COMENÇAMENT DE TARDOR 

Estovada de pluja, 
la terra es deixondia 
del mort estiu ardent. 

Lliures, àgils, als cants 
ascendien amb joia, 
a la tarda, els ocells. 

A l'horitzó, ferits 
de llum, vagaven núvols 
per l'aire transparent. 

Somiaven campanes, 
dins la volta de vidre, 
amb l'hivern ja proper. 

Les fulles tremolaven 
a la fina carícia 
de la gran mà del vent. 

El vent, que esdevindria 
guillotina, aviat, 
d'un aspre i prim acer. 
 

L'HORT 

Sol post. El vespre davalla 
damunt el camp pla i obert. 
L'hort és més tendre i més verd. 
Encara el pagès treballa. 

El reflex d'un reguerol. 
L'infant torna amb la porcella 
i l'al.lota amb la vedella 
pel pacífic corriol. 

La sínia es queixa, cansada, 
i al safareig cau el broll 
amb un alegre soroll 
que emplena l'hora callada. 

L'era amb els daurats pallers, 
la casa cúbica i blanca, 
les dacseres de la tanca 
i el racó dels tarongers. 

I l'hortolana disposa, 
sota el parral, la frescor 
de l'aromàtic meló 
i la síndria verda i rosa. 
 

SENSACIÓ D'¡EIVISSA 

El llarg matí d'estiu. El sol ardent. 
l'ombra de la figuera, travessada 
de brisa, entre el rostoll, clou la manada 
de les ovelles i el pastor indolent. 
S'alça cap a la punta un floc de pins, 
d'on ve una olor calenta i aromada. 
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada, 
la proa a rumb, s'allunya blau endins. 
 

CAMINS 

Camins i corriols lents de la pagesia, 
els inactius diumenges, les tardes hivernals, 
per terres on el sol fingeix una alegria, 
i que ventades solen combatre, i temporals. 

Camí de la parella, dins fosc amor perduda, 
sender pausat del vell que va a veure el veí, 
i el que duu a la botiga del joc i la beguda, 
i el que emplenen els joves dels ucs que empeny el vi. 

Camins entre pinedes retortes, remoroses,
entre nues figueres i oliveres d'argent, 
amagats entre serres o mostrant, espaioses, 
les clares llunyanies que renta el pas del vent. 

Gais camins, a vegades, quan s'atura la tarda, 
quan toca el sol llurs vores de floretes i brins, 
quan l'ametller s'adorna, quan el pagès esguarda, 
complagut, els sembrats que prosperen... Camins... 
 

DESPERTAR 

Un goig que oblidava es posa 
a cantar-me, de mati. 
Rera la finestra closa, 
quina festa ve a florir? 

Ja et conec, alegre albada 
que em sotges el despertar. 
No és la sola vegada 
que m'estires de la mà. 

És la llum dolça i primera 
que avança pels somnis vells, 
amb cridòria matinera, 
tota creuada d'ocells; 

És el sol que, ja fa estona, 
el seu curs lent ha reprès, 
i amb mirada que esperona 
torna al carrer bell i encès; 

És terra meva, és a casa, 
és primavera gentil, 
i és el goig, florida espasa, 
que em penetra el cor d'abril. 
 

portada marià villangómez