el poeta presenta quinze pantomimes (1956)

X
MÚSICA D'ARPA

Ocell:
crec que és millor que obris els ulls
i fugis de la meva espatlla.
Aprofita avui per a creuar extensions marines
i encendre't d'estrelles.
 

inici

poemes de parís (1956)

OLYMPIA 1900

Frègoli
Entrava en escena de frac i pantalons
Ajustat fins al genoll, amb un clavell
Blanc al trau, i recitava el pròleg
De la farsa. Després reapareixia
Transformat en marit, inspector
De policia i successivament
En la muller, en un jove amant
I en un vell, sord com una tàpia;
Tot això canviant en un batre d'ulls
I cantant de baríton, de contralt,
De tenor o de baix. El públic
Dubtava que fos un artista sol
El qui feia tots els papers.
                                    A l'últim
El reclamava en escena i cada vegada
Entrava amb el frac de color diferent. 
 

inici

vint-i-set poemes (1956)

ESTIMAT
 Avui a la tarda ha plogut una
mica  Ara ens n'anem cap al
Llac Negre i de segur que passarem
la nit en un refugi
Cada nit és un diluvi d'estels.
 

inici

els entrebancs de l'univers (1956)

ELS MUSSOLS DEL VATICÀ

¿A quin traspàs de fase de la lluna
Aquests mussols es gasten el teu oli?
No tinguis por de pluja, Catalunya,
     I treu-te la sotana

Per fer bon foc i cendra. Catalunya,
Papessa ensotanada! El mussol canta:
La bona sopa, el vi calent pels pares
     Sants de la carbonera.

Jo veig el carnaval vaticanista.
Al monestir hi ha porcs i, al temple, s'alça
L'ídol que tira els peixos al foc. L'Ídol
     Del tant per cent o rèdit.

Censuren el solstici de la terra.
Mata aquests porcs, pàtria, que la lluna
Fa més claror que tots els ciris. Pàtria,
     No esdevinguis la truja.

El temps és ple de boira i carnestoltes,
Les monges petonegen la mainada:
Planeta de catòlica carbassa
     Projecta una ombra trista.

Quin morro horrible! Quines fesomies!
Un temple era el local de les muntanyes.
La llufa més grotesca de la Història,
     La duu el Crist del mite.

Engeguen trets amb bales beneïdes;
No poden fer fogueres i teixeixen
Xarxes. Ells són els elegits. Les cabres
     Parlen de déu i els àngels.

Ells tiren les sabates contra els núvols;
amb canyes formen creus, després les claven;
Però l'aiguat els xucla les sabates
     I esquila la cabrada.

Santa Església, sogra de la terra!
Ah bruixa creadora de sotanes!
El temple és un corral d'hòsties negres
     I gerres de moneda.

Espanya té el patró d'aigües de bassa.
Esquiladors i bisbes beneeixen
Rodanxes de medalla i fan almoines
     Amb l'or malvat dels altres.

Eminentíssims i Reverendíssims,
Eminentíssims Senyors o Il.lustríssimes
Senyories o Vostres Eminències
     O Vostres Il.lustríssimes...

Quiets a terra, estaquirots de dones!
Jo prenc les eines de ferrar i us poso
Les ferradures. -Quatre ferradures,
     Amor, a cada mula.
 

inici

poemes irregulars (1957-58)
 

Ai
Ton
així
no
pots 

Ai
Ton
així
no 

Ai
Ton
així 

Ai
Ton 

Ai 

*

Es presenta una dona tot netejant-se les mans
  amb el davantal. 

* 

El Confucianisme
El Cristianisme
El Bramanisme
El Mahometisme 

és més fals
és fals
és diví
és fals 

Retalleu els mots d'aquest
poema, ordeneu-los com us plagui
i tindreu unes creences. 

