|
dades
Neix el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Passa la infància a
Ivars d’Urgell. Batxillerat de matrícula a Lleida. El 1969 es trasllada
a Barcelona per estudiar Filologia Clàssica; fins al 1971 s'està
al col.legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes. El 1972 es casa
amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, i hi viu quatre anys. El 1980 neix la
seva filla Heura.
“A la Universitat, coneix Ramon Balsach -aleshores Pinyol- a les classes
de Llatí i Grec de la facultat de Lletres de la plaça Universitat”
“En aquella època era catòlica, apostòlica i romana
[...] pertanyia a comunitats cristianes de base i fins i tot va muntar un
grup catòlic a la universitat. El seu promès, l’ex-seminarista
Ramon Pinyol, en canvi, era ateu, però l’acompanyava a missa. Un dia
que tornaven d’una reunió ecumènica, Pinyol va quedar a dormir
al seu pis -per cert, un dels afectats per l’aluminosi del Turó de
la Peira. Encara que dormiren a habitacions separades, el pare d’ella, Antoni,
un pagès molt culte, els va sorprendre i va forçar el desenllaç
en noces. Aleshores, ella ja havia sofert una crisi religiosa. Quan la parella
es va casar --ella tenia 19 anys-, cap dels dos no conservava la fe, cosa
que els facil.lità posteriorment aconseguir la nul.litat matrimonial.”
“Ja llicenciada en Filologia Clàssica, es treu el títol de
professora de català i, amb el seu marit, fou la introductora d’aquesta
llengua a les escoles de Sant Boi de Llobregat. Era una època en
què, per l’escassesa de professionals formats en aquest camp, els
professors pertanyien a Òmnium Cultural, que prestava aquest servei
als ajuntaments. No va abandonar mai la docència: primer a Sant Boi,
després a l’Institut Maragall de Barcelona i, finalment, al Joan Boscà.
Els alumnes la recorden com una bona professora, apassionada i amb tendència
a aprovar. Com a anèdota, un conta que “una vegada, ens va tirar el
tarot a tots els de la classe, l’un rera l’altre.” Era Catedràtica
de Llengua i Literatura Catalanes.
“Per motius de feina, Marçal es muda a Sant Boi. El 1973, juntament
amb una altra parella -la que formaven Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol-
i altres autors, ella i el seu marit fundaren l’editorial Llibres del Mall.
Anaren a veure Antoni Tàpies per demanar-li finaçament i l’artista
els donà 100.000 pessetes de l’època.[...] les visites a Tàpies
per demanar-li diners foresn constants, i el pintor va contribuir que gent
com Joan Miró també hi aportàs quelcom.” Publiquen
Martí i Pol, tradueixen Baudelaire... El 1976 s'afilia al PSAN.
“Una altra caire important de Maria-Mercè Marçal fou el seu
compromís polític. Va ésser membre de l’executiva del
Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN); fins i tot arribà
a figurar a les llistes electorals de Lleida. De la seva relació esporàdica
amb Josep Huguet -actual diputat del Parlament per ERC- va néixer
fa disset anys la seva filla Heura.”
“A Barcelona [...] es trobà immersa en la “gauche Divine”, i assistí
amb el seu marit a les festes del doctor Obiols al pis de Via Augusta: festes
amb happenings, performances... “Brossa era el que feia més números,
era el pallasso de la festa, i sempre contava acudits -recorda Balasch-.
Ella era molt normal, Bastant timida”. Precisament, Pere Gimferrer la va
conèixer “el 1971 o 1972 a les sessions de cine que cada dijous celebràvem
a can Tàpies i que preparava en Brossa”.
“Marçal era una persona molt compromesa amb ella mateixa. Les seves
obres presenten un perfil clarament autobiogràfic: a “Terra de mai”
(1982) explica el seu descobriment de l’amor lèsbic. No se n’amagà
mai i sempre reconeixia obertament la seva homosexualitat i fins i tot que
era mara fadrina, cosa que va provocar un aldarull al seu poble, quan ho
digué en una entrevista televisada.” “El pas que va fer, de l’heterosexualitat
a l’homosexualitat, coincidint aproximadament amb el naixement de la filla,
no sols marcà la seva obra, sinó també la seva vida:
va col.laborar a campanyes de reconeixement de drets per als homosexuals,
encara que fou l’activisme feminista el que li consumí més
energies.”
“També va estar vinculada a ctivitats teatrals i recitals poètics.”
Va participar en el muntatge La sala de nines de Mercè Rodoreda a
càrrec del grup Teatre Bruixes de dol.
