*** 
D'enllà dels horitzons, 
rotunda sobre els homes, 
l'alegria de l'aire. 
El món avui és aire; 
és una pell ardent 
que de goig estremeixen 
les altes correnties. 
Llum de l'aire, sabor 
de l'aire! Hi ha sospites 
de primavera, al fons 
de la brisa pausada. 
L'aire arriba joiós 
de travessar la glòria 
del dia; d'agençar 
d'una frescor d'escumes 
la sandàlia lleugera, 
o, al pinar assolellat, 
de suscitar i endur-se'n 
Aquests hàlits de vida. 
del costat de l'hivern 
Surt a encalçar la joia 
Un voleiar de gràcies. 
al pit adolescent 
clares imatges cremen, 
i un desig abrandat 
busca, en camins aeris, 
revelades nueses. 
Cap a un triomf de llum 
apressada la terra. 
En nova ardor les sabes 
cap a la primavera. 
Un deler, que dormia 
dins l'ombra, ha obert els ulls. 
I la sang es contempla 
a ella mateixa, viva, 
i en tanta embriaguesa 
o estranyada delícia, 
es creu suficient, 
lligada aquí, a la terra, 
als homes, a la densa 
gerdor i a la presència 
lluminosa de l'aire, 
aire de mars, obert 
a les promeses, aire... 
 
 
 

 *** 

Quan la terra s'eixuga, 
torrent, horts es desperten. 
Fresca cançó de l'aigua, 
Amb sol i ombres pregones. 

Fa com si vola o juga. 
Canta, brilla, escumeja. 
Aquí s'atura, fonda; 
allí, lleugera, salta. 

Però l'aigua s'enfonsa. 
Busca el pendís, llenega. 
Omple el fondal; hi endinsa 
tot el cel que emmiralla. 

Llisquent damunt la terra, 
sabes només eleva. 
Feta verdor, flor, ufana, 
els alts marges domina. 

Si tímida s'oculta, 
espessors la delaten, 
tota la vida gerda 
Que s'allarga vora ella. 

Fins la roca on s'arrapa 
floreix a una influència 
d'aigua i sol. S'il.luminen,
vermellencs, els baladres. 

Si l'ombra s'entafora 
dins la font enclotada, 
també és niu de tendreses: 
s'hi acull la falzia. 

L'hort el torrent voreja 
o el bosc el peu h banya: 
hi creixen pins, savines, 
mata, esbarzers, ginebres. 

Oh la verdor sonora 
que amb el canyar s'aixeca! 
Oh la murta aromàtica 
i el tinter i vidiella! 

Al capvespre, és tot ombra, 
clara veu, tendra fuita. 
El rossinyol hi arrela 
les altes notes líquides. 
 
 

portada marià villangómez