joan salvat papasseit
 
POEMES DISPERSOS
 
 

AMADA, AMADA 

Com te veig 
sense veure't ni tenir-te al davant! 

Ara mateix, 
m'apar com si corressis. 

Vers la meva cabana d'il.lusions. 

Amada, 
vas lleugera de roba. 

I, en corrent, 
tos pits saltironegen en son si. 

Aprés bojament rius, 
-en adonar-te'n-, 
talment com una nena enjogassada. 

A prop de la cabana has arribat, 
amada. 

I dolçament m'esguardes. 

Per què acotes el cap, avergonyida? 

Amada, 
jo ara et vull fecundar: 

Perquè un infant alletis 
-que sigui com un déu. 

I els homes beneeixin 
els teus sins 

i el teu córrer. 

  (1918) 
 

LES GORGES 

A Sant Martí del Canigó 
la veu ressona que us esglaia. 
Diu: Catalunya! 
  i la remor 
sempre contesta: Esclava a Espanya. 
Si prens coratge 
  els ulls al cel 
i alces el braç -gest de venjança, 
a Sant Martí sents una veu 
i a cau d'orella: 
També a França. 
 

CANÇÓ FUTURA 

Guerra la guerra, fem-nos soldats: 
serà la terra pels catalans. 

Gent de Castella, deixeu-nos pas! 

Feu-vos enrera la host vilana. 
La mar és nostra! La granca ufana 
que l'estol passa. 
   La malvestat 
s'és feta eixorca si som triomfants: 
serà la terra pels catalans. 

Duem estrella i penó barrat, 
guerra la guerra! 
   L'ardit es bat 
per una engruna dolça de pau: 
si perd l’engruna vol llibertat. 
Serà la terra pels catalans. 

Gent castellana, l'allau no us val! 

inici

portada salvat-papasseit 

poemes en ondes hertzianes 
l'irradiador del port i les gavines 
les conspiracions 
la gesta dels estels 
la rosa als llavis 
óssa menor 
poemes dispersos 
fragments 
prosa 
dades 

Antologia de poemes per a l'escola
 

Pàgina de presentació MAG POESIA