II 

Tot està immoble dalt del Pirineu, 
tot, menys la boira diàfana i lleugera 
 que corre com fumera 
per valls, faldes i cims, arreu, arreu. 
És la freda carícia d'eixes terres, 
la nina aviciada de les serres 
trista jugant per l'ampla soledat, 
lliscant per les quietes serralades 
amb un somrís eixut tot esblaimat. 

III 

Ben ajegut a terra, com me plau 
el veure davant meu en costa suau 
un prat ben verd sota d'un cel ben blau! 

I en les albes la gran bellugadissa 
de les fulles d'acer que el vent eriça 
amb tants reflexs de llum enlluernadissa. 

I el sol estès per tot. 
          I el rec com cau 
escumejant avall la costa suau 
del prat ben verd sota del cel ben blau. 

Tots els membres caiguts, tot jo per terra, 
buidat de tota força i sens desig, 
la pensa poc a poc se'm desaferra... 

I em vaig trobant tan bé an allà entremig, 
i em va invadint com una immensa pau, 
i vaig sent un tros més del prat suau 
ben verd, ben verd sota d'un cel ben blau. 
 
 

* 

Els gegants, els gegants, 
ara ballen, ara ballen; 
els gegants, els gegants, 
ara ballen com abans. 

Llur alta mirada immòbil 
ullprèn a tota la gent 
que se'ls mira i els rodeja 
sense fer cap pensament: 
se'ls mira perquè són grans 
i duen vestits llampants 
i ballen cada moment... 
Els gegants, els gegants, 
són joves eternament. 

En llur dansa encarcarada 
hi ha riallera majestat; 
flubiol i tamborino 
escau bé an el llur posat; 
raigs de ginesta olorosa 
no els arriben ni a mig cos; 
l'arruixada tremolosa 
de papers de tots colors 
cau damunt llurs testes reals, 
que en resten glorioses i irisades. 

Pro ells passen alts i serens, 
balançant-se tot fent via 
entre florida alegria... 
I els aires ne resten plens. 

La geganta i el gegant, 
ara ballen, ara ballen, 
la geganta i el gegant, 
ara ballen, i sempre ballaran. 

inici
 

NADAL
(fragments) 

 Caieu, fulles; caieu, fulles, 
 que ja s'acosta Nadal 
 i el cor el vol nu i glacial... 

Neix l'hivern cantant les glòries 
d'una verge amb manto blau 
que al sentí's plena de gràcia 
baixa els ulls, junta les mans 
i es posa a adorar Déu 
 en son ventre virginal... 
 Caieu, fulles; caieu, fulles, 
 que ja s'acosta Nadal. 

En les nits de desembre -tan llargues!- 
els pastors s'estan sols entre el vent, 
contemplant la foscor de la terra... 
I en el cel hi ha l'estrella d'Orient. 
En les nits de desembre -tan llargues!- 
entre el vent i invisibles remors, 
 que n'hi caben de vols d'àngel 
 en els sòmits dels pastors! 
 Van els àngels per la terra 
 i pel cel les resplendors. 
 Prova el fred de fer-se etern, 
 la tenebra també ho prova, 
 pro al cor de la nit d'hivern 
 se bada la Bona Nova; 
 i al punt de la mitjanit 
 tot aucell ha refilat, 
 i tota l'herba ha florit, 
  i Jesús és nat. 

[...] 

La Verge mig reia, i la bona gent 
 trobaven-la bella; 
mig reia la Verge, i els Reis d'Orient 
per la nit seguien l'estrella 
que els duia a Ponent... 
     al Misteri. 

inici
 

ELS REIS

Aquesta nit han passat 
i han posat la mà als balcons... 
Els somnis dels infantons 
 han granat. 

Cap a Orient se'n van tornant 
a llur reialme confús, 
a regnar-hi tot pensant 
 en Jesús. 

Heu sentit avui el cor 
matinejador dels nens? 
Heu sentit el rastre d'or, 
 mirra, encens? 

inici

portada joan maragall 

Pàgina de presentació MAG POESIA