El seu pare, Ramon Llull, és esmentat al Repartiment i s'estableix definitivament a Mallorca el 1231. Entre 1232 i 1233 neix a Palma Ramon Llull. 

Fou senescal de la taula del rei de Mallorca. Des de 1257 apareix casat amb Blanca Picany, amb qui té dos fills, Domingo i Magdalena. Entre els 25 i els 32 anys fa vida cortesana i és donat a la poesia trobadoresca. 

[1263, té una trentena d'anys] "Ramon, senescal de taula del rei de Mallorques, mentre, encara jove, s'havia lliurat amb excés a composar vanes cantilenes o cançons i a altres plaers mundans, una nit seia al costat del seu llit disposat a compondre i escriure en la seva llengua vulgar una cantilena sobre una certa senyora, la qual estimava aleshores amb amor insensat. Mentre, doncs, començava a escriure l'esmentada cantilena, girant-se a mirar cap a la dreta, veié els senyor Jesucrist com penjant en la creu; vist això, agafà por i, deixant les coses que tenia entre mans, es ficà al seu llit per dormir." (Vida)

"Llull era un home de posició social elevada, "senescal de taula del rei de Mallorques" segons la Vida coetània, que seria l'equivalent a l'actualitat a cap d'administració  de la casa reial, o més ben dit principesca, perquè aleshores - probablement l'any 1263- Jaume II encara no era rei de Mallorca". "El fet d'escriure una cançó amorosa dedicada a una dona que no era la seva no resultava mal vist entre els membres de l'alta societat de l'època".  (Badia 10-11)

Al Llibre de Contemplació  es presenta ell mateix com a difamador.
jo he tolta a molta dona e a molta fembra e a molt hom sa bona fama, acusant e enculpant e afamant e dient coses qui veres no eren, la qual infàmia jo no pusc alterar ne mudar en bona fama
i amb  una ardent passió amorosa:
per la bellea de les fembres són estat oblidós de la vostra gran bonea e de la bellea de vostres bones obres
Car jo, Sènyer, he amades persones, moltes de vegades, tant , que nit ni dia no era altra cosa en mon cor sinó en amar aquelles. On, per gran follia, Sènyer, prenia aquelles coses que amava així com déus, en ço que les amava segons la manera on vós devets ésser amat
Luxúria fa fer cançons, e danses, e sons, e voltes, e lais als trobadors qui per luxúria són loadors e cantadors
(Riquer).

"Al començament de Lo desconhort Ramon Llull fa una breu al.lusió a la seva vida dissipada i a l'esdeveniment que el portà a abandonar-la:
Quan fui gran e sentí del món sa vanitat,
comencé a far mal e entré en pecat,
oblidant Déu gloriós, siguent carnalitat;
mas plac a Jesucrist, per sa gran pietat,
que's presentà a mi cinc vets crucifigat,
per ço que'l remembràs e.n fos enamorat
(Riquer).

"L'endemà, però, en aixecar-se i tornar a les frivolitats acostumades, no es preocupava gens d'aquella visió; al contrari, aviat, al cap de vuit dies aproximadament, en el mateix lloc d'abans i quasi a la mateixa hora, es disposà una altra vegada a escriure i acabar la seva esmentada cantilena; una altra vegada se li aparegué el Senyor en la creu, com abans; ell, però, llavors, espantat més que la primera vegada, ficant-se al seu llit com l'altre cop, s'adormí; però l'endemà, encara, negligint l'aparició que se li havia fet, no deixà la seva lascívia; al contrari, una mica més tard intentava acabar la cantilena que havia començat, mentre per tercera vegada, i quarta, successivament, amb l'interval d'alguns dies, el Salvador se li apareixia sempre en la mateixa forma que al principi.
La quarta vegada, doncs, o fins i tot la cinquena, com hom creu més aviat, aterrit extraordinàriament perquè se li havia fet la mateixa aparició, es ficà al seu llit, pensant i discutint amb ell mateix tota aquella nit què devien significar aqueixes visions tantes vegades repetides [...] i així finalment comprengué que amb tota certesa Déu volia que Ramon deixés el món i des d'aleshores es dediqués íntegrament a servir Crist de tot cor." (Vida)

