Quan jo era petit 
vivia arraulit 
en un carrer negre. 
El mar hi era humit, 
pro el sol hi era alegre. 

Per lla a Sant Josep 
el bon sol, solet, 
lliscava i lluïa 
pel carreró estret. 

I en mon cos neulit 
llavors jo sentia 
una esgarrifança 
de goig i alegria. 

inici

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT

Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel 
la ciutat surt rient de la tempesta, 
regalant d'aigua lluminosa arreu, 
remorejant de nou en sons de festa. 

Recomença el remor en la ciutat 
i en el rostre dels homes l'alegria: 
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, 
la tenebrosa nit torna a ser dia. 

Cadascú alça els ulls per si retroba 
la gran blavor del cel, tan oblidada! 
Beneita sies, tempestat passada, 
perquè fas alçar els ulls a la llum nova! 

inici

L'ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi posades 
 al mig del caminal, 
qui és que les hi deu haver llençades? 
 Qui sia, tant se val. 

Aquelles dues flors no estan pas tristes, 
 no, no: riuen al sol. 
M'han encantat així que les he vistes 
 posades a morir, mes sense dol. 

"Morirem aviat, lluny de la planta,- 
 elles deuen pensar;- 
mes ara nostre brill el poeta encanta, 
 i això mai morirà." 

inici

portada joan maragall 

Pàgina de presentació MAG POESIA