“La traductora i escriptora Monika Zgustovà, amb qui Marçal
efectuà les versions catalanes de les poetesses russes Anna Ajmàtova
i Marina Tsvetàieva, conta que, encara que Marçal no sabia
rus, “em feia llegir els poemes en rus en veu alta perquè necessitava
sentir-los com si fos música: amb la melodia li bastava per adaptar-lo
al català.” També traduí Colette, Yourcenar, Leonor
Fini.
“Un ritual que complia escrupulosament cada estiu era el d’assistir a la
Universitat Catalana d’Estiu a Prada, on va fer bons amics i qualque amant.
Pel que fa a l’activisme, destaca la creació d’un grup d’escriptores
en el PEN Club.”
“Marçal tenia parella estable. La reva relació amb Fina Birulés,
professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, era estable i autèntica.
Les primeres relacions daten de principis dels anys 80, encara que només
fa dos anys que anaren a viure juntes, coincidint amb el descobriment de
la malaltia.”
Mor a Barcelona el 5 de juliol de 1998
(Cites de “La pasión según Maria-Mercè Marçal”
de Xavi Ayén i Rosa M. Piñol, a La Vanguardia 12-7-98)
LLIBRES
POESIA
* Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) Barcelona, Proa, 1977 (Llibres
de l’Óssa Menor) (Amb un dibuix de Joan-Pere Vialdecans i una sextina-pròleg
de Joan Brossa)
* Bruixa de dol (1979) Barcelona, Llibres del Mall, 1979 (2ª
ed. 1980, 3ª 1981, 4ª 1985)
* Sal oberta (1982) Barcelona, Llibres del Mall, 1982 (2ª ed.
1985).
* Terra de mai (1982) València, El Cingle, 1982 (Papers erosius,
4)
* La germana, l’estrangera (Premi López Picó 1985)
Sant Boi de Llobregat, Llibres del Mall, 1985 -Barcelona, Ed. 62, 1995 (Aquesta
edició conté també Terra de mai)
* Desglaç (1984-1988) (Ajut a la creació literària
del Ministeri de Cultura, 1986), Barcelona, Ed. 62-Empúries, 1988
(1988, 2a ed.)
* Llengua abolida (obra poètica 1973-1988) València,
3i4, 1989 (2a. edició, 2000)(Conté, a més de
tots els altres llibres: Escarsers (1980-1982; són pasquins escrits
per a marxes antinucleras, etc.)
* Raó del cos. Barcelona, Ed. 62/Empúries, 2000
NOVEL.LA
* La passió de Renée Vivien (Novel.la) (Premi Carlemany
1994, Crítica Serra d'Or 1995, Joan Crexells 1995, Prudenci Bertrana
1995, Institució de les Lletres Catalanes 1996.)
ASSAIG
* Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, Barcelona, Proa, 2004,
recull part de la seva tasca com a crítica literària i conferenciant.
TRADUCCIÓ
* La dona amagada, de Colette [La femme cacheé, de Gabrielle
Sidonie, Colette]. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985.
* El tret de gràcia, de Marguerite Yourcenar. Barcelona:
Edicions B.
* Rèquiem i altres poemes, d'Anna Gorenko (amb Mónika
Zgustová). Barcelona: Edicions 62, 1990.
* Poema de la fi, de Marina Tsvètaieva (amb Mónika
Zgustová). Barcelona: Edicions 62,1990.
* L'oneir opompe, de Leonor Fini (1918) (Revisió de Felícia
Fuster i introducció i il.lustracions de Leonor Fini) Barcelona:
Edicions de l'Eixample, 1992.
* Versions d'Akhmàtova i Tsvetàieva (amb Mónika
Zgustová). Barcelona, Proa, 2004.
NARRATIVA INFANTIL
* La disputa de Fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada
(basada en una narració d'Anselm Turmeda. Coescrita amb la Glòria
Puig. Barcelona: Aliorna,1986.
ANTOLOGIES
* Contraclaror: antologia poètica, de Clementina Arderiu
(introducció i selecció de Maria-Mercè Marçal).
Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.
POESIA MUSICADA
Marina Rossell, Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Teresa
Rebull, entre d'altres, han musicat poemes seus.
* Poesia. Barcelona, Ed. 62-Empúries, 2000. Veus d'Esther
Formosa, Lluïsa Mallol, Anna Güell i Francesca Piñon.
* El meu amor sense casa (Llibre + CD). Tria i veu de Cinta Massip,
Música de Toti Soler. Barcelona, Proa, 2003.
Ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès, a l'espanyol, al
gallec, a l'hongarès, al japonès i al portuguès.
portada MARIA MERCÈ MARÇAL
PÀGINA PRESENTACIÓ
mag poesia
|