"Començà, doncs, reflexionant dins d'ell mateix, a considerar quin seria el servei més plaent a Déu; [... 1] convertint al culte i servei d'Ell els sarraïns que amb la seva multitud envolten els cristians per tot arreu. [... 2] que ell havia de fer més tard un llibre, el millor del món, contra els errors dels infidels; [... 3] havia d'anar al Papa perquè fes monestirs on estudiar l'àrab i l'hebreu a fi que sortissin missioners preparats per predicar entre sarraïns i jueus] (Vida)

A Mallorca precisament hi havia molts musulmans que no havien pogut fugir i havien sobreviscut a la derrota que passaren a ésser esclaus; es pensa que eren una tercera part de la població de Mallorca en aquesta època. A més, el comerç amb els àrabs era molt freqüent. 

"Ramon, incitat per l'exemple de Sant Francesc, vengué sense tardar les seves propietats, reservant-ne tanmateix unes poques per a la sustentació de la seva esposa i dels seus fills, i lliurant-se tot sencer a Crist, se n'anà, amb intenció de no tornar mai a casa, cap a Santa Maria de Rocamador [al nord de Tolosa del llenguadoc], cap a Sant Jaume i cap a altres llocs sants." (Vida)

"Fins i tot és possible que hi hagués discussions entre ell i la seva dona, que segurament no acabava d'entendre  unes intencions tan estranyes, discussions que bé pogueren ésser el model de les d'Evast i Aloma en el capítol IV del Blanquerna" (Badia)

"Acomplerta, doncs, la seva susdita peregrinació,  [... va] tornar a la seva ciutat, a saber, la de Mallorques. [...] 
I quan hagué arribat allí, abandonada la indumentària força sumptuosa que fins aleshores havia usat, s'agafà un vestit barat de drap ben bast. [...] en aquesta ciutat, aprengué una mica de gramàtica i, havent-se comprat allí mateix un sarraí, aprengué d'ell la llengua aràbiga. (Vida)

Més endavant, al cap de nou anys [1274], ocorregué que aquell sarraí, un dia que Ramon era absent, blasfemà el nom de Crist; quan Ramon, un cop tornat, ho va saber pels qui havien sentit la blasfèmia, mogut per un zel excessiu de la fe, pegà a aquell sarraí en la boca, el front i la cara. El sarraí, però, havent concebut a partir d'ací un extraordinari rencor, començà des d'aleshores a considerar en la seva ment com podria matar el seu amo.
I un cert dia ell, havent-se procurat d'amagat una daga, veient el seu amo sient tot sol, es llençà de sobte contra ell, ferint-lo amb l'esmentada daga, al mateix temps que cridava amb un terrible rugit: -Tu ets mort! Però Ramon, [...] estassà sota seu aquell sarraí i li arrabassà violentament la daga. Després, en acudir la família, Ramon prohibí que matessin el sarraí; nogensmenys, permeté que el posessin lligat a la presó fins que ell hagués deliberat amb si mateix què seria el millor de fer-ne; perquè li semblà dur matar aquell, gràcies a l'ensenyament del qual ja sabia una llengua molt desitjada per ell, a saber, l'aràbiga; d'altra part, tenia por de deixar-lo anar o de retenir-lo més temps, sabent que aquell no pararia de maquinar des d'aleshores per a la seva mort. [...] pujà a una abadia que era a prop [...] I, venint cap ací, havent-se desviat fins a la presó per veure el seu captiu, trobà que aquest s'havia penjat amb la corda amb la qual havia estat lligat. Així, doncs, Ramon, content, donà gràcies a Déu, qui d'una banda havia conservat les seves mans innocents de la mort de l'esmentat sarraí i, d'altra banda, l'havia alliberat d'aquella greu perplexitat." (Vida)

Aleshores comencen (devers el 1265) els seus nou anys d'estudi, dels quals la Vida coetània  només diu que aprengué una mica de gramàtica. i que va comprar un esclau àrab per aprendre la llengua aràbiga.

