PAISATGE EIVISSENC A SANT JORDI 

Cavaller que adormia 
a la temptació 
El foc i el deixondia 
quan calia braó. 

Ira santa i salvatge 
li cruixia a les mans. 
El cor era coratge, 
força els membres galans. 

Als ulls gentils li lluca 
cristiana virtut. 
Té morta als peus la cuca 
i al cel l'esguard perdut. 

El seu renom avança 
des d'un vell orient. 
Dur cavall, dreta llança 
que anàvem coneixent. 

Fills d'una terra llunya 
admiren tal gençor. 
Sant Jordi, a Catalunya, 
el reben per patró. 

Cap a les illes vénen 
els vaixells catalans. 
Els vents dansen, s'estenen 
per veles triomfants. 

Rompuda, s'esllavissa 
mitja lluna al pregon. 
Sant Jordi eixampla a Eivissa 
camins per córrer món. 

Sant Jordi és blanc, un temple 
entre aires de cristall. 
A l'altar dóna exemple 
de virtut a cavall. 

Sobre els arbres s'enfila 
coronat de merlets. 
Mar a dos vents vigila: 
aquí  els camps són estrets. 

Horts i raïms-la terra 
és un pla d'abundor. 
Al nord, asprors de serra. 
a migjorn, la claror 

D'unes líquides tanques, 
espill d'un cel molt alt, 
On sobreïxen, blanques, 
les muntanyes de sal. 

Una torre, a la costa, 
parla d'un món absent. 
Ja el moro no s'acosta 
i s'emporta la gent. 

Sant Jordi encara esguarda 
la mar, vers l'enemic. 
Només veu, a la tarda, 
baixar un repòs antic. 
 
 
 

SES FEIXES 

Aigua i terra en abraçada 
inextricable i fecunda, 
humitat que els camps inunda 
subtil i quadriculada, 
conreus de verdor ofegada, 
nivell de feina i tranquil.la 
aigua negrosa que asila 
la granota fugissera. 
I munta al cel la palmera 
per saludar naus i vila. 
 
 

PETITES CANÇONS DE L'ANY 

NEU A EIVISSA 

Borrallons estranyats 
per figueres de moro. 
S'enfonsen blanament 
els camps, sota un subtil 
nord que s'atansa, sota 
la neu. Germana freda, 
sal, calç, flors d'ametller. 

PRIMAVERA DIFÍCIL 

Maig, encara més bell 
amb tant de maig passat 
i els futurs per als altres 
-amb la malenconia. 
Verdancs i resplendors 
per a un cel alt. Un brot, 
vell i sol, cap endintre. 

RIBA 

La mar, vasta, existeix, 
és amada. Són veles, 
blau, escuma, abraçades. 
Pols, fullams, terra endins 
-el goig: ratlla, topada-, 
i camins lluminosos 
que, com la mar, s'estenen. 

OCTUBRE INTERIOR 

Tardor lleu i profunda 
que a nosaltres mateixos 
ens torna, ala esmolada, 
sabor d'eternitats. 
Vent d'esperit, i pluja 
per carrers d'infantesa 
i en la futura fossa. 
 
 
 

 DECLARAT AMB EL VENT

APUNTS DE SES SALINES 

 I 

Sol i vent damunt el pla. 

El sol, per subtil camins, 
busca la sal, e el seu gra 
qualla als estanys, horts salins. 

Hortolà, el vent poua amb els molins 
l'aigua dolça als caps veïns: 
fruita, hortalissa i dacsar. 

 II 

L'illa s'amuntega al nord. 
La ciutat fuig amb el port 
i les murades. Salines 
solitàries. Dins l'estany 
brilla al sol l'esforç de l'any 
sota un vol baix de gavines. 

Vores de la sal: camins, 
i la palmera desclosa, 
i la rosa 
dels molins. 

 VIII 

Nòrdics vaixells són la baga 
que estreny el sol i la sal 
amb el peix de fred i obaga, 
gels i aurora boreal; 
el treball del saliner, 
dur de suor i coïssor, 
amb l'esforç del pescador , 
llarga mar i breu recer. 
Antics oficis, armats 
contra oposada duresa, 
oh mar presonera i presa, 
lliure mar de tempestats! 
Motonaus, vapors, velers... 
Un vell lligam hi camina. 
Pel mar te'n vas, sal marina, 
al mar dels blancs mariners. 
 

RITMES 

 1 

Arriba de les més velles 
cançons la meva cançó. 
Arriba de no sé on. 

I ve per totes les meves 
cançons la nova cançó 
Ve pel meu somni pregon. 

L'adolescent solitari. 
La llengua remota en boires 
de gestació. 
Allí hi havia aquell arbre 
que fruita cada saó. 
De la terra, de l'aire, 
recollia l'amor. 

La seva força era d'amor. 
 

 2 

La seva força era la flama. 
enmig de la nit 
esclatava. 
Com un volcà, 
que sembla que el foc del món 
aplega a l'alta muntanya. 

Veu d'un home, l'avenc 
on ressonava. 
Era la veu escollida 
per tota la flama 
que recorre nostres entranyes. 

Boca sofrent 
i necessària. 

portada marià villangómez