NADALA 

  A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 
Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la Cova, 
amb corrues de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 
I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 
I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 
 

inici
 

PARAULES AL VENT
(1951-1953) 
 

PARLO DEL CRIT UNÀNIME 

Parlo del crit unànime 
de la sang i em retreuen 
deslluïts prejudicis. 
“Antigament...”, objecten, 
i jo sóc vell de segles. 

Per quins rials polsosos 
ordeneu les paraules? 

Companys, alliberem les barques 
de tanta corda inútil. 

Hi ha grans rius que ens esperen. 
 
 

EL FUGITIU 

A tot arreu sóc nou vingut 
i em paren cambra a les escales 
o bé em malmeto la salut 
dormint al ras i no tinc ales. 
Sóc fugitiu de no sé on 
i he perdut nord i vent i guia 
de tant romandre fora món 
amb mi mateix per companyia. 
Ja no tinc res, només la veu 
i un gest cansat de vell profeta, 
municipals de tot arreu 
saben la meva malifeta 
i pels carrers i pels terrats 
dones obscures repeteixen 
la lletania dels pecats 
que no he comès i em malfereixen 
lladrucs de gossos a la nit 
si dormo al ras o en una espluga. 
Estic cansat de tant brogit; 
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot. 
si visc encara és a remença 
dels mots que he dit i en cada mot 
la maltempsada recomença. 
Captaré engrunes de neguit 
perquè el que tinc encara em sobra. 
Si algú us demana amb quin delit 
m'ha arreplegat l'última prova, 
digueu que he mort de fam i oblit 
ran d'una porta que no s'obre. 
 

CANÇÓ PER A UNA SOLA VEU 

L'ocell que vàrem enterrar al jardí 
fecundà els arbres i les roses. 
Enterrarem la veu perquè fecundi 
el silenci de tots i una veu nova. 
Pel teu flanc destrossat remuntarem els rius 
i obrirem solc al vent de tots els boscos. 
Molta gent  i la gent del meu poble: 
Homes blaus com el mar i verds com les muntanyes,
homes color de terra 
que estimen tendrament un passat de grandesa 
que no podrirà mai l'aigua del temps. 

Serà com una 
primavera de gent i marees, 
com una nova plenitud del vent, 
tan dòcil a la veu 
que cap racó no quedarà sense missatge. 
I fruitaran els arbres, i la terra 
serà tendra i feliç com una mare jove, 
i pel teu flanc poderós 
tota l'aigua perduda 
retrobarà el seu curs 
i nosaltres, la veu 
i aquell gest que agermana. 
 

inici
 

ALTRES POEMES
 

NOTICE 

Si fa no fa 
a la mateixa hora 
que el senyor Neil Amstrong, 
astronauta nord-americà, 
posava els peus per primera vegada 
damunt la superfície de la lluna, 
la meva dona i jo, 
en pijama, 
matàvem a cops d'escombra 
un ratolí 
que se'ns havia entaforat 
a la cambra 
a primera hora del vespre 
i que fins aleshores 
no havíem aconseguit 
de localitzar. 

inici
 
 

SI ESBRINEU D'UN SOL GEST
  (1954-1957) 
 

CANÇÓ 

Voldria tenir un llagut 
i una casa a la muntanya; 
Poder encendre un flam al vent 
i un altre flam a la calma; 
De dia estimar muller 
i de nit les dones d'aigua. 

Voldria ser tan divers, 
tan lliure i divers com l'aire, 
conèixer tots els camins 
i jeure en totes les cales. 

Voldria esbrinar els secrets 
de les cambres de les dames 
i estimar-les totes, fins 
les que fossin maridades, 
i morir, de mort suau, 
un dimecres a la tarda. 
 
 

DANSO FOLLAMENT 

Danso follament per damunt de colls durs 
i de braços estesos en un gest horrible. 

No hi ha carrers ni soroll, 
només el soroll de les meves paraules; 
I tanmateix em sento 
cansat i, a més, estèril. 

Ben rumiat no goso preguntar-me 
per què danso follament. 
No hi ha pas cap principi 
que m'apropi a vosaltres, 
els qui presumiu de vestits nous 
i de colls durs innumerables. 

He esbrinat que puc viure 
ben lluny del vostre món. 

D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen. 

inici

portada miquel martí i pol 

Pàgina de presentació MAG POESIA