I EL SEU ESGUARD 

i el seu esguard damunt el meu esguard 
sóc presoner 
  que la vull presonera: 
aquest matí que una flor m'ha posat 
li deia així 
  baix baixet 
    a l'orella: 

sota els teus ulls, és un bes el que em plau. 
 

PERQUÈ HAS VINGUT 

Perquè has vingut han florit els lilàs 
i han dit llur joia 
  envejosa 
   a les roses: 

mireu la noia que us guanya l'esclat, 
bella i pubilla, i és bruna de rostre. 

De tant que és jove enamora el seu pas 
-qui no la sap quan la veu s'enamora. 

Perquè has vingut ara torno a estimar: 
diré el teu nom 
  i el cantarà l'alosa. 
 

AMO L'AROMA 

Amo l'aroma d'aquest brot de menta 
que duus lligada dintre el teu somrís 
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa 
com vela nova que torba el garbí. 

Les xicres blanques dels pals del telègraf 
si ets a la ruta guarden ton camí; 
pel brot de menta cap d'elles pledeja- 
pledejarien si em veien sofrir. 

Perquè vindria de la boca teva 
la posaria al mossec de les dents, 
fes-me'n penyora, del teu brot de menta: 
jo, per pagar-la, ja em donaria teu. 
 

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
   ben blanca 

l'ombra corba 
  incitant 
   de l'esguard: 

encara un altre bes 
   un altre 
    un altre 

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! 
 

QUIN TEBI PLER 

Quin tebi pler l'estimar d'amagat 
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria 
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç 
i més i tot, que l'abraç duu follia. 

La seva cambra si em té enamorat! 

¿On és l'espieta que l'amor ens priva? 
 

ÉS FADRINETA I COM UN SOL 

És fadrineta i com un sol, 
ara als meus braços defallia; 
si duu a les celles mort i dol 
duu a les pestanyes la metgia. 

Si a cada pit porta un robí 
em diu l'afany: li robaria. 
-Ella els guardava sols per mi, 
si ara els volia ara els prenia. 

Si l'assentava als meus genolls 
era una rosa que s'obria. 
 

SI LA DESPULLAVA 

Si la despullava 
oh, la meva amor! 
un botó que queia 
ja em donava goig 
-ara la bruseta 
i el cinyell tot pret, 
mel rosada i fresca 
la sina després: 

al mig de la toia 
clavellets vermells: 
 

VISCA L'AMOR 

Visca l'amor que m'ha dona l'amiga 
fresca i polida com un maig content! 
Visca l'amor 
  l'he cridada i venia 
-tota era blanca com un glop de llet. 

Visca l'amor que Ella també es delia: 

visca l'amor: 
  la volia i l'he pres. 
 

RAÏLS I MÉS RAÏLS 

raïls i més raïls 
-i més raïls 
  i més raïls- 
(la xemeneia fa el seu nom blanc 
   en marxa) 

jo resto pres per la xarxa dels raïls: 
cor i desig com unes mans lligades 

(si xiula fort 
  penso que m'ha cridat) 
-perquè enyora l'amant 
i jo l'amor del cos 
 i el de l'amor només de l'estimada 

i ara imagino 
el seu bes i el seu braç 
i és sols l'agulla dels raïls 
    i la màquina 

 MÉS RAÏLS QUE VOLS D'OCELL 
  LA MATINADA CLARA 

inici

portada salvat-papasseit 

poemes en ondes hertzianes 
l'irradiador del port i les gavines 
les conspiracions 
la gesta dels estels 
la rosa als llavis 
óssa menor 
poemes dispersos 
fragments 
prosa 
dades 

Antologia de poemes per a l'escola
 

Pàgina de presentació MAG POESIA