LA GUINEU 

-Eixim de nit sense fressa, 
talment que ningú no ens sent; 
tenim una llarga cua 
i un morrot ben amatent. 

Més ens plau d'estripar vides 
que de dar-nos cap enfit 
i, no fent remor de passes, 
ens ignora fins la nit. 

Si altra gent cuita de dia, 
les guineus ho fem després. 
El desig diu: -Si hi anava...- 
Les tenebres diuen: -Vés. 

Glotonies ens obliguen 
a deixar, per tots costats, 
nius desfets d'una grapada, 
galliners ben ensagnats. 
 
 

L'HIPOPÒTAM 

-El meu caparràs espanta 
amb més morro que no front, 
i tinc una pell tan dura, 
que és la més dura del món! 

Nedo com una sirena, 
menjo herbeta al regadiu 
i sé durar sota l'aigua: 
sóc un elefant de riu. 

El present que a mi em plauria 
(per a dur-lo sobre els lloms) 
fóra un piano de cua 
amb mànec de dar-hi tombs. 

He vist micos, he vist lloros. 
Trobo que no valen res: 
gent lleugera, estrafolària... 
Sóc un animal de pes. 
 
 

EL LLANGARDAIX 

-Só qui-sap-lo llargarut, 
com tota la meva raça 
ma cua dóna entenent 
que jo firmo cada passa. 

No em cregueu mala persona; 
de fer mal ¿n'he mai sabut? 
I em diu l'herba, quan hi passo: 
-Heu rosada, llargarut!- 

Jo m'entenc amb l'herba fresca 
i amb florides de l'estiu 
i els vorals de fi murmuri 
i el cel blau mirant-se al riu. 
 
 

EL LLORO 

M'he avesat a aaquesta gàbia, 
no mai tímid, no mai cot 
parlo sense cantarella 
i com si sabés de tot. 

He après d'un veí xerraire 
i un tartamut, son amic; 
converso de tota cosa 
com si entengúes el que dic, 

I parlo tan bé, que un dia, 
un miop (un jovencell), 
em féu de sobte: -Dispensi 
em creia que era un ocell-. 

I ja prou de rialleta, 
babaus que rodeu pel món; 
ben cert que aprengué d'un lloro 
l'inventor del gramofon. 
 

portada josep carner