museu zoològic
ELS ANIMALS S'EXPLIQUEN COM BONAMENT PODEN
Cangur, el fill
-Jo, canguret bon minyó,
sóc a casa i al balcó.
L'abella
-Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.
El pop
-Sóc el ganut més sortós:
tot sovint, d'una embranzida,
pesco amb sis agafadors.
La cigala
Diu la cigala al marit:
-Voldria fer migdiada,
i no puc, amb el teu crit.
El cuc de seda
-Fils que feia per a un niu,
me'ls agafen i els treballen;
i acabant, us en vestiu.
El be
-Quina cosa em passa a mi
Em diuen "be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
L'oreneta
Davant genteta
potser poruga, arraulideta,
ella és qui diu:
-Só més, só més que una oreneta:
jo só l'estiu.
El mosquit
-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota de sang.
El gall
-Si jo oblidés ma cantera
en arribant el matí,
¿qui sap si el sol tornaria
cap més matinada a eixir?
El mussol
Jo tinc cara de set.ciències
i visc, de dia, ensopit;
totes les mesves sentències
les penso, immòbil, de nit.
La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
portada josep carner
|
