Fesomies
mies.
Fesomies
rodones.
Minyó
boca de pinyó.
Minyona
de cara rodona.
Minyó i minyona,
minyona i minyó
i la vida que espera
al cap de cantó.
*
Un raig de sol
enviscat al vitrall
omple de fosca
lluminosa
la Catedral.
Plouen pops
petits.
Plouen puces
menudes.
Tots són dits
humits,
La pluja.
Cameta d'aranya,
civadeta,
de capellà;
No ens mullarà.
I si ens mulla,
la mare
ens eixugarà.
*
Tots els matins
canten dins
la rialla dels nins.
Ploren els cans
udolants
dins el plor dels infants.
*
La gavina
a la vela
i el cor
rema que te rema.
La font
canta que te canta
i el cor
batega
que te batega.
La gavina i el cor,
la font i la vela.
PAISATGES (fragment)
Borino negre,
borino ros
de pebre bo
i de pebre bord,
tal com vengueu
duis alegria
o mala creu.
LA MAR [fragment]
El cel
té un forat
de gat
perquè passin les barques.
PLOU I FA SOL
Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l'Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, malament ploris,
somriu i canta amb mi.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna
ja s'ha tret el dol
i l'oratge canta
i t'eixuga el plor.
inici
Josep Maria Llompart
CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).
inici
Joan Maragall
ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
SOL, SOLET
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
VISTES AL MAR
III
El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
inici
Maria Mercè Marçal
*
CLOS
..........................................
SOLC
*
Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
inici
Miquel Martí i Pol
NADALA
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
NOTICE
Si fa no fa
a la mateixa hora
que el senyor Neil Amstrong,
astronauta nord-americà,
posava els peus per primera vegada
damunt la superfície de la lluna,
la meva dona i jo,
en pijama,
matàvem a cops d'escombra
un ratolí
que se'ns havia entaforat
a la cambra
a primera hora del vespre
i que fins aleshores
no havíem aconseguit
de localitzar.
MAIG
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.
ARRÒS BLANC
Ben apilotat,
l'arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s'hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat,
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat,
per tal que resulti
un plat variat,
que l'arròs ho lliga
tot molt ben lligat.
inici
Pere Quart
CÉRVOL
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...
ZEBRA
Pel desert corre la brama
que no et saps treure el pijama.
TIGRE CAPTIU
¿Les fuetades t'han ratllat la pell,
o potser l'ombra de la reixa?
MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Dotze aiguaforts de Josep Granyer
[Dibuix: un llagost que va amb bicicleta]
El llagost,
ales i saltadors,
bota i vola.
No en té prou.
Que el llagost
ah! no rutlla.
El llagost
vol anar amb rodes.
TIRALLONGA DELS MONOSÍL.LABS (fragments)
Déu
-I tu, què vols?
Jo
Doncs, jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau. [...]
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes [...]
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de verd
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
[...]
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols. [...]
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port. [...]
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
inici
Joan Salvat-Papasseit
VIBRACIONS
*
Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
-El tram llampega.
*
Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.
DAMUNT MON VAIXELL
Damunt mon vaixell
l'arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.
inici
Jaume Vidal Alcover
ALEGRIA
He inventat un horitzó?
Pilota de goma, damunt la mar plana
bota, bota, bota!
Bota, cor, i puja, brollador d'escuma,
entre cel i cel,
entre somni i somni,
entre vida i vida...
Damunt la mar plana, damunt el temps pla,
bota cor,
bota, vida, vida meva, bota!
L'arena no compta.
No.
He inventat un horitzó!
ARA
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
Sol i sol i per a sempre
sol al fons de la memòria!
Alegria viva en mi,
per a sempreviva, viva
com el llumenaret blau
de la rondalla més llunya.
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
ALEGRIA
Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?
Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l'alba?
Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
L'horitzó
ple d'estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?
inici
Marià Villangómez
RIBA
La mar, vasta, existeix,
és amada. Són veles,
blau, escuma, abraçades.
Pols, fullams, terra endins
-el goig: ratlla, topada-,
i camins lluminosos
que, com la mar, s'estenen.
inici
Cèlia Viñas
UNA CANÇÓ "BAMBA"
La nina, nina, nineta,
té tan blanca la color
que quan dorm a dins del bres
els llençols són de carbó.
A la no, no, no,
bon dormissó!
La nina, nina, nineta,
feta sucre, mel de cel,
la prengueren els seus pares
de la cua d'un estel.
La nina, nina, nineta,
feta mel, melicotó,
la robaren els seus pares
de la neu de l'ametló.
A la no, no, no,
estrelleta i flor!
La nina, nina, nineta,
els seus pares l'han trobat
feta farineta dolça
dins una espiga de blat.
La nina, nina, nineta,
tota ploma, plomissó,
la trobaren els seus pares
a la Cala de l'Amor
inici
Altres poemes
Clementina Arderiu
EL MEU CANT
De no cantar
jo m'entristia;
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia
Bartomeu Rosselló Pòrcel
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
Màrius Torres
UN ARBRE
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Joan Vinyoli
LA PARAULA
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.
inici
Cançons
Ovidi Montllor
CUES D'ESTELS
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Pau Riba
L'AVIOLONCEL
Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Companyia Elèctrica Dharma
L'ÀNGEL DE LA DANSA
Àngel de la Dansa!
Dolça companyia!
No em deixis sol,
ni de nit ni de dia!.
No em deixis sol,
sense melodia!
N'gai N'gai
POL PETIT
Dies fets d'angoixa.
Carrers plens de por.
Gent sense esperança.
Ciutats sense cor.
Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.
Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol Petit!
També cantaré jo!
Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
són només per divertir-se
i que no has de buscar raons.
però no deixis que t'enganyin,
qui diu això no et vol bé.
Cal que sortim
a cantar al carrer.
inici
Pàgina de presentació MAG POESIA
|
