NOCTURN PER A ACORDIÓ 

   A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. 
(Vosaltres no sabeu 
   què és 
    guardar fusta al moll: 
però jo he vist la pluja 
a barrals 
sobre els bots, 
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa: 
sota els flandes 
i els melis, 
sota els cedres sagrats. 

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit 
i la volta del cel era una foradada 
sense llums als vagons: 
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. 

Vosaltres no sabeu 
   què és 
    guardar fusta al moll: 
però totes les mans de tots els trinxeraires 
com una fandola 
feien un jurament al redós del meu foc. 
I era com un miracle 
que estirava les mans que eren balbes. 

I en la boira es perdia el trepig. 

Vosaltres no sabeu 
   què és 
    guardar fusta al moll. 
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells 
-que són de tants colors 
com la mar sota el sol: 
que no li calen veles. 
 

L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA 

   A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, 
mireu  l'ésser fuster: 
-serra que serraràs 
   i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d'encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega. 

I els manyans  oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s'embruten els dits; 
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n'enjoia 
   car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: 
veiéssiu les gavines 
   com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa  el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga 
   de colors a pleret. 

I encara més 
si us deia l'ofici de paleta: 
    de paleta que en sap 
    i basteix aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen 
  sense escales 
    pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells 
  i els sòcols 
    i les voltes de punt... 
Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls! 
 

ARQUER D'AMOR 

Si et veia la sina 
veia dos fitons; 
oh, deixa'm, amiga, 
que provi el meu pols. 

Si un pit et sagnava, 
beuria ta sang; 
si et sagnava l'altre, 
amb les dues mans. 

Obre ben bé els braços 
i acluca bé els ulls: 
si la carn no es bada 
la vida s'esmuny. 

Quan sentis ma boca 
aguanta l'alè- 
t'estremiràs tota 
i és quan jo et prendré. 

Amiga, la vida 
és una cançó. 
Jo canto ta sina, 
arqueret d'amor. 
 

LA MEVA AMIGA COM UN VAIXELL BLANC 

Aquella verge vinclada als meus braços 
tota es donava però ha fet un gran crit. 
-Oh, amat, no temis! - em deia 
    ajocant-se: 
-No hi ha a la terra cap glavi més fi. 

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra 
que et faci ofrena d'un amor tan pur. 
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga: 
¿com ho faria, si era sense tu?- 

I ara s'alçava i jo la vestia 
i els seus cabells destrenava pel coll. 
La carn, flotant al mossec de la vida, 
s'enorgullia de la comunió. 

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava 
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- 
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me: 
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- 

A cada mot més la veu endolcia, 
i jo era alhora l'heroi i l'esclau: 
-No et deixaré 
  et diré el nom d'amiga. 
La meva amiga: com un vaixell blanc. 

I encar de nou la prenia en mos braços 
-ja era el seu ventre més alt i més fort. 
I a cada pit un vermell: 
   dues brases 
com la punxada del llavi i del cor. 
 

JUNY 

Per Sant Joan, amiga, te'n faria retret 
si és cas que no venies al festeig que tindrem. 
Cada noia fadrina demanarà un promès, 
l'algàbrega i la ruda voldran llum dels estels. 
Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets. 
Farem focs d'artifici com no es veu en els cels 
perquè caiguin estrelles 
   i en bombes de paper 
pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs 
-i el teu 
 si t'atrevies 
   que és un prec que conec. 
Tu els clavells regaries. Jo et robaria un bes. 
 

PROVERBI 

Així la rosa enduta pel torrent, 
així l'espurna de mimosa al vent, 
la teva vida, sota el firmament. 

inici

 portada salvat-papasseit 

poemes en ondes hertzianes 
l'irradiador del port i les gavines 
les conspiracions 
la gesta dels estels 
la rosa als llavis 
óssa menor 
poemes dispersos 
fragments 
prosa 
dades 

Antologia de poemes per a l'escola
 

Pàgina de presentació MAG POESIA