* 

Sí senyor 

Sí senyor 

Sí senyor 

Sí senyor 

Sí senyor.

inici
 
 

model de fruita (1957)

CORAL

     Episodi

Hola! Avui t'estimo molt
No marxaré tan aviat com ahir
Amor meu ets meravellós
El temps que m'agrada és la tardor
Ja veuràs serem molt feliços
Dóna'm la mà
Mira que bonic és quan plou
Déu meu quin xàfec!
Quina olor que fa la terra! No la sents?
Avui no he tingut gens de tristesa
Ets meravellós He pensat sempre en tu
Encara que no et vegi sempre estem plegats
Però mira ja són les tres

     Cor

Quan dius hola el meu mirall reflecteix les onades
Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat
Quan dius amor meu les muntanyes suporten la meva prosperitat
Quan dius tardor portes tardoral netedat a les idees i la paraula
Quan dius dóna'm la mà la butxaca se'm descús pel pes del temps
      madurador

Quan dius mira el núvol cavalca el seu castell
quan dius déu la creu s'apodera de l'escarabat
Quan dius terra ningú no es troba en un replà més alt
Quan dius tristesa aspires a la son dels vells capvespres
Quan dius ets meravellós l'ombra deté la seva boca forta
Quan dius encara que no et vegi em sento atret pel llorer i la llum
Quan dius ja són les tres traspasso una porta natural i esclato en vives
      exclamacions
 

inici

avanç i escampall (1957-59)

LA MENT

Que el cor no parli als ulls de vaguetats;
Pensa el que vulguis ser i tindrà defensa
Contra l'obscura selva dels embats.
Estén un arc cap a la teva pensa;

Comença per voler fer-lo eficaç.
No és senzill donar un fi de grandesa
Com a possible; ho aconseguiràs
si corres entre mil rera la presa.

Sigues ambiciosa en els teus fins
I tingues del que vols idees clares:
Arribarà que a fora, com a dins,
Afermaràs a terra el que prepares,

Perquè la presa de tot ideal
Esclata en un combat i es fa real.
 

inici

dotze sonets a victòria (1957)

FESTA 

Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
I el primer amb l'adjectiu assiri. 

Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula conjurés,
I acabarà l'estrofa plata. 

Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu i
Jo. Posa un mot que et plagui en òria. 

Amor, avui només t'escric
Per tal que escric rimi amb pessic.

inici
 
 

vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet (1958)

PETITA ODA EN DIJOUS

Em sé fer uns peixos de fusta
Panxarruts, no gaire grans;
Els empleno de llimalla
Tocada amb la pedra imant
I els acoloreixo a l'oli
Perquè siguin fulgurants.
Ensenyo els peixos i explico
Que veurem com nedaran
Tots dos sols dins una bóta;
I, un cop a l'aigua posats,
Demano un bocí de coca
I els el dono amb una mà.
(Però jo, sense que es vegi,
Hi barrejo pedra imant
I així sembla, pels qui miren
Que els peixos vénen nedant.)
Damunt l'aigua i sota els núvols
si hi ha coses per contar!
Milers de llums brillarien
si la bóta fos el mar
I els espectadors que miren
Fos tota la humanitat,
I els peixos que m'engipono
Fossin uns peixos navals
Que llisquessin per les ones
com ocells per l'aire blau. 
 

inici

quatre sonets (1958)

PESADURA

Recorda't de l'altura d'aquest pany
De cel. A baix, la neu es fon quan plou.
¿Serà per a nosaltres un engany
Que el cel tanqui una regadora i prou?

Repassa-ho tu mateixa; sembla estrany; 
Mira que vergonyós: ningú no es mou
I, per la majoria, si algú es plany
Es quedarà gratant-se on bé li cou.

Què hi fa aquest ninot d'ombres sobre el pa?
Única meva, enllà de mi hi ets tu;
Reina, podem tots dos dar-nos la mà.

Enllà, pel sol, el meu amor et du
La gran rosa fidel que ha d'aguantar
L'arca del teu amor sense ningú.
 

inici

O o U (1959)

En Joan avui passeja.
En Ramon ara vindrà.

(En Joan avui passeja és mentida.
En Ramon avui vindrà és veritat.
Hi ha cap diferència visible als mots?)
 

inici

un, i no dos (1959-60)

*
Ulleres, amb grans celles
i bigotis.
Canvi complet de fisonomia.
 

*
Tarda, riu, noia, mots.

Una tarda em vaig asseure a la ribera
del riu i vaig veure una noia
que venia sola, i em va dir
uns mots.
 
 

inici
cau de poemes (1960)
 

POEMA PER A REPRESENTAR

Lloc: dues habitacions qualssevol, que
recorre l'espectador acompanyat de l'actor.

     Primera habitació

Damunt una taula, un rodet de fil blanc i una oliva.

     Segona habitació

Damunt una taula, un rodet sense fil i un pinyol d'oliva.
 

*
Voleu llegir una estona?
No, no.
Voleu que fem una estona de conversa?
No; poseu la televisió, si us plau.

*

D’acord! ¿Però és la commemoració
del naixement de qui?
De Khristna?
De Mitra?
D’Osirapis?
De Bacus?
O d’Agni?
O d’Adonis?
Etcètera.
Tots aquests déus, dóna la casualitat
que també van néixer pel solstici d’hivern
i van ressuscitar per l’equinocci de primavera.

*

Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.
 

CATALUNYA

Jo, que havia deixat ensota
les boires més altes, sento
una tristesa com quan,
de petit, feia una taca
a la llibreta de l'escola.
Amor meu, vindràs demà?
 

Ulls,
pestanyes i celles.
Llavis, galtes
i ungles.
Orelles,
dents i mentó.
Cos, cabell
i mans.
Bust, front
i espai entre els ulls.
Cintura,
sexe i peus.

La lluna
ha estat transformada en dona
per efecte del meu 
cant.

inici

poemes civils (1960)

POEMA

La teva amistat
fa la meva felicitat.

Per la dreta entra LA TEVA,
recorre un passadís i se'n va
per l'esquerra.

Pausa.

Entra AMISTAT per l'esquerra
i se'n va per la dreta.

Pausa.

S'obre la porta del fons, apareix
estranyament maquillada FA LA MEVA
i se'n torna.

Pausa.

Entre FELICITAT amb un nas de cera 
per la dreta i surt per l'esquerra.
 

*
Callar és sac d'errades.
Més val perdiu en mà que dues en l'aire.
Escoltaràs, miraràs i si res veus ho callaràs.
Qui no s'arrisca no passa el mar. 

Home, com quedem?

inici

els ulls i les orelles del poeta (1961)
 

Escric aquest
poema a la sorra i l'esborro
de seguida.
 

POEMA 

A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
 

ENTREACTE 

  Homenatge a Pompeu Fabra 

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d'altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d'adjectius mirant pel
forat del teló. 

El poema següent ara començarà.
 

TIR AL CAPELLÀ CARCA

Si, havent disparat al vol, el capellà
cau a terra, el tirador podrà reemplaçar
el cartutx del segon tret, amb la 
condició de fer-ho sense moure's
del seu lloc.

inici

llumenerada (1961-63)

LA PAU DE L'ABISME 

Fill de puta, no marxes? L'abisme és un perill
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra 

per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill,
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill
de puta? ¿Per ventura la tenebra t'amarra 

damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul
troba el món tosc i gruny i amaga l'arma bruta?
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult 

tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa
la paret de la platja. Ah, tant d'odi insepult,
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?
 

TESTIMONIATGE

Jo parlo amb la saliva de la terra.
No temo el pes del firmament, i això
que la serpent del lloc em fa la guerra
i em priva d'esmentar-la amb veu de tro.

El sol em ve a la llengua, ric, però
l'estat m'allarga un ase que m'esguerra
el vers. M'enterra a l'aigua, però jo
salto a la barca per la banda esquerra,

que al ple d'aquesta terra haig de quedar-me
sota un xàfec de verd torrencial.
Passo les ungles per damunt l'asfalt.

L'estrella que s'esberla no m'alarma.
La ploma de poeta és la meva arma
i brando aquest sonet com un punyal.
 

inici

el saltamartí (1963)
 

Escolteu aquest silenci
 

RÈQUIEM 

Tenen un wàter
d'aquells tan empipadors:
a la que vas una mica clar
hi queda la merda enganxada. 

SALTAMARTÍ 

Ninot
que porta un
pesa a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret. 

El poble.
 

ELS BIGOTIS

Em miro
en un mirall de mà
on hi ha pintats uns bigotis,
i procuro que les ratlles
em vinguin damunt
el llavi de dalt.
 

LA GÀBIA FELIÇ

La resignació cristiana és
la forma d'espiritualisme
de què més es valen
els qui disfruten de béns
materials i tot ho redueixen 
a simples relacions de diner.
 

LAI 

--Té nas,
boca, braços
i cames.
Tria una part. 

