* 

La nit em clava 
el seu ullal 
i el coll em sagna. 

Sota les pedres 
l'escorpit 
balla que balla. 

La pluja, lenta 
fa camí 
fins a la cambra. 

L'escala fosca 
del desig 
no té barana. 

* 

BRIDA 

A la fira dels Folls 
jo hi aniria. 
Vindria qui sap d’on 
-i ningú no ho sabria- 
amb els llavis oscats 
de molta vida, 

traginer de cançons 
en cavall sense brida. 

Quin esquer se m'arrapa 
a la geniva? 
Amor, estel amarg 
a la deriva, 
em fa senyals: jo vaig 
per l'altra riba, 

traginer de cançons 
en cavall sense brida. 

Cadenes són presons 
i jo en fugia 
pel call dels bandolers 
a trenc de dia. 
a la fira dels Folls 
jo hi aniria 

traginer de cançons 
en cavall sense brida. 

* 

Vaig embarcar ja fa molt temps 
una pilota de colors 
en qui sap quin teulat. 

El vent de març juga a matar 
i me la torna. 

El meu cor l'entoma. 

* 

Amic, et citaré al cor d'una petxina. 
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada. 
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal. 
I dóna'm també 
aquest dolç llangardaix que en duu follia 
quan s'enfila per l'herba. 
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba. 

* 

Com un secret d'aigua verda 
els teus dos ulls m'han mirat. 
 Ai, estrella marinera, 
 ai, adéu, 
 estrella de la mar. 

La mar guarda un cor d'estrella 
a l'avenc del teu mirar 
 Anna, Anna, 
 marinera 
 traginera de la mar. 

L'arc del silenci tibat, 
i, per sageta, l'estrella. 
 Ai, adéu, 
marinera 
 Anna de la mar. 

Com un secret d'aigua verda 
els teus dos ulls m'han mirat. 

* 

VELLES CORRANDES PER A LA PEPA 

 A Pepa Llopis

Ai, quina cara més clara, 
veïna del meu carrer, 
com la neu de la muntanya 
o la flor del cirerer. 
Com l'espiga del terrer 
que amb el sol fa la clucaina. 
No hi hauria cisteller 
que tan clara fes la palma, 
veïna del meu carrer! 

Ai, quina cara més clara, 
veïna del meu carrer, 
que s'hi posa la rosada 
que canta el gall matiner. 
Rosa vera del roser 
al redol de cada galta, 
porugues, troben recer 
cuques de llum sense casa, 
veïna del meu carrer. 

Ai, quina cara més clara, 
veïna del meu carrer. 
Sense fanal ni alimara 
faríeu llum al coster. 
I si una ombra de nit ve 
i en els vostres ulls s'hostatja, 
la lluna farà el seu ple 
al tombant de cada galta, 
veïna del meu carrer. 

Ai, quina cara més clara, 
veïna del meu carrer, 
com una casa enramada 
amb brancades de llorer. 
Amb brancades de llorer, 
poliol fresc a l'entrada, 
espígol sec al graner, 
flor de saüc i herba sana, 
veïna del meu carrer. 

Quina cara feu més clara, 
amiga del meu coster,
com la vela del veler 
entre la pluja i l'onada. 
Com la claror que s’amaga 
en el vi bo del celler 
i en vell cor del carrer 
de Gènova on feu estada. 
Veïna del meu carrer, 
ai, quina cara més clara! 

* 

CANÇO DE FER CAMÍ 

 Per a la Marina

Vols venir a la meva barca? 
-Hi ha violetes, a desdir! 
anirem lluny sense recança 
d'allò que haurem deixat aquí. 

Anirem lluny sense recança 
-i serem dues, serem tres. 
Veniu, veniu, a la nostra barca, 
les veles altes, el cel obert. 

Hi haurà rems per a tots els braços 
-i serem quatre, serem cinc!- 
i els nostres ulls, estels esparsos, 
oblidaran tots els confins. 

Partim pel març amb la ventada, 
i amb núvols de cor trasbalsat. 
Sí, serem vint, serem quaranta, 
amb la lluna per estendard. 

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, 
ens trobarem a plena mar. 
Arreu s'escamparà la vida 
com una dansa vegetal. 

Dins la pell de l’ona salada 
serem cinc-centes, serem mil. 
Perdrem el compte a la tombada. 
Juntes farem nostra la nit. 

inici

portada maria mercè marçal 

Pàgina de presentació MAG POESIA