Al final dels nou anys d'estudis, Llull escriu les seves primeres obres: Lògica d'algazel, Llibre de contemplació, que conté la base de tot el pensament posterior de Ramon Llull, a més d'una extraordinària efusió d'amor místic.  

"A les seves primeres obres hi trobam referències a la Bíblia, l'Alcorà, els Sufís, el Talmud, Plató, Aristòtil [...] Algazel [...] i a tres de les principals autoritats de la medicina medieval. [...] El Llibre de les bèsties pren material del Calila e Dimma". La manca de notícies sobre la formació intel.lectual de Ramon Llull té una explicació en les tàctiques missioneres i en els mètodes apologètics que Llull desenvolupà durant els nou anys d'estudi. Diu "ja que per autoritats no ens podem entendre [amb els sarraïns], ¿per què no provam si ens entenem per raons demostratives i necessàries?".  La seva màxima era: "no abandonar el creure pel creure, sinó per l'entendre".  "La proposta de Llull consistia a trobar un sistema que li proporcionàs aquestes "raons necessàries" sense haver de recórrer a "autoritats"." També diu: "si la fe catòlica no es pot provar segons la manera d'entendre, és impossible que sigui vertadera." (Badia)
Tenia poca formació dels clàssics llatins, perquè no el dominava prou com per anar més enllà de la litúrgia o de l'escolàstica. 

[1274] "Després d'aquestes coses Ramon pujà a una muntanya, Randa, que no era gaire lluny de casa seva, per contemplar-hi Déu més tranquil.lament; en la qual, quan ja hi havia estat gairebé vuit dies, succeí un cert dia, mentre ell hi estava mirant atentament els cels, que de sobte el Senyor il.luminà la seva ment donant-li la forma i el mètode de fer el llibre, del qual es parla més amunt, contra els errors dels infidels. Ramon, donant immenses gràcies d'això a l'Altíssim, baixà d'aquella muntanya i, tornant de seguida a l'abadia damunt dita, hi començà a ordenar i confeccionar aquell llibre, anomenant-lo primer Art major, i després Art general; respecte a aquesta Art, més endavant, féu molts llibres, com es conta més avall, desenrotllant molt en ells els principis generals fins a les qüestions més específiques, segons la capacitat dels senzills, tal com li havia ensenyat ja l'experiència. [...] i en el mateix lloc en el que havien estat els seus peus mentre el senyor li havia revelat en aquella muntanya el mètode de l'Art, s'hi feu fer una ermita, habitant-hi sense interrupció durant quatre mesos i escaig." (Vida)

En una de les Arts de Ramon Llull diu que ha fet un descobriment: afegeix un sisè sentit als cinc sentits clàssics (olfacte, gust, tacte, oïda, vista): affatus, que constitueix la facultat de comunicació mitjançant la paraula, "aquella potència amb la qual l'animal manifesta amb la veu a un altre animal el seu pensament".

"Per aquell mateix temps, Ramon impetrà també de l'esmentat rei de Mallorques que en el seu regne fos construït un monestir i fos dotat de possessions suficients, i que s'hi establissin tretze frares menors que hi aprenguessin la llengua aràbiga per convertir els infidels. " (Jaume II de Mallorca tenia molt afecte per Ramon Llull. Només va funcionar una vintena d'anys)
Ho conta al Cant de Ramon. Lo monestir de Miramar / fiu a frares menors donar / per sarraïns a preïcar. / Enfre la vinya e.l fenollar / amor me pres, f'e.m Déus amar / e.enfre sospirs e plors estar. (Vida)

"Aquí la Vida coetània té una altra llacuna, els onze anys que van de 1276 a 1287." (Badia)

"A Montpeller, devers el 1283, va escriure la seva gran novel.la, el Blaquerna, que conté la seva obra mística més coneguda, el Llibre d'amic i Amat." (Badia)

"havia de redactar les seves obres durant els seus innombrables viatges per mar i per terra, en els hostals, en les cases on fou acollit. A fi d'evitar-ne la pèrdua o la dispersió, Llull anava deixant els llibres que escrivia en mans d'amics i deixebles". (Comas).

1287. Primera visita de Llull al papa per aconseguir la fundació de monestirs i la conquesta de Terra Santa; també visita el rei Felip IV a París. Aquí obté el magisteri en arts, ja que a partir d'aquest moment hom l'anomena "magister", títol equivalent al de doctor. 

1293, amb una seixantena d'anys emprèn el primer viatge a Tunis (un lloc ben conegut dels mercaders catalans i italians; els catalans hi tenien fins i tot una posada amb un cònsol,  amb magatzem i capella cristiana).  
"convocats a poc a poc els més entesos de dia en dia en la llei de Mahoma, entre altres coses els digué que ell coneixia bé les raons de la llei dels cristians en tots els seus punts, i que havia vingut a això: que ell mateix, un cop escoltades les raons de llur llei, és a dir, de Mahoma, si després de tenir una confrontació entre ells sobre aquestes coses, les trobava més vàlides que les raons dels cristians, es convertiria a llur secta." 
"ocorregué que un d'entre els sarraïns, no poc famós, que havia percebut tant les paraules com la intenció de Ramon, suplicà amb insistència al rei que manés decapitar aquest home que intentava subvertir el poble dels sarraïns i també destruir la llei de Mahoma amb un temerari atreviment. [...] I el rei [...] manà immediatament que fós expulsat del regne de Tunis. En ser, doncs, tret de la presó, patí molts ultratges i garrotades i sufriments per part de molts. [...] i mentre marxava, el rei ordenà que fos lapidat irremissiblement si mai més era trobat a la pàtria." (Vida)

1294. Nàpols, Mallorca, Barcelona, visita al nou papa.
1295. Escriu el Desconsol.
1297-1299. Arbre de ciència, Arbre de filosofia d'amor
1300-1301. Primera estada llarga a Mallorca en molts anys. Escriu el Cant de Ramon. 
1301-1302. Viatge a Xipre. Escriu Rethorica nova, Mil proverbis.
1303-1304. Gènova, Montpeller.
1305. Rep subvencions del rei. Visita al nou papa. 
1306. Quan té 74 anys: segon viatge al nord d'Àfrica, a Bugia, on roman captiu durant sis mesos i al final és expulsat. Naufragi prop de Pisa. 
1307-1314. Pisa, Montpeller, París,. Camí del concili de Viena redacta el poema El concili.  Mallorca, Mesina
1315. Novament a Tunis.
1316. Mor, a Tunis o en el vaixell de retorn, o a Mallorca, a devers 84 anys. És a l'església de Sant Francesc de Palma. 
 
 

posteritat

"la Inquisició, que estava principalment en mans de dominics [que sempre havien desaprovat la seva tasca missionera, al contrari dels franciscans] va caure sobre ell amb la famosa condemna de 1376. El racionalisme que se li imputà era també un dels punts de la condemna de la Universitat de París l'any 1390; els altres eren un misticisme sospitós i l'ús d'un llenguatge massa complicat [... i] l'apropiació del seu sistema, i finalment del seu nom [feren llibres amb la seva firma] per part d'alquimistes" (Badia 215) 

"Els dominics, però, que eren els encarregats del Sant Ofici a la Corona d'Aragó, continuaren, ja mort Ramon, la seva pressió contra el lul.lisme i l'inquisidor Eymerich, l'any 1376, aconseguí del papa Gregori IX una butlla que condemnava vint obres i dues-centes proposicions del Doctor Il.luminat. La reacció, a la Corona d'Aragó, des dels reis fins a les masses populars, passant pels teòlegs i universitaris, fou immediata i l'inquisidor hagué de cercar refugi a la cort pontifícia d'Avinyó. L'any 1419 era promulgada una sentència definitiva que invalidava l'esmentada butlla." (Comas).

A partir del segle XVI reneix a mans del teòleg humanista Jacques Léfèvre d'Etaples, i del seu deixeble Charles de Bovelles, que fou el primer que publicà la llegenda (o anècdota) de la dona del pit cancerós

Contràriament a una teologia de la Revelació, els axiomes de la qual eren els articles de la fe, Llull propugnava una teologia natural, els axiomes de la qual eren les premisses que exposa en els seus llibres. Això fou interpretat com una amenaça per a l'autoritat. Sibiuda, de la Universitat de Tolosa s'interessà per aquesta metafísica. 