--Els ulls.

inici

el cigne i l'oc (1964)

PLAÇA

El que compta és afrontar
la condició humana tal com és
realment i deixar-se d'il.lusions.
Oh, de drogues, n'hi ha de moltes
menes: des de les satisfaccions
materials fins a les religions
i ideologies.
 

[Avui dos carques són tres fills de puta,
vers del poema "L'arbre de la carbonera",
El cigne i l'oc (1964. Rua de llibres)]
 

A TANTES 

A tantes angoixes com pesen damunt
la vida del missioner, no s'hi ha d'afegir
la del nostre oblit o abandó. En veritat
els fidels se'n preocupen cada dia més,
però sobretot cal que no hi hagi ningú
absent d'aquesta manifestació. La primera
finalitat del Dia Missional és donar
a conèixer a totes les Missions... 

Diu una xicota tot dinant:
--Ai, ai, sempre que menjo pollastre
em toquen les cuixes.
 

POEMA PER A ESCOMBRAR

     Confetti

     Serradures.
 

inici

poema sobre frègoli i el seu teatre (1965)

4
XINESC

El poema rep l'ombra de les mans,
l'aparell de cinema més antic.
 

inici

petit festival (1965)

9
ARMARI DE PROTEU
 

Lluna nova

Quart creixent

Lluna vella

Quart minvant.
 

inici

sonets del vaitot (1965-66)
 

ECO

-Explica'm, tu, què és el sol. -El sol.
-Explica'm què és la lluna. -La lluna.
-I per  què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l'ombra xinesa?
Digues: i el món? I l'home?
                                      -Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
 
 

inici

cent per tant (1967)
 

CAPITALISTA 

Cap
Llomillo
Rellomillo
Espatlla
Cansalada
Cuixa
Cap de costella.
 

PRESENT 

Jo seré
tu seràs
ell serà
nosaltres serem
vosaltres sereu
ells seran.
 

UN BURGÈS ESCRIU VERSOS

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany;
Jo m'hi sent nat...
 

SIS ADJECTIUS

Era la noia que havia trobat
una tarda; no sé pas
les coses que va arribar
a dir; aixecava el braç
i somreia i enraonava.

Mateixa
tempestuosa
estranyes
dret
tranquil.la
baix

Era la mateixa noia que havia trobat
una tarda tempestuosa; no sé pas
les coses estranyes que va arribar
a dir; aixecava el braç dret
i somreia tranquil.la i enraonava baix.
 

SPOT 

Entre nació i nació hi ha diferències
molt notables. No visqueu fastiguejats
agafats entre dos focs. 

Principals interjeccions:
ep! ei! ah! ai! oi! uix! ui!
ecs! hola! ca! apa! bah! fort!
vaja! noi! llàstima! da-li!
pit i fora! tant de bo! manoi!
 

inici

sonets a gofredina (1967)

XVI

Tu ets l'amiga de la cara clara:
no et porta pas l'afany de guanyar al joc,
tampoc no tens les branques a cap roc
i cap carena a l'horitzó no et para.

Amor, tu ets l'amiga de la cara
clara. Far de la sal, i fina, enlloc,
ni menys a les muntanyes de Catroc,
no broten flors de fletxa així. I encara

ets papallona que damunt un port
fas cinta tardorenca de les ones
i t'arreceres de la pluja a estones.

Ets flor rejovenida que em duu sort,
bolques la gerra dintre les rodones
i rius i t'adeleres i te'm dónes...
 

inici

l'esmorzar a la muralla (1968)

ELFA

Què ho fa que il.luminada i oportuna,
de nit, pegues volada i ets el sol
en remolí de flor sobre el llençol,
i finestral obert a la fortuna?

¿Per què de dia, amor, ets com la lluna,
que esborra la incertesa del seu vol,
i ets missatgera als senys quan resto sol
o m'allunyo perdut entre la runa?

La lluna vol que els dies siguin nits
i el sol convé que les nits siguin dies:
mai no té fi el caliu del nostre amor.

Més enllà de l'encert i de l'error
amo la cabellera que incendies,
ondina de la ment i dels sentits.
 
 

inici

flor de fletxa (1969-70)

SETRILL DE FERRO 

Batalla la matinada
amb les cintes de claror,
però alguna rufagada
sovint ens barra l'entrada
i ens endola l'horitzó. 

A la fila d'aquest clima
tot ho belluga el progrés;
sota un pes que desestima,
el sol es troba fent rima
al cantó de qui pot més. 

