ot (1972)
 

Dedico aquest llibre als militants d'ETA
Izco, Uriarte, Gorostidi, Larena,
Dorronsoro i Onaindia,
a la presó del 1971 ençà, després de ser
condemnats a mort (els tres primers,
dues condemnes) acusats d'haver participat
en la mort d'un policia. Les sentències no van ser executades a causa de pressions de l'estranger. 

Els poemes acaben, el sentit continua.

inici

calcomanies (1972)
 

COSSOS 

Mentre el cos de bombers tenen 

botes inadequades
cascos que s'escalfen
falta de màscares
falta de telèfons portàtils
i manca de cotxes 

el cos de policia ha estat reforçat amb 

cascos d'acer
jeeps
cotxes-cisterna
bombes lacrimògenes
i material de tota mena. 

* 

Han volat amb cartutxos de dinamita
el monument al fundador de la Guàrdia
Civil. L'ona expansiva ha produït un greu
tremolor en parets i fonaments i ha fet saltar
les vidrieres de la planta primera de la
Comandància de la Guàrdia Civil. 
 

GUANT DE GRISÚ

La CIA comparteix els seus trofeus amb
Western Enterprises Inc.
     (Agitació a la Xina des de Formosa)
United Fruit Co.
     (Cop d'estat a Guatemala)
Anglo-Iranian Oil Co.
     (Cop d'estat contra Mosaddeq)
I la resta (etcètera)...

* 

Mitjançant l'ús de vint-i-sis lletres
diferents he pogut escriure aquest llibre
que adés reflecteix la realitat, adés
el meu esperit en llibertat i on
el primer mot mena a l'últim.

inici

els entra-i-surts del poeta (1973)

*
La dona riu en mirar l'home;
la vella riu en veure'ls tots dos,
i el vell, en mirar-los tots tres.
 

*
La coberta és la part exterior del sostre.
Els únics edificis que no mereixerien 
tenir teulada són les casernes,
les esglésies i els bancs.
 

*
Miro fixament una cosa que em sigui
familiar per tal de deslligar-me
de la seva relació quotidiana.
 

*
Els rics diuen:
Em cordo la meva americana.

Els pobres diuen:
Em cordo l'americana.

inici

poemes públics (1974-75)
 

S'ocupava molt de les seves cames. I ho deia
com si no hagués vist mai res. Potser allò n'era
una conseqüència. Gaudia tant abans, que després
restava decebuda. Qui podia dur aquells guants?
Això suposava el revés, i l'atreien els contrastos,
les sabates clares i les mitges fosques. La sabia
llarga. El cas és que em va confessar que, per a ella,
l'acte de caminar i l'erotisme tenen uns lligams
profunds. I que allò que li donava més gust era
tenir-la ficada una bona estona, ni que fos sense accionar.
 

EL MILLOR POEMA 

Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els Països Catalans!

inici

tarannà (1975)
 

Diu que s'afaitaven un cert lloc pilós,
tot donant a la pelussa la forma d'un cor.

inici

ollaó (1975)
 

Per dissimular les llàgrimes que li queien
galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
la pluja a la cara.
 

*
Per a mi, avui és demà,
de la mateixa manera que ahir 
era avui.
 

*
Mentre penso si una olor pot fer soroll,
algú que seu al meu davant va i em diu:
-Perquè una estàtua es vegi ben proporcionada
des de la perspectiva dels transeünts, val
exagerar-li el cap i les espatlles.
 

SEGON FINAL

Rellegeixo els poemes anteriors per redactar 
el següent i m'estranya la meva manera alhora
alegre i melangiosa. Amago els jocs de cartes i cullo
el pa que trepitjo. He deixat de fer d'actor per ser
només testimoni.
 
 

inici

antologia de poemes de revolta (1971-76)
 

AL PRESIDENT COMPANYS 

El teu exemple es dreça com un cim:
sentim bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
tan odiós, dels nazis i el franquisme. 

Però a la vida no hi ha solc prou tort
per a barrar el barranc d'aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i amb l'ombra passarà la tirania. 

D'un mar, en surten cent. La claredat
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de la Llibertat,
del teu esforç pel Fur de Catalunya. 

Lluitem en la certesa d'ensorrar
tot imperialisme castellà! 

  Desembre de 1971
 

FINAL! 

--Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí, 

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí. 

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol. 

Però l'has fet de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!--

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraáda, amor, i alcem la copa! 

  20 de novembre de 1975
 

ELEGIA 

Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia. 

M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora d'alegria,
darà salut a qui no perd carrer. 

La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó. 

Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caigut pas! Puig Antich, Salvador!

  2 de març de 1976

inici
 

els ulls de l'òliba (1974)

MEDITACIÓ DE MATINADA

En barrejar-nos amb el món, sorgeix a 
dins la confusió com si, de fet,
mesclessis en un bòtil aigua amb llet.
Tingues discerniment i fes neteja;

destorba els fats possibles de l'enveja
la rosa destenyida d'on has tret
l'aclariment d'algun instant secret
gronxant dos líquids tristos en barreja.

Separa el jo del meu món i del món,
tres plans i no pas dos. Sigues com l'oli
en l'aigua. El viure, sempre, fes que voli.

Clou el jardí entorn de la veritat:
aprèn de veure't junt i separat;
que el món sigui tercer, no pas segon.
 

inici

tercer llibre de sextines (1977-81)

SEXTINA A JOAN MIRÓ

     En el seu vuitanta-cinquè aniversari

El somni toca i mira ple de vida,
i sorgeix l'home d'un conjunt de ratlles;
els braços fan de banyes; a les taques
el sol obre el perfil de tot de signes,
i un nocturn nou, passat a foc i a flames,
esmenta el carnaval d'avui i sempre.

La vida expressa els seus desigs de sempre.
Els elements avancen, donen vida
i resten brasa de les seves flames.
Entre estels lineals de quatre ratlles
les formes es confonen amb els signes,
talment una harmonia emesa amb taques.

(Aquí l'element aigua són les taques.
Espai i aire van units, com sempre.
La terra en aquests quadres són els signes
-més que tenebres, claredat i vida.
El foc esmola l'ungla de les ratlles
si dels punts de color sorgeixen flames.)

Miró camina intacte entre les flames.
Una arrel regalima i peten taques,
nassos i trompes escarneixen ratlles,
i els ulls miren els ulls, miralls de sempre.
Voltat de galls, Miró pinta la vida
i viu els quadres, hortolà de signes.

La llum i el so, els percebem als signes.
La llibertat és vista i emet flames.
Puja pels peus la força de la vida;
canta i més canta el blau d'un fons de taques
i broten fulles del cos humà, sempre
enllà del pensament teixit a ratlles.

Deixem el sol a terra sense ratlles.
La lluna ve de lluny i parla amb signes,
però els seus raigs no es perden perquè sempre 
s'acosten a l'origen quatre flames 
amb cresta o barretina. Així les taques
no ens priven que tornem de mort a vida.

Miró dóna la vida amb punts i ratlles;
l'alè surt de les taques i dels signes,
i amor i flames restaran per sempre.

inici

qui diu foc, diu flama (1978)
 

PAÏSOS CATALANS 

Un camp de blat ens il•lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell. 

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell. 

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell 

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
 

inici

ventall de poemes urbans (1988)

ELEGIA

A força de mirar-te al mirall,
Arriba que t'hi pots perdre.
 

inici

furgó de cua (1989-91)

PARLA LA MÚSICA

Jo crec que l'alegria és un gran do,
que la tristesa no ha dut a re
perquè a la vida aquell qui no té do
de fer que canti el gall no pot fer re.

el pensament em sembla bé, i a mi
m'escau tota postura. Qui la fa
la paga, per això veig dins de mi
el que vull; qui no ho fa així res no fa.

Tot el que vols t'ho has de fer tot sol.
Treu-te els hams de la boca. Fes que la 
paraula surti lliure del teu si.

Entén que cada fil té un nus, i la
cobdícia el seu ham. Ni no ni sí
o fer un nus de tots dos, fort, sota el sol.

inici
 

suite tràmpol o el compte enrera (1992)

I

De pedres n'hi ha de tots colors.,
N'he trobada una que crema com el foc
i una altra que no s'escalfa mai.
Jo en busco una de color verd clar
perquè diuen que cura la tristesa.
 

VIII

Aquest poema és el vuitè,
i el número vuit, ajagut, és el signe
de l'infinit.
Amb un compàs traço un quadrat al buit
de l'espai. 

inici

passat festes (1993-1995)
 

TIC-TAC

Allò que comença és
                   des d'aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arrenca.
 

CONVERSA 

--No ho sabia. Vols fer el favor de repetir-ho?--
I l'home va obrir la boca per complaure'm:
--Els conquistadors de l'any 1714 van obligar
els catalans a tenir la ganiveta del pa
lligada a la taula amb una cadena.
--Em sembla una premonició del que passa avui
amb el pacte autonòmic --vaig dir-li--. Oi?
Som uns ciutadans que a finals del segle XX
fan l'amor, animen el Barça i paguen
les contribucions. Tot ho esperen de Madrid
i contemplen passivament les arbitrarietats.
Per això el govern central no qüestiona
un nacionalisme tan prudent.
 

CONJUGAL 

--Si m'estimaves més, jo fóra més amable.
--Si fossis més amable, jo t'estimaria més. 

(Només del casament de l'Home invisible
amb una dona transparent en resulta
un matrimoni no vist.)
 

EL RECITAL 

El poeta fa un recital acompanyat per un bateria.
En començar hi ha vint espectadors.
Després, deu.
Després, cinc.
Després, tres.
Després, un, que s'aixeca i diu:
--Vol fer el favor de callar, que no
em deixa sentir la música!

inici

sumari astral [1999]

CASUAL

-La vida és una imatge de les estacions
de l'any; i les estacions són una imatge
de la vida -diu-. El present és la forma
real de tota vida-. Sé que fa d'herbolari,
però ignoro on té la botiga.
 

TRAIENT EL FOC A LLUM

Al contrari dels animals, els arbres centenaris
conserven la seva vitalitat i semblen eternitzar-se
en el munt de terra que els aguanta.
No és fàcil de canviar el curs de les coses.
Vaig traient la pols del llenguatge.
Els paisatges són estats d'ànim
i el temps és un desdoblament
de la Història.
 

inici
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia