XAVIER FÀBREGAS :

quan comença a escriure pel teatre Joan Oliver ho fa amb l'intent de fer-se un lloc dins els circuits professionals, i adopta la forma de la pièce bien faite. Hi aboca, però, un grau important de mordacitat que fa de les seves comèdies un producte verinós, un revulsiu, completament nou, fins llavors, fins el panorama del teatre català. Amb la guerra Joan Oliver utilitza l'escenari com el lloc on plantejar les tensions del moment. La fam (1938), [...] resulta el drama polític més important d'aquell període. 

L'obra teatral més important de les escrites arran de la nostra guerra és [...] La fam, de Joan Oliver, drama en sis episodis que guanyà el 1938 el premi del "Teatre Català de la Comèdia" atorgat per un jurat format per Avel·lí Artís, C. August Jordana, Domènec Guansé, Enric Giménez i Xavier Benguerel. La fam fou estrenada el 15 de juny de 1938 per una companyia en la qual figuraven coneguts actors de l'escena catalana i estava encapçalada per Maria Vila i Pius Daví. 

A La fam, per primera vegada, són plantejats amb rigor a l'escena els problemes que comporta una revolució socialista i els seu desenvolupament a partir d'una societat conformada segons les estructures capitalistes. [...] 

A La fam ens trobem davant unes situacions ben definides exposades per mitjà d'una tècnica realista que tendeix a la síntesi. Personatges i situacions són relacionats per Joan Oliver d'una manera dialèctica: cada personatge, segons la seva manera d'ésser -manera que ve definida psicològicament i ideològica- reacciona de manera diferent en cada una de les etapes de la revolució, i hi juga un paper determinat. 

A La fam assistim a un antagonisme gairebé biològic encarnat pels personatges de Samsó i Nel. Samsó és anàrquic, sensual, decidit fins a l'arrauxament, incapaç de sotmetre's a cap mètode o a cap partit; [...] Nel, en canvi, és l'home pacient, capaç d'arribar a la transacció, de fer marrada [...] és maniobrer, disciplinat, necessita l'escalf d'altri i esdevé una peça imprescindible en les organitzacions del partit. Nel es posposa sempre quan els interessos de la col•lectivitat estan en joc; però li falla el determini en els moments decisius [...] Joan Oliver ens mostrarà, però, com Samsó i Nel, cada un des de la pròpia idiosincràsia, són útils, són imprescindibles a la causa de la revolució. Enmig de Samsó i de Nel hi ha Lupa, els sentiments de la qual es decanten sempre envers l'home que en un moment determinat juga el paper preponderant en la consecució de la societat revolucionària, en la qual creu i espera. [...] 

Aquests personatges no són considerats mai en abstracte; ben al contrari, Joan Oliver els sotmet durament al sotragueig de la dinàmica històrica. [...] La fam representa un notable intent de clarificació, d'estudiar amb coherència l'evolució històrica a acasa nostra a partir de 1936. I ve a mostrar-nos com no és possible una revolució si hom no duu a terme un canvi radical de les estructurers.
 

 (Feliu Formosa, "Pròleg" a Joan OLIVER. La fam. Barcelona, Aymà, 1974)
 

 "En 1938, en plena guerra civil, Joan Oliver escrivia, estrenava i publicava La fam, Premi "Teatre Català de la Comèdia", atorgat per la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya. L'Obra no ha estat representada amb posterioritat." 

 "La fam [...] té com a tema la revolució socialista i els seus problemes". 

 "Samsó [...] és un home que passa fam i que tria la fam. Així veiem com passa d'ésser un desclassat, un "ric que no ha tingut sort" (són paraules de Sartre) en els episodis primer i segon, a ésser un revolucionari"
 "Oliver ha estat potser l'únic intel•lectual nostre que s'ha avançat en el tractament dramàtic d'aquest tema i d'aquests problemes." 

 "Nel i Samsó no  són solament dos revolucionaris que s'oposen i per tant es complementen, sinó que tots dos junts poden ésser alhora contraposats a la massa, amb la qual no acaben de vincular-se" 

 [Joan Oliver ha] "sabut extreure de les passades experiències una gran lliçó de solidaritat amb els qui han vingut després. Aquesta lliçó mereix el nostre agraïment més profund."
 

LECTURA D'UN TEATRE DISSIDENT: LA FAM, DE JOAN OLIVER
 Per Joan Buades, 5è fil.cat. (Treball per a Joan Mas, UIB) 

 "L'intent de cop militar obrí una perspectiva de revolució social a Catalunya: foren els anarquistes i la gent del poble qui aturaren de fet la sublevació; això va fer que el poder real passàs de la Generalitat  i dels partits del Front Popular a la CNT i, sobretot, a la seva base social. La col.lectivització d'indústries, serveis, transports, etc. fou general i el poble visqué uns mesos d'eufòria revolucionària insòlita i profundament engrescadora com bellament ha reflectit Orwell en el seu Homage to Catalonia. [...] Un any després de l'esclafament de la revolució, doncs, i a poc més d'un any de la desfeta, La fam se'ns apareix com una obra crucial en tenir com a paisatge social la problemàtica instauració d'una societat lliure i per la seva vigoria escènica, que destaca per damunt d'una producció teatral mediocre, pamfletària o al marge dels problemes del seu temps." 

 "Samsó prové d'un sector social força en augment els anys 30 arreu d'Europa: els desvagats, el lumpen humà que malviu del que troba o roba. Aquest ésser humà esgarrat apareixerà prolíficament a la literatura i el teatre d'entreguerres molt especialment a l'àrea centreuropea. Potser seria necessari un estudi profund de les connexions que insinuam enetre el prototipus de Samsó i els dels personatges d'obres com Berlin Alexanderplatz d'Alfred Döblin o Mahagonny i L'òpera de tres rals de Bertolt Brecht; tot i això, i a la vista del procés de formació de Joan Oliver i les seves traduccions que va fer posteriorment, la hipòtesi no ens sembla descabellada. [...]  Com dèiem, Samsó té un referent social clar que fa de la marginació un espai de sobrevivència. Per això, els Samsons són carn permanent de policia." 

  "[La fam] permet a Oliver expressar una crítica des del costat de la revolució -Samsó no pot ni vol trair-la- als modes i actituds antigues que veu renovellar-se amb altres màscares després que els d'abaix han pogut entrellucar un alliberament radical, real, total. Samsó, a més de constituir un  personatge d'un extraordinari vigor escènic i literari, neix de l'amargor d'Oliver per l'estroncament d'un procés obert, popular, inusitadament nou i joiós en la història del món que anul.lava de fet les jerarquies, els gran principis, les actituds encarcarades, l'Ordre. El drama de Samsó, la seva lucidesa, rau a copsar que no hi ha una cultura diferenciada entre el nou el vell Poder. Més enllà de les paraules, els nous caps revolucionaris mantendran una vida escindida i se separaran jeràrquicament del poble. Les formes han canviat (ara és per ordre del Sant Partit o per les "necessitats" superiors de la "Revolució") però el paradigma és el mateix. Si darrera Samsó s'hi poden endevinar traces d'Oliver, l'intel•lectual conegut pel seu inconformisme, la seva independència d'opinió i el seu suport a tota causa popular, és aquest reconeixement de continuïtat el que explica el desencís amarg que trasparenta l'obra en comparació a la il.lusió vigilant de l'Oda a Barcelona" de tot just dos anys abans." 

 "A un any de la liquidació de la revolució i a un altre de la desfeta total encara incerta, la seva gosadia consisteix a escriure una obra dissident però no contrarevolucionària. A la vegada reïx a bastir un text literari  sòlid que no pot reduir-se a obra "menor" fruit d'una circumstància "excepcional". Crec que el més evident després d'una lectura de La fam és el seu segell oliverià de sempre: una certa amarguesa envers els fariseus que detenten el Poder. Si abans eren els burgesos, ara ho són els vencedors de maig de 1937 i les actituds d'alguns caps cenetistes: no hi ha una crítica de les ideologies sinó d'uns comportaments morals concrets en uns individus concrets també.  Els fariseus d'ahir, els burgesos, tenen uns dignes continuadors en els Astals, Nels i comissaris polítics; fet i fet, el Poder, l'Ordre, la jerarquia subsisteixen. Des del punt de vista d'un Poder policíac i neostalinià com el que patia Catalunya a principis del 1938 això era força herètic i perillós. D'aquí les migrades dues setmanes de representació de l'obra durant l'estiu del 1938."

inici
Una pàgina sobre Pere Quart
Una altra

Poemes fets per al.lots, dedicats a Pere Quart

Página de presentació MAG POESIA