la gesta dels estels
1922
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
BITLLET DE QUINZE
l'autòmnibus
correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta
el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:
-tot ell sembla una O
de joguina que riu
(la mare deu ser prima
-bella com un obsequi!)
a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor
de la llet matonada
jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna si era coca ensucrada
vet aquí que -altre temps-
jo també era
un nadó
de cop me feia gran
i em duien al fotògraf
-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
un cavall arrogant
alt i net
de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:
JA
SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?
vet aquí que la dida
en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus
semblava aquelles fulles escurades de nata
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
DIVISA
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
PLATXÈRIA
Dolça amigueta, jugem a fet
o a corretgeta, o a bell indret.
Dolça amigueta, no tinguis por:
ni he d'allunyar-me ni en cap racó
fer-te malícies, o bé el distret
si acàs et cremes o ets a l'indret
on he amagada la teva flor:
si tu ets manyaga jo seré bo.
Dolça amigueta tornem al joc,
la teva escala afarà de toc.
Si tu m'atrapes no et besaré,
si jo t'atrapo perdonaré
que no m'estimis. Ja em somriuràs.
Si et cau la trena jo et faré el llaç.
(Musicat per Toti Soler al disc Cançons)
SENSE EL RESSÒ DEL DRING
Sense el ressò del dring i el brill de l’or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:
que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar,
-l’altra després de l’una-
abans una tonada i després un bell cant;
que en arribar al lloc on m’abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l’abraç de la més joguinera;
i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:
i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:
-que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l’or.
(Al disc de Casasses i Comelade)
inici
portada salvat-papasseit
poemes en ondes hertzianes
l'irradiador del port i les gavines
les conspiracions
la gesta dels estels
la rosa als llavis
óssa menor
poemes dispersos
fragments
prosa
dades
Antologia de poemes
per a l'escola
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|