GLOSSA 

Sol, solet, 
vine'm a veure, que tinc fred. 

 Tothom de la casa 
 és lluny, a fer el tomb; 
 ja només vigilen 
 mos soldats de plom. 

 ¡Quina revolada 
 de vent al terrat! 
 I em mira, i s'eixampla, 
 tan negre, el meu gat. 

 La nina, malalta, 
 jeu en un racó 
 i roda per terra 
 polsim de segó. 

 Tinc esgarrifances, 
 i de poc em val 
 la casa tan freda 
 i el sostre tan alt. 

 Sol, vine, que el núvol 
 tot ell és negror; 
 fem.nos companyia 
 si també tens por. 

Sol, solet, 
vine'm a veure, que tinc fred. 
 
 

DE LA VILA DEL VENDRELL 

Adéu, vila regala, 
adéu, vila del Vendrell, 
que fas una olor mesclada 
de garrofa i vi novell. 

Vibren cases blanquinoses 
sota el dia solellós; 
beuen les ugues, calmoses 
en els vells abeuradors. 

Cremen marges i vessanes; 
les veremes seran bones, 
fa l'abella, zumzejant. 

I encabides en tartanes 
a berenes van les dones, 
cap a mar, sotraquejant. 
 
 

LA SOPA 

Fum que vas a la teulada 
i que n'ixes floc a floc, 
dius a la lluna afilada: 
-Vora l'olla salta el foc-. 

La mare crida i trascola 
i vigila de reüll 
la sopa de farigola 
que està si bull si no bull. 

Si, de lluny, el fum albires, 
plega, pare, ton fadic; 
ja s'entaulen les cadires 
i les sopes fan bonic. 

Fins la boca més llamenca 
de desig d'haver-ne es mor, 
sopa humil, sopa rossenca, 
mostrejada amb oli d'or. 

Troballa que ens fores duta 
per un savi saberut, 
l'herba humil de roca eixuta 
et penetra de virtut. 

A la setena bocada 
troben la conversa els grans 
i a l'última cullerada 
hi ha la son per als infants. 
 
 

CANÇONETES DEL "DÉU-NOS-DO" 
[fragments] 

Déu nos do ser catalans, 
gent de bella anomenada, 
la millor cosa del món: 
vella rel i fresca saba. 

Portaré un raïm sencer 
a la porta de l'amiga: 
menjarem tot el raïm 
sense moure'ns de la llinda 

Déu nos do la casa blanca 
sota un cel ben solellat; 
dos rosers a la finestra 
que l'Amor hagi flairat 

Déu nos do la gosadia 
de la sang independent, 
i aquesta ànima difícil, 
i aquest llavi malcontent. 
 
 
 
 

auques i ventalls
 

TIRALLONGA DELS SISOS I ELS ASOS D'AQUEST MÓN 
[fragments] 

EL POLÍTIC 
Quan diu rugint: -És tot govern impur!- 
hom hi endevina el governant futur. 

EL CAP DE POLICIA 
Quan la sort de son càrrec el desnia 
va al Guignol, on el baten cada dia. 

L'ESTRANGER 
Li parlem son llenguatge.  No ens entén. 
A Barcelona, em penso, el va perdent. 

L'ATRACADOR 
No plany el cobrador que ha d'escometre. 
És burgès; porta coll i sap de lletra. 

EL MILIONARI 
Amb un copet que us sol donar a l'espatlla 
compleix, té crèdit nou i us posa a ratlla. 
 
 
 
 
 

llegendari
 

FI DEL REI JAUME 
[fragments] 

Desert el seny i l'esment atuït, 
ja ni es dolia el rei Jaume en son llit; 
del que deixava, ja n'era en oblit, 
i de sos ulls no es partia la nit. 

Li penja el llavi, rellisca el seu front; 
últim seguici, devora li són 
ombres, silenci, desfeta del món. 
Alt es dreçà, cal que jegui pregon. 

Oh llarga estesa de llum resplendent! 
Corre una veu d'Alacant al Conflent: 
-Si vas partir per als fills terra i gent, 
ara repensa't en nou testament. 

-Del meu llinatge, que es diu munió, 
sigui, indivís, mon reialme millor: 
la meva parla, que al temps més felló 
obri les ales i es torni canço. 

Mon cor hi resti, que amb ell primereja 
la nostra gent, i fa gunay i neteja; 
per als illencs l'Empordà nolieja, 
i el Segre verd al migdia bateja. 

I les paraules del rei en sa fi 
amb ploma d'or l'àngel sant confegí, 
i les servà com llavor de destí 
dins el misteri dels cors a venir. 
 
 
 
 

llunari
 

MARÇ 

¡Oh gran frisament 
 lluent! 
s'acluca l'esguard, 
 covard... 
Ja gosa sortir 
 el bri, 
i ve en l'aire dolç 
 la pols 
que fa, tortejant, 
un cant. 

Damunt el més pur 
 futur 
que, encara enterrat, 
 s'esbat, 
jo petjo camins 
 divins, 
¡oh dia roent 
 de vent, 
oh núvol espars 
 de març! 
 
 

CANÇÓ DE NADAL 

Branca rompuda pel vent espectral 
-un dia plena de fulles i rama!-, 
dóna'ns la flama, la flama, la flama 
no de cap negra foguera del mal, 
sinó la flama del foc de Nadal. 

Tu, vent geliu, el que fibla i somica, 
no véns amb rúfol missatge del mal; 
cara a la llar fas un poc de musica 
en tot forat assajant una mica 
els flabiols de la nit de Nadal. 

Balba enyorança, nafrada recança, 
vegeu: de nit els estels van mostrant-se; 
ah, no us pertoca de caure al fondal, 
sinó d'aprendre la dansa, la dansa 
d'àngels i sants en la nit de Nadal. 
 
 
 
 

arbres
 
 

TRES ARBRES 
[fragment] 

L'ENAMORAT 
Com que vas enamorar-te 
de la  font, arbre del pont, 
com que vas enamorar-te, 
i ella et cerca i se't compon, 
ara, el cel, només el mires 
en l'ull tendre de la font. 
 
 
 

absència
 

TEMES DE LA LÍRICA NÀHUATL 

AMISTAT 

La daurada panotxa primicera 
ens revifa en el temps primaveral; 
ens fa plaer com una llum lleugera, 
 de tan rossa i tendral. 

Però saber que no minvà cap dia 
en cor amic i el meu companyonia, 
és -més bell que la ploma i el penjoll- 
 un collar de joies al coll. 
 
 
 

el tomb de l'any
 

FORNALUTX 
(Record jovenívol de Mallorca) 

Entre muntanyes blaves i morades, 
i quan ja minven claredat i so, 
arran de fumaroles encantades 
s'acluca Fornalutx com una flor. 

Un rierol se'n va per fondalades 
sense temença ni posat de plor. 
Veieu sovint, dessota les brancades, 
present del cel, de la taronja el do. 
 

Amistoses, amb feines entre mans, 
les comares s'asseuen als replans; 
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries. 

Prop d'un viure suau i beneït, 
per ci per lla protegirà la nit 
els ulls de foc de sitges solitàries. 
 

portada josep carner