III 

El cel ben serà 
torna el mar més blau, 
d'un blau que enamora 
al migdia clar: 
entre els pins me'l miro... 
Dues coses hi ha 
que el mirar-les juntes 
me fa el cor més gran: 
la verdor dels pins, 
la blavor del mar. 

IV 

 El vent se desferma 
 i tot el mar canta. 
Mar brava, mar verda, mar escumejanta! 
 L'onada s'adreça, 
 venint s'ageganta, 
 avença i s'acosta 
 callada que espanta. 
 L'escuma enlluerna, 
 el sol l'abrillanta, 
 l'onada l'esberla 
 i cau ressonanta. 
Mar brava, mar verda, mar escumejanta! 

V 

Una a una, com verges a la dansa, 
entren lliscant les barques en el mar; 
s'obre la vela com una ala al sol, 
i per camins que només ells veuen 
 s'allunyen mar endintre... 
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, 
groga de sol! De prop el mar te canta, 
mentres tu esperes el retorn magnífic, 
a sol ponent, de la primera barca, 
que sortirà el mar tota olorosa. 

inici

SEGUIT DE LES VISTES AL MAR

I 

La ginesta altra vegada! 
La ginesta amb tanta olor! 
És la meva enamorada 
que ve al temps de la calor. 
Per a fer-li una abraçada 
he pujat dalt del serrat: 
de la primera besada 
m'ha deixat tot perfumat. 
Feia un vent que enarborava, 
feia un sol molt resplendent: 
la ginesta es regirava 
furiosa al sol rient. 
Jo la prenc per la cintura: 
l'estisora va en renou 
desflorant tanta hermosura, 
fins que el cor me n'ha dit prou. 
Amb un vímet que creixia 
innocent a vora seu 
he lligat la dolça aimia 
ben estreta en un pom breu. 
Quan l'he tinguda lligada 
m'he girat al mar, de cara, 
que brillava com cristall; 
he aixecat el pom enlaire 
i he arrencata a córrer avall. 

II 

La mar estava alegre, aquest migdia: 
tota era brill i crit i flor d'escuma, 
perquè feia molt sol i el vent corria. 
Al lluny se veia un gran mantell de bruma. 
Damunt les ones, amb les veles dretes, 
les barques hi brincaven com cabretes. 

III 

Flameja al sol ponent l'estol de veles 
en el llunyà confí del cel i l'aigua. 
La mar, inquieta, com un pit sospira 
en la platja reclosa i solitària. 
D'on pot venir la inquietud de l'ona? 
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire... 
D'on pot venir la inquietud de l'ona? 
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça. 
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles. 

inici

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà? 
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, 
trobaràs un indret verd i profond 
com mai cap més n'hagis trobat al món: 
un verd com d'aigua endins, profond i clar; 
el verd de la fageda d'en Jordà. 
El caminant, quan entra en aquest lloc, 
comença a caminar-hi a poc a poc; 
compta els seus passos en la gran quietud: 
s'atura, i no sent res, i està perdut. 
Li agafa un dolç oblit de tot lo món 
en el silenci d'aquell lloc profond, 
i no pensa en sortir, o hi pensa en va: 
és pres de la fageda d'en Jordà, 
presoner del silenci i la verdor. 
Oh companyia! Oh deslliurant presó! 

inici

A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRER

Aneu pels carrers - ritmant alegria. 
La gent que us escolat - de lluny i de prop 
acompassa els passos - a la melodia, 
 pensaments i tot. 
Passeu invisibles: - les notes alegres 
se'n van a l'atzar - de les cantonades, 
llunyanes, properes, - i tral.larejades 
 com irresistibles. 
Trencant un carrer - sortiu trascantó: 
sou cegos, sou coixos, - sou desgraciats. 
El passant que us topa - us dóna un diner 
i mitja rialla... - i ja us té oblidats. 

inici

portada joan maragall 

Pàgina de presentació MAG POESIA