PER PRESERVAR LA VEU
             (1980-1984) 
 

TORNA NADAL 
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu 
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. 
Tot és misteri i claredat extrema. 

Torna Nadal i torna la pregunta. 

¿Proclamarem la pau amb les paraules 
mentre amb el gest afavorim la guerra? 
 
 

ENYOR 

Els crits de la xicalla em destorben. 
Però seria injust culpar-los a ells 
d'aquesta lassitud melangiosa 
que d'uns dies ençà s'ha apoderat de mi. 
Tampoc el vent, que bufa amb desmesura, 
no n'ès culpable, 
ni l'excés de claror que m'obliga a servar 
les parpelles mig closes. 
Certament seria còmode i fàcil 
-i alhora injust- atribuir el que em passa 
a qualsevol d'aquestes causes; 
sé de molta gent que ho fa. 
Però jo no vull caure en el parany 
d'instal·lar-me en l'enyor com en una casa buida 
dins la qual només se sent el ressò 
dels propis passos. 
 
 

ALGUNA COSA LLEU 

Alguna cosa lleu i poderosa 
que qualsevol paraula fa subtil 
com si fos dita amb una veu molt íntima. 
Això sol ser Nadal, i la tendresa 
que s'instal·la, tal volta agosarada, 
al lloc mateix on, dia rera dia, 
hi creixen el neguit o bé l'enveja. 
No dura tanmateix la meravella 
i el vent d'any nou s'endú de cop els somnis 
i malfereix quasi tots els propòsits. 

I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons 
si ho som només a toc de calendari? 

inici

per molts anys!

ABRIL 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 

Amb pluja, roses i llibres 
celebrem la festa gran, 
que ningú no en quedi fora, 
ni els d'ara ni els qui vindran; 
els d'ara, per fer patxoca 
al costat de l'alt patró, 
els qui vindran, per si toca 
d'afegir-hi més saó, 
perquè sant Jordi se senti 
sempre ben acompanyat 
i ens ajudi, als uns i als altres, 
a poder guanyar el combat 
que fa tants segles que dura 
i encara no s'ha acabat. 

Per això, quan l'abril pinta 
tots els marges de color 
i fa les nits molt més tèbies 
i el cel més encisador, 
convé que tots, nois i noies, 
cantem ben fort la cançó: 

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 
 
 

MAIG 

Per la fira de Sant Ponç 
comprem mel i confitures 
i herbes collides al bosc 
que curen moltes malures. 

El maig és un mes molt dolç, 
tots els camps treuen florida 
i esclata per tot el món 
un desig de nova vida. 

Vinga, correm a jugar 
tots plegats i amb alegria, 
la mare no ens renyarà 
perquè s'ha allargat el dia, 

i els deures prou que els farem 
havent sopat de seguida 
i després reposarem 
amb una bona dormida. 

El maig és molt generós 
i ens incita a fer viatges 
perquè encén amb mil colors, 
tendrament, tots els paisatges 

i encara que plogui un xic 
tot s'eixuga amb poca estona, 
després hi ha un cel tan bonic 
que mirar-lo ens emociona. 

Per la fira de Sant Ponç 
comprarem llaminadures 
i herbes collides al bosc 
per curar-nos les malures. 
 
 

NOVEMBRE 

Comença el mes de novembre, 
castanya va, castanya ve, 
i panellets també. 

Un començament tan dolç 
més d'una vegada enfita, 
per això és molt prudent 
menjar sense demesia, 
perquè no queda gens bé 
pecar de golafreria. 

El mes comença amb Tots Sants, 
després ve Santa Cecília, 
patrona, com prou se sap, 
del ritme i la melodia 
que ens desvetllen els sentits 
si més no per les musiques. 

Novembre, mes de tardor, 
que l'hivern ja ens anuncies, 
els teus silencis són plens 
d'una música molt fina 
que ens ressona al fons del cor 
com una cançó petita 
i ens ajuda a fer-nos grans 
sense gens de melangia. 

S'acaba el mes de novembre, 
castanya ve, castanya va, 
que el torró ja vindrà. 
 

inici

BON PROFIT!
 

ARRÒS BLANC 

Ben apilotat, 
l'arròs blanc fa plat, 
i pot barrejar-s'hi 
-no és cap disbarat- 
tota llei de salses, 
plàtan, ou ferrat, 
verdures, formatge, 
pollastre trinxat, 
gambes i tonyina 
i el que ve de grat, 
per tal que resulti 
un plat variat, 
que l'arròs ho lliga 
tot molt ben lligat. 
 
 

OUS FERRATS 

Quan es couen, quins esclats, 
els ous ferrats, 
fins i tot, si no es vigila, 
poden fer alguns disbarats. 

I un cop cuits, ben presentats, 
els ous ferrats, 
se'ls mengen sense ganyotes 
fins i tot els desganats. 
 
 

TRUITA 

La truita és una bona menja 
des del dilluns fins al diumenge. 

Sola, resulta molt plaent, 
i encara més amb farciment. 

Truita amb patates, amb mongetes, 
amb espinacs, també amb gambetes, 

amb botifarra, amb ceba, amb alls, 
ben pocs hi fan escarafalls. 

Truita amb verdures, amb pernil, 
té cadascuna el seu estil 

I el seu gustet determinat, 
perquè la truita és un gran plat 

que fet així o fet aixà 
sempre ens encanta el paladar. 
 
 

més poemes de bon profit! 

inici

portada miquel martí i pol 

Pàgina de presentació MAG POESIA