El llampec que desenterra
el nus entre el bé i el mal
sempre ve del cantó esquerre,
contrari del de la guerra
i la trepa oficial. 

Ja pot gemegar el planeta
i es pot ensorrar l'espai:
els subjectes de la dreta
neixen amb una careta
i no se la treuen mai.
 

DE SOBRETAULA

Joan, ets una mica orgulloset.
Digues: per què capgires el sonet?
No em diràs que llegir-lo així t'agrada.

Això és fer del vespre matinada
o, un caminal que és ample, fer-lo estret.
Però vine i agafa'm de bracet.

No vull fer-te la contra, em semblaria
cosa fosca i injusta. Crec, Joan,
que ets una mica orgulloset, i quan
t'entestes que la nit es torna dia

et dono el nom de rei amb simpatia
i et recordo el que dèiem tot dinant:
a aquest aspecte teu altisonant,
vull que li escriguis, sents?, una elegia.

inici

askatasuna (1969-70)
 

En lloc de reformar l'individu
a fi de mudar les estructures
que serveixen per a coaccionar-lo,
¿no valdria més mudar les estructures
per intentar una millora individual?
 

TELEGRAFIA 

Si obren la boca vol dir que l'adversari
té oros; la boca tancada, copes; el llavi
de dalt damunt el de baix, bastos; el de baix damunt el de dalt, espases. 

Amic meu vol dir un rei.
Si us plau, un cavall.
Molt bé, una sota.
D'acord, un as.
 

NAPALM 

Per als qui tenen el poder
la violència és legal; només
la condemnen quan la utilitzen
els de baix.
 

*
La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.
 

PROJECTES DE POEMES 

1. Una A pintada damunt una bola de billar. 

2. Recitar poemes amb unes ulleres dins la boca. 

3. Amb un segell enganxat als llavis ficar el cap en un sac i comptar fins a cent. 

4. Fer ombres xineses amb una lletra pintada a cada mà. 

5. Posar-se un braçal groc i fumar un cigarret; posar-se un braçal vermell i beure un got d'aigua. 

6. Dibuixar en una paret un paraigua obert i titular-lo Rodella; dibuixar una fletxa clavada en una rodella i titular-la Parauigua. 

7. Escriure un poema servint-se d'escuraqueixals per a formar les lletres. 

8. Arrencar un full d'un llibre de poemes i cremar-lo concentrant-li al damunt els raigs del sol amb una lupa. 

9. Començar la projecció d'una pel•lícula amb claror de dia de manera que durant la projecció transcorri el capvespre i es faci nit fosca. 

10.- Abocats al balcó retallar les lletres d'un sonet una per una.

11. Iniciar en veu alta la lectura d'un poema llarg tot sabent que un company vostre, des d'una altra habitació, tallarà el corrent elèctric en qualsevol moment. 

12. Disparar un coet, dibuixar-se un ull al melic i destruir una gàbia.
 

ESTEREOSCÒPIC 

 I
Darrera el castell (caserna) hi ha
els indis (dolents) que ataquen;
la policia (bons) cal que detingui
o mati els revolucionaris (dolents). 

 II
Darrera la caserna (castell) hi ha
els policies (dolents) que ataquen;
els revolucionaris (bons) cal que detinguin
o matin els policies (dolents).
 

EXCUSAT

Felip V
Felip V
Felip V
Felip V
Felip V
 

CONTRATALL 

Compteu fins a trenta en veu baixa.
Empreneu un camí costerut en un paratge solitari
i penseu: 

Que més d'un milió de palestins viuen
en deplorables camps de refugiats. 

Que els països d'occident van vendre armes a Nigèria
i a Biafra. 

En l'alt nivell de lluit assolit al País Basc. 

En la Revolució cubana. 

En els Països Catalans sota el nacionalisme espanyol
convertit en imperialista. 

Que si X mata enemics al Vietnam o a Cambotja
li posaran una medalla,
però
que si X mata policies a Washington
acabarà a la cadira elèctrica. 

Que els treballadors serveixen per a acumular
unes riqueses sense beneficiar-se'n mai. 

Desfeu camí i integreu-vos en una gran gernació
tot comptant fins a trenta, però en sentit
invers i en veu alta. 

I recordeu-vos, si us plau, d'aquest poema.

inici

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia