LA LLUERNA 

-El meu marit, que té ales, 
fuig de la pols i del fum; 
jo, que només m'arrossego, 
en nit entrada, faig llum. 

Si cada dia m'oblida, 
l'enlluerno cada nit; 
si no em destria en la fosca, 
faig llum i ve tot seguit. 

Ah! ma llum és tan lloada 
que a qualsevol de sobtat 
per una llum poderosa, 
li diuen enlluernat. 

Però ja ningú no es paga 
del que li hagi dat el cel. 
Ésser lluerna, lluerna... 
Qui pogués ésser un estel! 
 
 

CONVERSA DE MERLES 

Prop de casa, a l'alba, 
o ja en fosquejant, 
les merles conversen, 
conversen cantant. 

No n'entenc la parla, 
que és tota dolçor; 
però sé que és tendra 
i que té raó. 

Per al cant més íntim, 
vaga llum calgué, 
quan comença el dia, 
quan la nit ja ve. 

I el secret perdura, 
tendre i delicat, 
de les amoretes 
i de l'amistat. 
 
 

LA MOSCA 

-No caldrà pas que m'entabanin 
dient-me:  "Calla, aparta't, jeu". 
Per a ficar-me a tot arreu, 
no caldrà mai que m'ho demanin: 
us vaig al nas i allà on suqueu. 

I ara afegeixo als estordits: 
Jo vull la llum, dies i nits; 
i així el remei contra les mosques 
serà quedar-vos a les fosques... 
en companyia dels mosquits. 
 
 

PLANY DE L'ORENETA 

-En veient caure les fulles, 
a la llum parlo corrents: 
Cel que les tardors ataquen, 
no t'hi tornaries gens? 

Vull el sol un que ens retorni 
les cantades i les flors, 
amb un riure en cada eixida 
i un amor en cada enclòs. 

Em farien massa angúnia 
el boiram, la neu, el glaç, 
la gent sota el fred, gelada 
i amagada fins al nas. 

Vull coets de part de vespre, 
joia nova, cants ardents 
on ressoni, llesta i franca 
la gatzara dels vivents. 

Vull delers i serenates 
i cançons d'enamorats 
i, a la fi d'un raig de lluna, 
els poetes inspirats. 

I tot d'una, a l'aire lliure, 
joia nova i molt de sol, 
o si no, d'una vegada, 
vaig a l'Àfrica d'un vol! 
 
 

DIU LA PAPALLONA 

-Papallona encisadora, 
jo, lleugera i voladora, 
tendrament, en dia bo, 
vaig de l'una a l'altra flor. 

Com a il.lusió tan bella, 
cal no haver-me; fóra un crim. 
Per als ulls só meravella 
i, dins una mà, polsim. 
 
 

EL PARDAL 

Ocell alegre i gosat
de plomatge bru, clapat, 
més xerraire cada dia, 
jamai poruc ni mesell, 
ets dels infants alegria 
i lleu recança del vell. 

Pel passeig, pels carrerons, 
oh tafaner de naixença, 
sempre  ton goig recomença 
i no oblides ni els racons. 

Veus la que el teu cor adora? 
En aquell moment, és clar!, 
seduït ens vol deixar. 
I, a penes et veu volar, 
la branca d'arbre t'enyora. 
 
 

EL PINGÜÍ 

-Si ma forma i tarannà 
divertiria algun plaga, 
cap ximple no em guanyarà 
a nedar i a capbussar, 
que ja em vénen de nissaga. 

D'ulls rodons i bec gruixut 
sóc, nedant, extraordinari; 
ja sé que, a terra vingut, 
faig posat de saberut 
amb caient d'estrafolari. 

Mai per sentiments roïns 
se les heuen els pingüins; 
cap desplaer no ens trastoca. 
Sabem els antres marins 
i ens basta el cau d'una roca. 
 
 

EL POP 

-Prenc vida i hec gaugances 
en l'aigua, prop de roca, 
i de vegades munto 
i un raig de sol em toca. 

Amb mon seguit de braços 
a anar robant em plac; 
si els meus tentacles dansen 
mon cos és com un sac. 

No crec d'ésser molt savi 
ni a gran perill m'avinc, 
però el que prenc no ho perdo 
perquè el que tinc ho tinc. 

Ni com lleó rugeixo 
ni udolo com el llop; 
callat, vaig a la meva: 
ja ho té en naixent, el pop. 
 
 

SERPENT 

M'arrossego bé 
i em cabdello als arbres; 
mai no m'ha calgut 
un parell de cames. 

Destrossada carn, 
que d'altres la cerquin; 
jo menjo només 
preses que bateguin. 

Poder absolut 
és el que m'encanta; 
que l'hegui tot jorn 
bo i arrossegant-me. 
 
 

EL TORD 

-Só l'ocell gentil i franc 
de llom gris i ventre blanc 
amb clapetes 
ben deixades i fosquetes. 

En el cant no sóc primer; 
dir la veritat no em dol. 
Però diu el rossinyol 
que sóc el segon potser. 
I es plau tant a ma cantera 
l'olivera, 
que em sol dir: 
-Vols olives? De primera: 
canta, noi, i resta ací; 
i en els dies que se'n van, 
fes panxeta i dóna'm cant. 
 
 

portada josep carner