Giordano Bruno s'interessà per l'Ars combinatoria, "per reconstruir un camp del saber humà o la seva totalitat sobre la base d'un petit nucli de conceptes". També el jove Leibniz. 

És durant el Renaixement quan "les seves obres són editades amb profusió a Barcelona, a València, a París, a Lió, a Venècia, a Colònia, a Estrasburg, a Basilea, a Frankfurt. Lleó X n'autoritzà el culte l'any 1513" "A l'illa de Mallorca molt aviat foren establertes escoles lul.lianes a Miramar, al Puig de Randa i a Ciutat; al seu estudi general, creat per Ferran el Catòlic l'any 1483, fou creada una càtedra de lul.lisme."  (Comas).

La il.lustració propugna també un universalisme, però no teocèntric com el de Ramon Llull.

Actualment els historiadors de la intel.ligència artificial  s'han tornat a interessar per Llull. 

Pel que fa al llegat literari, el Llibre de l'ordre de cavalleria fou traduït el segle XIV al francès. "Joanot Martorell en va agafar tot el que va voler per a la primera part del Tirant lo Blanc" (Badia)
També el Blanquerna i el Fèlix han estat prou divulgats. El segle XIX els escriptors i erudits s'interessen molt pel Llull literat. 

"Una de les afirmacions que més sobta de Ramon Llull, i a la qual ja m'he referit una vegada, és la que diu que "l'home és invisible" (Art breu, cap. XIV). Aquesta afirmació em fa pensar en els apotegmes de Picasso, dient que "les fotografies ens menteixen", "els miralls ens enganyen". Hi ha una coincidència absoluta entre el punt de vista lul.lià i el picassià. Llull, precisa en el fragment citat, que "la vista només pot veure el color i la figura". Únicament des d'aquesta òptica podrem comprendre la majoria dels retrats de Picasso. Picasso tracta de fer visible l'home, o de fer visible l'invisible de l'home, de penetrar en el seu interior i extreure'n el que d'aquesta exploració ha pogut captar, ha pogut arrabassar. [...] cada home és inèdit i en ell recomença l'home. L'home de Picasso no es pot adequar a cap paradigma. Em temo que el de Llull tampoc." (Palau i Fabre, Josep. "Llull i Picasso".  Quaderns de l'Alquimista. Barcelona, Proa, 1997)

"Han pervingut fins a nosaltres 243 obres autèntiques de Ramon Llull, nombre en el qual no s'inclouen les perdudes, citades en antics catàlegs i en altres llibres del mateix autor, ni les nombroses que li foren atribuïdes sense fonament o que fraudulentament se signaren amb el seu nom, entre les quals figuren algunes sobre alquímia" (Riquer). Va escriure en català, en llatí i en àrab. 
 
 

Alguns llibres

* Llull, Ramon. Llibre d'amic e amat. Barcelona, Barcino, 1927.

Llull, Ramon. Arbre de filosofia d'amor. Barcelona, Barcino, 1980.

Llull, Ramon. Poesies. Barcelona, Barcino, 1928

Llull, Ramon. Llibre de les bèsties. Barcelona, Ed. 62, 1985

Llull, Ramon. Llibre dels mil proverbis. Fondarella, Ed. Palestra, 1989.

Comas, Antoni. "El lul.lisme i el "Blanquerna"". Mirador. Estudis sobre literatura i història dels Països Catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.

Comas, Antoni. ""Llibre dels mil proverbis" de Ramon Llull". Assaigs sobre literatura catalana. Barcelona, Tàber, 1968.

* Riquer, M. de. Història de la literatura catalana 1. Barcelona, Ariel, 1964: Riquer

Badia, Lola / Bonner, Anthony. Ramon Llull: vida, pensamiento y obra literaria. Barcelona, Sirmio / Quaderns Crema, 1993 [Traducció del català de 1992]: Badia

* Ramon Llull. Vida coetània. Fondarella, Ed. Palestra, 1989. [són les cites en cursiva]: Vida
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA