joan salvat papasseit
poesia a l'escola
 
 
el port i les gavines 
estels i llavis 
l'ofici... 
poemes 

antologia general
de poemes
dades
prosa 

óssa menor 1925
poemes dispersos
 
 

óssa menor
1925 
 

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA 

   A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, 
mireu  l’ésser fuster: 
-serra que serraràs 
   i els taulons fan a miques, 
i de cada suada deu finestres ja han tret. 
Gronxada d’encenalls, et munten una taula; 
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. 
I caminen de pla- 
damunt les serradures de color de mantega. 

I els manyans  oh, els manyans! 
De picar mai no es cansen: 
pica que picaràs i s’embruten els dits; 
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten 
i els galls de les teulades 
que vigilen de nits. 
I són homes cepats 
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats! 
Tot el Port se n’enjoia 
   car piquen amb ressò 
i es diu si neix un peix a cada cop que donen 
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot. 
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: 
veiéssiu les gavines 
   com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici 
que és ofici de festa  el pintor de parets: 
si no canten abans, no et fan una sanefa, 
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: 
un pis que hom veu al sostre 
que el feien i cantaven: 
tots porten bata llarga 
   de colors a pleret. 

I encara més 
si us deia l’ofici de paleta: 
    de paleta que en sap 
    i basteix aixoplucs. 
El mateix fan un porxo com una xemeneia 
-si ho volen 
  sense escales 
    pugen al capdamunt; 
fan també balconades que hom veu la mar de lluny 
-els finestrals que esguarden tota la serralada, 
i els capitells 
  i els sòcols 
    i les voltes de punt... 
Van en cos de camisa com gent desenfeinada! 
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls! 
 

PROVERBI 

Així la rosa enduta pel torrent, 
així l’espurna de mimosa al vent, 
la teva vida, sota el firmament. 

inici

POEMES DISPERSOS
 

LES GORGES 

A Sant Martí del Canigó 
la veu ressona que us esglaia. 
Diu: Catalunya! 
  i la remor 
sempre contesta: Esclava a Espanya. 
Si prens coratge 
  els ulls al cel 
i alces el braç -gest de venjança, 
a Sant Martí sents una veu 
i a cau d’orella: 
També a França. 

inici

portada joan salvat papasseit 

Pàgina de presentació MAG POESIA