joan brossa
poeta

portada
poesia escènica
poesia visual
poesia 1950-55
poesia 1956-70
poesia 1972-99
"avui dos carques són tres fills de puta"
"AVUI DOS CARQUES SÓN TRES FILLS DE PUTA"

 

introducció a la VI DIADA POÈTICA

moscafera - UIB  
Amb aquest vers de Joan Brossa, "avui dos carques són tres fills de puta", iniciam els actes finals d'uns anys dedicats al poeta. Primer de llegir tot Brossa: més de 70 llibres de poesia (amb més de 500 sonets), 300 peces escèniques, i altres tants poemes visuals. Un cop llegit el poeta hem fet la tasca de donar veu a la seva poesia, i vida a les accions teatrals.
 
Llegint i fent Brossa hem rigut, francament, intel.ligentment, amb frases com les que veis al programa, amb poemes visuals, verbals i escènics; perquè Brossa té el que tenen els vertaders artistes: cap, cor i tronc. Molts no s'han aturat de riure, encara, amb el vers que hem fet servir de lema: Avui dos carques són tres fills de puta. Un vers que només és una mostra d'una admirable actitud cívica, palesa en la vida i en les paraules del poeta. Diu: "jo he optat per la llibertat que tinc, i comprenc que en aquesta societat tot s'ha de pagar d'alguna manera. El restrenyiment econòmic és el preu de la meva llibertat". "Jo no vaig voler figurar mai com a director de Dau al set pel fet d’admetre's textos en castellà, i jo m'hi oposava"; i també: "L'intel.lectual només pot fer tres coses. O aprofita la situació tant com pot, o protesta i combat la situació, o s'inhibeix. Només pot fer aquestes tres coses. Saps el conte de Pinotxo? Hi ha un personatge que és la seva consciència. Crec que l'intel.lectual hauria de ser la consciència de la societat. Actualment els polítics s'envolten d'intel.lectuals perquè els donin la raó. Entens?".
 
Brossa, com qualsevol persona cívica, és molt dur amb el poder i amb les que se n’aprofiten, com molts intel.lectuals, com l'església, com molts acadèmics (entre els quals esmenta, evidentment, els pedagogs). Vegem-ho: "L'important s'aprèn, però no s'ensenya. No crec en l’ensenyança perquè genera molts paràsits"; "Situo la ciència pedagògica entre les peces de vestir, com una manera de buidar les butxaques de l'esperit per caure, si badem, en una mena de positivisme estirilitzant"; "Les escoles ensenyen a ser competitius, a fotre el del costat, quan el que haurien d'ensenyar és a saber qui és cadascú, per poder-se emancipar."
 
Joan Brossa és un gran poeta èpic (cívic), que canta la gesta quotidiana, que canta (com diu Bordons) "una situació d'injustícia centrada bàsicament en dos punts: l'opressió de l'homei la destrucció de Catalunya". Veim també el civisme de Brossa en la poesia visual, verbal i escència. I no cal que en digui cap exemple perquè ara mateix i avui vespre en veurem un darrera l'altre.
 
Diu Ruben Simón: "Al costat de l’originalitat i un humor festiu o càustic, segons el cas, els poemes de Brossa són una expressió de les coses essencials per les quals mereix la pena viure". I Pérez Montaner: "La poesia és vida per a Brossa i la vida, el sol i el vent són poesia; per això, res d'aquest món no li és aliè, perquè en un gest  o en qualsevulla cosa pot trobar la immediatesa de l'alè poètic".
 
Brossa és un poeta sense límits. Ell mateix diu: "Els límits interiors de l'home són els que es fixa ell mateix; altrament, no en té." I parlant de Duchamp: "Un dels fets més importants de la història de l'art és l'aparició de Marcel Duchamp. Ell va fer una revolució, diguem-ne anticulturalista, en dir que havia arribat el moment de valorar la idea i no la tècnica. Per això, actualment, exagerant la posició de Duchamp, hi ha pintos que no exposen obres, sinó projectes d'obres. La perfecció de la forma és un complement de la idea, però hi ha hagut tants abusos de la forma!".
 
Diu Brossa: "Ens fan posar les ulleres de sol quan el cel és fosc". Doncs avui estau convidats a treure-us les ulleres de sol: primer amb un tast de la poesia visual de Brossa --en una selecció del nostre poeta visual Jaume Falconer--; tot seguit amb els poemes verbals, i amb les cançons, tan viscuts pels nostres incomparables rapsodes; i el vespre amb la poesia escència de Joan Brossa. Gràcies, Joan Brossa, per les vostres paraules, per la vostra poesia, que ens ha proporcionat moments lúcids, intensos, agradables, a tots els que l'hem viscuda i ara la volem fer viure.
 
inici
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia