NADAL 

    A Emili Badiella

Sento el fred de la nit 
   i la simbomba fosca 
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. 
Sento el carro dels apis 
   que l’empedrat recolza 
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat 

Els de casa  a la cuina 
    prop del braser que crema 
amb el gas tot encès han enllestit el gall 
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena 
i ells recullen les plomes 
   i ja enyoren demà 

Demà posats a taula oblidarem els pobres 
-i tan pobres com som- 
   Jesús ja serà nat 
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres 
i després de mirar-nos arrencarà a plorar 
 
 
 

VIBRACIONS (algunes) 

* 

Quin vent que fa, 
quina pluja més fina! 
-El tram llampega. 

* 

Dins de la nit 
alegria en la casa. 
Tot és la por. 
 
 
 

TOT L’ENYOR DE DEMÀ 

   A Marià Manent

Ara que estic al llit 
  malalt, 
  estic força content. 
-Demà m’aixecaré  potser, 
i heus aquí el que m’espera: 

Unes places lluentes de claror, 
i unes tanques amb flors 
   sota el sol, 
   sota la lluna al vespre; 
i la noia que porta la llet 
que té un capet lleuger 
i duu un davantalet 
  amb unes vores fetes de puntes de coixí, 
  i una rialla fresca. 

I encara aquell vailet que cridarà el diari, 
i qui puja als tramvies 
   i els baixa 
   tot corrent. 

I el carter 
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa 
perquè no sé el secret 
   de les altres que porta. 

I també l’aeroplà 
que em fa aixecar el cap 
el mateix que em cridés una veu d’un terrat. 

I les dones del barri 
  matineres 
qui travessen de pressa en direcció al mercat 
amb sengles cistells grocs, 
i retornen
 que sobreïxen les cols, 
i a vegades la carn, 
i d’un altre cireres vermelles. 

I després l’adroguer, 
que treu la torradora del cafè 
   i comença a rodar la maneta, 
i qui crida les noies 
i els hi diu: -Ja ho té tot? 
I les noies somriuen 
  amb un somriure clar, 
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat 
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous 
i no anirà a l’escola. 

I els cavalls assenyats 
  i els carreters dormits 
sota la vela en punxa 
que dansa en el seguit de les roderes. 

I el vi que de tants dies no he begut. 

I el pa, 
 posat a taula. 
I l’escudella rossa, 
  fumejant. 

I vosaltres   amics, 
perquè em vindreu a veure 
i ens mirarem feliços. 

Tot això bé m’espera 
   si m’aixeco 
   demà. 
Si no em puc aixecar 
   mai més, 
heus aquí el que m’espera: 

-Vosaltres restareu, 
per veure el bo que és tot: 
i la Vida 
i la Mort. 
 

DAMUNT MON VAIXELL 

Damunt mon vaixell 
l’arc de Sant Martí 
com un gran cinyell. 
Totes les sirenes 
engronxant-se en ell. 

inici

portada joan salvat papasseit 

Pàgina de presentació MAG POESIA